(Residència Creació )
L'animal a l'esquena (Celrà)
Del 30/05/2011 al 05/06/2011
Presentació:
El 04/06/2011 a les 19:00 a L'animal a l'esquena (Celrà)
Gonzalo Cunill, Juan Navarro
Curiós títol el de Tala, que fa referència a la tala d'artistes. I això no només en sentit metafòric sinó també en el literal. Artistes comprats-talats per l'Estatsocietat.
Un sopar «artístic» després d'un enterrament. Un sopar «artístic» en honor d'un actor «viu i reconegut», com a continuació d'un enterrament d'una actriu morta i fracassada. Joana.
A Tala, encara que tota l'acció es localitza des de i al voltant d'una butaca d'orelles on hi ha un home assegut que recorda i pensa en veu alta, es convoquen altres espais: carrers, «La mà de ferro», antics pisos dels Auersberger, l'actual casa dels Auersberger. Aquest butaca d'orelles és un punt d'observació present i històric des del qual es desmembra, es radiografia, es pateix la societat vienesa, la societat en general, les aparences que aquestes societats imposen fins al punt de transformar l'humà en mera màscara, carn morta com aquesta lucioperca servida a la matinada, que inevitablement ja estarà feta malbé.
La suïcida Joana. L'enterrament. L'espera. Les elusions a L'ànec salvatge com a paradigma del «gran teatre». El sopar. La fugida. Per escriure «de seguida i immediatament sobre aquest sopar artístic de la Gentzgasse, immediatament, pensava, de seguida una i altra vegada, corrent pel centre de la ciutat, de seguida i immediatament i de seguida i de seguida, abans que sigui massa tard».
El treball de dramatúrgia per a la posada en escena a partir de la novel Tallada de Thomas Bernhard es basarà en el més escrupolós respecte al text de l'autor i la traducció de Miguel Sáenz.
Juan Navarro i Gonzalo Cunill es coneixen a Madrid l'any 2001 després d'una representació de "La historia de Ronald, el payaso de Mc.Donalds" de Rodrigo García i La Carnicería Teatro, en què Juan participava. Gonzalo ha estat un col·laborador de Rodrigo García des dels inicis en obres com "los tres cerditos" o "Notas de cocina", entre altres. Aquesta trobada entre Juan i Gonzalo desemboca en una llarga relació d'amistat i de treball, tots dos comparteixen una mirada comuna cap a l'escena, tots dos han desenvolupat durant els anys 90 una activitat constant dins del teatre contemporani de creació a Europa, una llarga llista de creadors, que es reflecteixen en les seves biografies, amb llenguatges que caminaven en paral·lel en diferents països. El seu primer treball de creació col·lectiva, on Juan dirigeix, succeeix el 2005 amb l'espectacle "Fiestas populares" produït pel Mercat de les Flors. A partir d'aquí, les col·laboracions en diferents projectes són constants, a més de coincidir en projectes amb Rodrigo Gracía, l'últim, "Gòlgota Picnic", estrenat al Centre Dramàtic Nacional el 7 de gener 2011.
Un espectacle de Gonzalo Cunill i Juan Navarro basat en la novel·la Tala de Thomas Bernhard, que s'estrenarà al Festival Temporada Alta 2011 de Girona.
La idea de realitzar una residència a L'animal a l'esquena durant la primavera del 2011, suposa la primera trobada amb el resultat de l'adaptació i dramatúrgia elaborades prèviament per Gonzalo i Juan en col·laboració amb Antonio Fernández Lera. La complexitat de la novel·la Tala, així com la seva extensió, ens obliga a una meticulosa reducció del text per a fer possible l'obra escènica. La primera fase de la creació consistiria precisament en descobrir les dimensions del treball literari sobre l'escena i d'aquesta forma valorar la presència de la paraula d'una manera més orgànica.
La segona fase del treball previst per a la residència consistiria en una aproximació a l'imaginari de l'obra literària des d'un lloc més performàtic, allunyar-nos de la paraula com element escènic i desenvolupar les evocacions contextuals que proposa Thomas Bernhard en l'obra, des de llocs, potser més conceptuals, relacionats amb el cos, amb la imatge, amb l'acció. Dintre d'aquesta segona fase, contaríem també amb la presència de convidats, col·laboradors relacionats amb la música. En l'obra literària, hi ha una forta presència de referents musicals que actuen directament com a potenciadors de la tensió dramàtica de la història, pel que necessitem experimentar amb aquesta presència musical per a poder incloure-la en la gramàtica de la peça escènica, que la música adquireixi el mateix pes dramàtic que Bernhard plasma durant la seva narració.
El disseny de l'espai escènic seria un tercer objectiu per a aquest procés de creació. Aprofitant les infraestructures que ofereix L'animal a l'esquena, dedicarem un temps per a reflexionar sobre la creació d'un context, l'escenografia, així com la possible incursió de materials audiovisuals que puguin participar en la peça. Per a aquest apartat, comptarem amb la presència de Fernando Esparza, dissenyador d'il·luminació de l'obra, a més de col·laborador habitual en tots els aspectes tècnics dels nostres treballs.
Traduir una novel·la com Tala a un llenguatge escènic, implica per a nosaltres emprendre un treball d'experimentació de llarg recorregut, el treball que proposem per a aquesta residència en L'animal a l'esquena suposa un punt de reflexió, d'inflexió, imprescindible per al posterior procés d'assajos.
