(Residència Investigació )
L'animal a l'esquena (Celrà)
Del 28/06/2010 al 11/07/2010
Presentació:
El 10/07/2010 a les 19:00 a L'animal a l'esquena (Celrà)
Paz Rojo, Lucas Condro, Natalia Tencer, Cristian duarte
( Paz Rojo, Lucas Condro, Natalia Tencer, Cristian Duarte )
Aquest treball es basa en el complex tema que és la creació col·lectiva. Lucas Condro, Natalia Tencer, Cristian Duarte, i Paz Rojo, s'"uniran" per fer una obra escènica. La seva implicació operarà com a experiment en col·laboració concebut com una producció temporal i immediata de trobada, en lloc d'"un espai consensuat" sobre un acord dut a terme a priori. El seu treball serà redefinir i renegociar l'estatut d'autoritat i autoria com un fenomen plural, emergent i autoorganitzat que resulti de la negociació i interacció de les diferències i les circumstàncies que defineixin, pertorbin i afectin el procés-en-col·laboració.
Com a coreògrafs que fan coreografia i es relacionen, el projecte estarà estretament lligat a la pràctica coreogràfica i a la noció de moviment, noció que formulen amb la següent pregunta: Quin és el moviment d'(el) jo en el moviment d'un NOS - ALTRES? La idea del ser en comú és un tema clau en la relació en la creació coreogràfica que proposen, la qual opera de manera horitzontal i sense autoritat aparent, o al contrari pel seu excés d'autoritat, com un cos, constituït per cossos, conrea desig com a protocol de creació col·lectiva? I com a conseqüència d'aquest desig-segon, com aquest cos s'inverteix a si mateix en l'experiència d'un "estar/ser junts" o l'experiència del comú?. Com l'escena o el teatre responen a aquesta pregunta? Què significa estar junts en el context escènic on espectador i intèrpret es troben en territoris aparentment diferents?
La coreografia que intentem construir és un cos de cossos: Si no hi ha un sentit comú que disposi la coreografia a priori (és a dir, un director únic o una estètica determinada), oposat a la idea de "donar sentit" proposem començar a treballar des de la idea de "fer sentit". Nomenant i re- nomenant -a través de l'experiència de posar-se en lloc de- i la seva encarnació; el cos serà el recipient i comunicador disposat a l'experiència sensible, compartible, vulnerable. D'aquesta manera el sentit del cos (espai) es converteix en moviment, és a dir esdevé. Plantejarem estratègies de reproducció, recreació i traducció, on el cos (espai) té la capacitat de dis-paratar, la identitat del seu nom i, per tant, de sostenir la seva potència.
Gestió, producció, creació i performance Lucas Condro (ARG), Cristian Duarte (BRA), Pau Roig (ESP), Natalia Tencer (ARG).
Disseny gràfic Cristian Duarte
Amb la col·laboració de Y el real Fulgura (Madrid), DESABA (São Paulo) i C.A.S.A (Buenos Aires)
Amb la col·laboració de les residències L ' Animal a l'Esquena (Girona) La Caldera,(Barcelona) CED ( São Paulo).
Parcialment finançat per IBERESCENA; CCE, São Paulo; C.A.S.A col·lectiu artístico*, Buenos Aires
L'animal a l'esquena (Celrà)
Del 28/06/2010 al 11/07/2010
Presentació:
El 10/07/2010 a les 19:00 a L'animal a l'esquena (Celrà)
Paz Rojo, Lucas Condro, Natalia Tencer, Cristian duarte
( Paz Rojo, Lucas Condro, Natalia Tencer, Cristian Duarte )
Aquest treball es basa en el complex tema que és la creació col·lectiva. Lucas Condro, Natalia Tencer, Cristian Duarte, i Paz Rojo, s'"uniran" per fer una obra escènica. La seva implicació operarà com a experiment en col·laboració concebut com una producció temporal i immediata de trobada, en lloc d'"un espai consensuat" sobre un acord dut a terme a priori. El seu treball serà redefinir i renegociar l'estatut d'autoritat i autoria com un fenomen plural, emergent i autoorganitzat que resulti de la negociació i interacció de les diferències i les circumstàncies que defineixin, pertorbin i afectin el procés-en-col·laboració.
Com a coreògrafs que fan coreografia i es relacionen, el projecte estarà estretament lligat a la pràctica coreogràfica i a la noció de moviment, noció que formulen amb la següent pregunta: Quin és el moviment d'(el) jo en el moviment d'un NOS - ALTRES? La idea del ser en comú és un tema clau en la relació en la creació coreogràfica que proposen, la qual opera de manera horitzontal i sense autoritat aparent, o al contrari pel seu excés d'autoritat, com un cos, constituït per cossos, conrea desig com a protocol de creació col·lectiva? I com a conseqüència d'aquest desig-segon, com aquest cos s'inverteix a si mateix en l'experiència d'un "estar/ser junts" o l'experiència del comú?. Com l'escena o el teatre responen a aquesta pregunta? Què significa estar junts en el context escènic on espectador i intèrpret es troben en territoris aparentment diferents?
La coreografia que intentem construir és un cos de cossos: Si no hi ha un sentit comú que disposi la coreografia a priori (és a dir, un director únic o una estètica determinada), oposat a la idea de "donar sentit" proposem començar a treballar des de la idea de "fer sentit". Nomenant i re- nomenant -a través de l'experiència de posar-se en lloc de- i la seva encarnació; el cos serà el recipient i comunicador disposat a l'experiència sensible, compartible, vulnerable. D'aquesta manera el sentit del cos (espai) es converteix en moviment, és a dir esdevé. Plantejarem estratègies de reproducció, recreació i traducció, on el cos (espai) té la capacitat de dis-paratar, la identitat del seu nom i, per tant, de sostenir la seva potència.
Gestió, producció, creació i performance Lucas Condro (ARG), Cristian Duarte (BRA), Pau Roig (ESP), Natalia Tencer (ARG).
Disseny gràfic Cristian Duarte
Amb la col·laboració de Y el real Fulgura (Madrid), DESABA (São Paulo) i C.A.S.A (Buenos Aires)
Amb la col·laboració de les residències L ' Animal a l'Esquena (Girona) La Caldera,(Barcelona) CED ( São Paulo).
Parcialment finançat per IBERESCENA; CCE, São Paulo; C.A.S.A col·lectiu artístico*, Buenos Aires
