(Residència Creació )
L'animal a l'esquena (Celrà)
Del 12/07/2010 al 18/07/2010
Presentació:
El 17/07/2010 a les 19:00 a L'animal a l'esquena (Celrà)
Ammar Habli
Mirall és un projecte en el qual mostro l'amor per un mateix, a partir d'una aproximació somàtica i estètica (el cos) i l'admiració per la nostra escultura en la seva evolució cap a la màxima bellesa. La nostra eina exterior per controlar aquesta evolució és el mirall, mitjançant el qual busquem diàriament els canvis. De tant fer això, ens enamorem de nosaltres mateixos i descobrim que el nostre primer amor és el cos. Llavors comencem a fer plans i projectes per canviar i millorar aquesta morfologia buscant la nostra satisfacció. Tanmateix, en no sentir-nos satisfets, intentem canviar el somàtic-estètic utilitzant elements exteriors per veure la reacció dels altres cossos cap al nostre (amor, admiració, gelosia, etc.) Aquest mecanisme que abans que res no necessita el nostre amor, també necessita ser estimat pels altres. L'instrument de transmissió d'aquest amor a altres entitats somo-estètiques és tot cos que fa un ús exhaustiu de tots els seus mitjans corporals (moviment, veu, líquids: llàgrimes, saliva i esperma).
Ammar Habli (http://www.myspace.com/526609441) ha practicat arts marcials des de molt jove a Tunísia i ha estudiat posteriorment dansa contemporània a ¡Tunísia, Beirut i Paris. Les seves creacions de dansa reflecteixen aquests itineraris i la influència de les danses urbanes. Ha presentat les seves coreografies a Tunísia, França, Anglaterra i el Líban.
L'animal a l'esquena (Celrà)
Del 12/07/2010 al 18/07/2010
Presentació:
El 17/07/2010 a les 19:00 a L'animal a l'esquena (Celrà)
Ammar Habli
Mirall és un projecte en el qual mostro l'amor per un mateix, a partir d'una aproximació somàtica i estètica (el cos) i l'admiració per la nostra escultura en la seva evolució cap a la màxima bellesa. La nostra eina exterior per controlar aquesta evolució és el mirall, mitjançant el qual busquem diàriament els canvis. De tant fer això, ens enamorem de nosaltres mateixos i descobrim que el nostre primer amor és el cos. Llavors comencem a fer plans i projectes per canviar i millorar aquesta morfologia buscant la nostra satisfacció. Tanmateix, en no sentir-nos satisfets, intentem canviar el somàtic-estètic utilitzant elements exteriors per veure la reacció dels altres cossos cap al nostre (amor, admiració, gelosia, etc.) Aquest mecanisme que abans que res no necessita el nostre amor, també necessita ser estimat pels altres. L'instrument de transmissió d'aquest amor a altres entitats somo-estètiques és tot cos que fa un ús exhaustiu de tots els seus mitjans corporals (moviment, veu, líquids: llàgrimes, saliva i esperma).
Ammar Habli (http://www.myspace.com/526609441) ha practicat arts marcials des de molt jove a Tunísia i ha estudiat posteriorment dansa contemporània a ¡Tunísia, Beirut i Paris. Les seves creacions de dansa reflecteixen aquests itineraris i la influència de les danses urbanes. Ha presentat les seves coreografies a Tunísia, França, Anglaterra i el Líban.
