(Residència Investigació )
L'animal a l'esquena (Celrà)
Del 20/06/2011 al 02/07/2011
Presentació:
El 01/07/2011 a les 20:00 a L'animal a l'esquena (Celrà)
Leonardo Delogu
Caminant en l'ensorrament
Aquest projecte neix d'un pensament recurrent, un coneixement inconscient que ha determinat un gran nombre d'opcions a la meva vida: Que tot això s'acaba.
Sempre he tingut una sensació molt de pell, no una sensació d'ansietat, però si un convenciment molt clar de què el món tal i com el coneixem no serà el nostre món futur.
Però, aquesta percepció de final i de col·lapse no m'espanta tan com em fa moure emocionalment. Al contrari, aquesta percepció, m'empeny a actuar d'una manera privilegiada, profunda, escoltant la consciència en comptes de fer dins un frenesí ansiós. Tal percepció de col·lapse imminent es degut a una creixent consciència de què el món s'està tractant de fer a un costat, demostrant que el temps que estem vivint ara és un moment de transició i de ruïna.
El món, realment, s'està ensorrant.
Estem sent testimonis d'un creixent número de desastres, catàstrofes, horitzons devastats, que es sumen a les ruïnes del passat, totes les deixalles que s'acumulen a les nostres ciutats, als llocs abandonats, que parlen sobre el final de la seva funció. A vegades sembla que de tot el que es parla és d'un final imminent. Però no estic interessat en qualsevol apologia ni retòrica de l'Apocalipsi. Estic més interessat en parlar d'una filosofia de la resistència, de la vitalitat d'aquells que resisteixen.
La història sempre ha seguit aquest patró. Civilitzacions que anaven a morir, que serien enterrades per les guerres o per desastres naturals inesperats. I aleshores l'home torna a començar des de zero, d'entre les runes.
Aquests pensaments i pre-visons m'empenyen a investigar aquesta frontera – línia, aquest punt de vista extrem. Tinc la intenció d'analitzar la literatura apocalíptica, de la Bíblia als assajos més moderns, l'estudi de l'estètica del caos a través de l'art i la història, la filosofia i l'arquitectura. Un enfonsament necessari en el pensament, que finalment s'abandonà a la caiguda lliure del cos, que és lloc real i temps de la creació.
En primer lloc
La visió de l'espai, d'acció, del mecanisme intern
Estic pensant en un lloc destruït. Un lloc destruït per una catàstrofe natural, com un terratrèmol o una inundació. Deixalles, trossos de fusta, aparells elèctrics, de metall, olor de la natura.
Un conjunt de signes que parlen de la catàstrofe, una composició visual determinada per la estètica del caos i del desordre. En aquest escenari els cossos comencen a moure's per omplir l'espai. Les seves accions no seran les dels supervivents, no estic interessat en una narració/representació de la desesperació dels supervivents. Actors/ ballarins/performers encarnaran només el resultat de la seva presència i la inhabitabilitat de l'espai. Aleshores ens preguntarem com reaccionar davant el buit que ha quedat enrere. Sobre la manera de començar de nou. Quins moviments? Quins signes? Quines paraules? Quines relacions?
La composició del so i del so de l'espai, així com el disseny de la llum i el moviment es converteixen en dos aspectes cabdals de l'obra. L'impacte visual, els elements a l'escenari, la perspectiva, els volums i els signes específics són també un aspecte clau de l'obra. El resultat final serà el resultat de mesos d'observació, escolta, col·lecció d'imatges, presa de mostres de so i els intents d'una composició.
El silenci abans del començament
Sentir i escoltar com a origen de la creació
Sentir i escoltar recíprocament seran els punts de construcció per al guió i l'escenari de la performance.
Per mi, la manera com percebem el nostre cos i el nostre espai d'acció, són els principis ineludibles per a qualsevol creació teatral. Per a finalment, ser lliures, es necessita haver escoltat honestament i valenta des d'un començament.
M'agradaria anar més enllà d'una estructura estàndard de performance, per crear alguna cosa que realment sigui única cada vegada que es faci, ja que aquesta possibilitat de ser influenciat per l'entorn i el públic, i per tant l'oportunitat de canviar cada actuació és quelcom que sí que pertany al teatre i és el que fa que aquest art sigui tan diferent als altres. No obstant, m'agradaria puntualitzar que no tinc la intenció de convertir les meves actuacions en sessions d'improvització, que tinc la intenció de treballar en un guió precís per a cada actuació, que a la vegada la posada en escena serà lliure per a adaptar-se als esdeveniments i les percepcions que es produiran en aquell mateix moment.
L'acumulació, la resta i el punt de vista de la modificació del procés de creació.
Cada membre de l'obra, es compromet a crear una obra personal, ja sigui amb el moviment, el so, la llum, el text i l'actuació. Cadascun s'embarcarà en un camí en solitari per trobar material per a fins compositius. Més tard, a l'obra tot el material que s'ha reunit per separat serà compartit amb el grup, per observar totes les possibilitats i combinacions que puguin sorgir d'aquestes trobades individuals.
A tal efecte, serà necessari tenir un moment de formació inicial per estructurar i compartir la creença de què els resultats reals no es desenvolupen a partir d'una composició simple dels materials, sinó més aviat de l'alta percepció i l'escolta de l'actualitat de l'escena.