L'animal a l'esquena (Celrà)
Del 30/05/2011 al 05/06/2011
Presentació:
El 04/06/2011 a les 19:00 a L'animal a l'esquena (Celrà)
Gonzalo Cunill, Juan Navarro
Curiós títol el de Tala, que fa referència a la tala d'artistes. I això no només en sentit metafòric sinó també en el literal. Artistes comprats-talats per l'Estatsocietat.
Un sopar «artístic» després d'un enterrament. Un sopar «artístic» en honor d'un actor «viu i reconegut», com a continuació d'un enterrament d'una actriu morta i fracassada. Joana.
A Tala, encara que tota l'acció es localitza des de i al voltant d'una butaca d'orelles on hi ha un home assegut que recorda i pensa en veu alta, es convoquen altres espais: carrers, «La mà de ferro», antics pisos dels Auersberger, l'actual casa dels Auersberger. Aquest butaca d'orelles és un punt d'observació present i històric des del qual es desmembra, es radiografia, es pateix la societat vienesa, la societat en general, les aparences que aquestes societats imposen fins al punt de transformar l'humà en mera màscara, carn morta com aquesta lucioperca servida a la matinada, que inevitablement ja estarà feta malbé.
La suïcida Joana. L'enterrament. L'espera. Les elusions a L'ànec salvatge com a paradigma del «gran teatre». El sopar. La fugida. Per escriure «de seguida i immediatament sobre aquest sopar artístic de la Gentzgasse, immediatament, pensava, de seguida una i altra vegada, corrent pel centre de la ciutat, de seguida i immediatament i de seguida i de seguida, abans que sigui massa tard».
El treball de dramatúrgia per a la posada en escena a partir de la novel Tallada de Thomas Bernhard es basarà en el més escrupolós respecte al text de l'autor i la traducció de Miguel Sáenz.
Juan Navarro i Gonzalo Cunill es coneixen a Madrid l'any 2001 després d'una representació de "La historia de Ronald, el payaso de Mc.Donalds" de Rodrigo García i La Carnicería Teatro, en què Juan participava. Gonzalo ha estat un col·laborador de Rodrigo García des dels inicis en obres com "los tres cerditos" o "Notas de cocina", entre altres. Aquesta trobada entre Juan i Gonzalo desemboca en una llarga relació d'amistat i de treball, tots dos comparteixen una mirada comuna cap a l'escena, tots dos han desenvolupat durant els anys 90 una activitat constant dins del teatre contemporani de creació a Europa, una llarga llista de creadors, que es reflecteixen en les seves biografies, amb llenguatges que caminaven en paral·lel en diferents països. El seu primer treball de creació col·lectiva, on Juan dirigeix, succeeix el 2005 amb l'espectacle "Fiestas populares" produït pel Mercat de les Flors. A partir d'aquí, les col·laboracions en diferents projectes són constants, a més de coincidir en projectes amb Rodrigo Gracía, l'últim, "Gòlgota Picnic", estrenat al Centre Dramàtic Nacional el 7 de gener 2011.
Un espectacle de Gonzalo Cunill i Juan Navarro basat en la novel·la Tala de Thomas Bernhard, que s'estrenarà al Festival Temporada Alta 2011 de Girona.
La idea de realitzar una residència a L'animal a l'esquena durant la primavera del 2011, suposa la primera trobada amb el resultat de l'adaptació i dramatúrgia elaborades prèviament per Gonzalo i Juan en col·laboració amb Antonio Fernández Lera. La complexitat de la novel·la Tala, així com la seva extensió, ens obliga a una meticulosa reducció del text per a fer possible l'obra escènica. La primera fase de la creació consistiria precisament en descobrir les dimensions del treball literari sobre l'escena i d'aquesta forma valorar la presència de la paraula d'una manera més orgànica.
La segona fase del treball previst per a la residència consistiria en una aproximació a l'imaginari de l'obra literària des d'un lloc més performàtic, allunyar-nos de la paraula com element escènic i desenvolupar les evocacions contextuals que proposa Thomas Bernhard en l'obra, des de llocs, potser més conceptuals, relacionats amb el cos, amb la imatge, amb l'acció. Dintre d'aquesta segona fase, contaríem també amb la presència de convidats, col·laboradors relacionats amb la música. En l'obra literària, hi ha una forta presència de referents musicals que actuen directament com a potenciadors de la tensió dramàtica de la història, pel que necessitem experimentar amb aquesta presència musical per a poder incloure-la en la gramàtica de la peça escènica, que la música adquireixi el mateix pes dramàtic que Bernhard plasma durant la seva narració.
El disseny de l'espai escènic seria un tercer objectiu per a aquest procés de creació. Aprofitant les infraestructures que ofereix L'animal a l'esquena, dedicarem un temps per a reflexionar sobre la creació d'un context, l'escenografia, així com la possible incursió de materials audiovisuals que puguin participar en la peça. Per a aquest apartat, comptarem amb la presència de Fernando Esparza, dissenyador d'il·luminació de l'obra, a més de col·laborador habitual en tots els aspectes tècnics dels nostres treballs.
Traduir una novel·la com Tala a un llenguatge escènic, implica per a nosaltres emprendre un treball d'experimentació de llarg recorregut, el treball que proposem per a aquesta residència en L'animal a l'esquena suposa un punt de reflexió, d'inflexió, imprescindible per al posterior procés d'assajos.