(Residència Investigació )
L'animal a l'esquena (Celrà)
Del 26/07/2010 al 07/08/2010
Presentació:
El 31/07/2010 a les 19:00 a L'animal a l'esquena (Celrà)
Mario Garcia Saez, Víctor Zambrana
Una trobada entre dos creadors i intèrprets que es mostren interessats a la idea de ritme com a element unificador de la seva proposta.
El ritme facilita la trobada entre dues formes de concebre la vida tan dispars com afins: una espiritual i l'altra racional. Dues concepcions que no són més que graus de una mateixa cosa, els dos pols d'un mateix ésser. Oposats idèntics en naturalesa però diferents en grau, on els extrems estan en permanent contacte.
El ritme és el fil conductor que ens permet avançar i fer-nos visibles, donant la sensació que podem controlar el temps i crear universos comuns a partir de dos punts de vista diferents. La utilització de la música, el cos i la tecnologia mapping configuren un tot on els principis oposats es desenvolupen.
En definitiva, els set principis hermètics continguts en El Kybalion són els punts de partida per a la concepció d'aquest espectacle. Aquests principis són els següents: mentalisme, correspondència, vibració, polaritat, ritme, causa i efecte i generació.
"... Hi ha una llei no explicada, encara que certa, segons la qual tot el que alguna vegada ha existit ho ha fet per, d'alguna o altra manera, tornar a existir, repetir-se; res es manifesta en solitari, tot passa com a mínim 2 vegades; és l'única manera de crear el ritme, l'ona periòdica que dóna peu a una llei molt poderosa que és la llei del símil, de les semblances. Suposo per això que totes les visions del món que puguin concebre els éssers humans es podrien agrupar en només 2 tipus, 1) aquella forma de pensar que considera que els fets són únics i irrepetibles, que són un punt aïllat en l'espai i el temps, i 2) la que considera que són necessàriament repetibles, una successió de punts en el temps ... "
Nocilla Lab. Agustín Fernández Mallo.
L'animal a l'esquena (Celrà)
Del 26/07/2010 al 07/08/2010
Presentació:
El 31/07/2010 a les 19:00 a L'animal a l'esquena (Celrà)
Mario Garcia Saez, Víctor Zambrana
Una trobada entre dos creadors i intèrprets que es mostren interessats a la idea de ritme com a element unificador de la seva proposta.
El ritme facilita la trobada entre dues formes de concebre la vida tan dispars com afins: una espiritual i l'altra racional. Dues concepcions que no són més que graus de una mateixa cosa, els dos pols d'un mateix ésser. Oposats idèntics en naturalesa però diferents en grau, on els extrems estan en permanent contacte.
El ritme és el fil conductor que ens permet avançar i fer-nos visibles, donant la sensació que podem controlar el temps i crear universos comuns a partir de dos punts de vista diferents. La utilització de la música, el cos i la tecnologia mapping configuren un tot on els principis oposats es desenvolupen.
En definitiva, els set principis hermètics continguts en El Kybalion són els punts de partida per a la concepció d'aquest espectacle. Aquests principis són els següents: mentalisme, correspondència, vibració, polaritat, ritme, causa i efecte i generació.
"... Hi ha una llei no explicada, encara que certa, segons la qual tot el que alguna vegada ha existit ho ha fet per, d'alguna o altra manera, tornar a existir, repetir-se; res es manifesta en solitari, tot passa com a mínim 2 vegades; és l'única manera de crear el ritme, l'ona periòdica que dóna peu a una llei molt poderosa que és la llei del símil, de les semblances. Suposo per això que totes les visions del món que puguin concebre els éssers humans es podrien agrupar en només 2 tipus, 1) aquella forma de pensar que considera que els fets són únics i irrepetibles, que són un punt aïllat en l'espai i el temps, i 2) la que considera que són necessàriament repetibles, una successió de punts en el temps ... "
Nocilla Lab. Agustín Fernández Mallo.