Una vegada més això s'aplicarà als artistes, així com als dissenyadors de llum i so, que donaran suport a les respostes que sorgeixin a l'escenari i canviaran el disseny en el que actuen. L'objectiu final d'aquest tipus de treball és crear una impressió ambivalent a l'espectador, que dubti entre ser conscient del que la performance li està provocant, així com viure alguns moments de credibilitats total amb el que està passant a l'escenari.
La meva intenció es procedir a una posada en escena final a través d'una ruta d'accés dels moments de treball, on entrenar el cos i la ment per l'obra. Fins ara he designar tres moments per a aquest camí:
-residències creatives
- tallers oberts
- seqüència filmada
Residències:
Seran moments de pura investigació sobre el tema de l'obra, durant el qual el nucli del grup posarà a prova els materials trobats durant la fase d'investigació. Aquests moments donaran l'oportunitat de participar lliurement amb aquests materials, per mirar de definir una estructura inicial. Per al juny de 2011 hi ha dues residències:
Forte Marghera juny
L'animal a l'esquena juliol
Taller obert – caminant en l'ensorrament
Aquests tallers tindran un valor pedagògic, i seran l'oportunitat de compartir el material reunit amb persones de fora del grup i que varen mostrar interès en el meu tema de treball. Aquests tallers estaran dirigits a actors, ballarins, performers i artistes visuals per a què coneguin els principis fonamentals del meu treballa: escoltar, l'expressió física, l'utilització de la veu i del micròfon, l'estudi de la presència a l'escenari i l'espai improvisatiu. A la segona part del taller presentaré els temes específics que es proposa desenvolupar el projecte amb el concepte de desastre i la capacitat de crear un nou començament, a viure el silencia davant el silenci, quins moviments, quines paraules, quines relacions han de salvar-se.
Vídeo notes per a un imminent final
Aquest és un projecte paral·lel, que per un costat té com a objectiu produir material de vídeo per donar suport a la creació d'un producte artístic específic que pot mostrar una major comprensió del meu treball. Els vídeos seran filmats després de les sessions de treball, a cada ciutat on el grup es troba allotjat, en l'intent d'exportar fora tot el material recollit. Els llocs on els vídeos es rodaran principalment seran les industries abandonades, abocadors, o les zones més marginals de la ciutat, seran la posada en escena natural, on mostrar un començament després de la interrupció. Els performers podran improvisar i habitar lliurement el lloc escollit, i cada seqüència serà posada en comú en un vídeo, cada un podrà ser considerat com un corol·lari de l'obra, o es pot exposar cadascun en una galeria d'art o espais no convencionals.
"A la nit clara del no res de l'angoixa, l'obertura original dels éssers, com a tal, sorgeix de què són éssers – y no res significa Da-sein: es porta a terme en el no res"
Heidegger
L'animal a l'esquena (Celrà)
Del 20/06/2011 al 02/07/2011
Presentació:
El 01/07/2011 a les 20:00 a L'animal a l'esquena (Celrà)
Leonardo Delogu
Caminant en l'ensorrament
Aquest projecte neix d'un pensament recurrent, un coneixement inconscient que ha determinat un gran nombre d'opcions a la meva vida: Que tot això s'acaba.
Sempre he tingut una sensació molt de pell, no una sensació d'ansietat, però si un convenciment molt clar de què el món tal i com el coneixem no serà el nostre món futur.
Però, aquesta percepció de final i de col·lapse no m'espanta tan com em fa moure emocionalment. Al contrari, aquesta percepció, m'empeny a actuar d'una manera privilegiada, profunda, escoltant la consciència en comptes de fer dins un frenesí ansiós. Tal percepció de col·lapse imminent es degut a una creixent consciència de què el món s'està tractant de fer a un costat, demostrant que el temps que estem vivint ara és un moment de transició i de ruïna.
El món, realment, s'està ensorrant.
Estem sent testimonis d'un creixent número de desastres, catàstrofes, horitzons devastats, que es sumen a les ruïnes del passat, totes les deixalles que s'acumulen a les nostres ciutats, als llocs abandonats, que parlen sobre el final de la seva funció. A vegades sembla que de tot el que es parla és d'un final imminent. Però no estic interessat en qualsevol apologia ni retòrica de l'Apocalipsi. Estic més interessat en parlar d'una filosofia de la resistència, de la vitalitat d'aquells que resisteixen.
La història sempre ha seguit aquest patró. Civilitzacions que anaven a morir, que serien enterrades per les guerres o per desastres naturals inesperats. I aleshores l'home torna a començar des de zero, d'entre les runes.
Aquests pensaments i pre-visons m'empenyen a investigar aquesta frontera – línia, aquest punt de vista extrem. Tinc la intenció d'analitzar la literatura apocalíptica, de la Bíblia als assajos més moderns, l'estudi de l'estètica del caos a través de l'art i la història, la filosofia i l'arquitectura. Un enfonsament necessari en el pensament, que finalment s'abandonà a la caiguda lliure del cos, que és lloc real i temps de la creació.
En primer lloc
La visió de l'espai, d'acció, del mecanisme intern
Estic pensant en un lloc destruït. Un lloc destruït per una catàstrofe natural, com un terratrèmol o una inundació. Deixalles, trossos de fusta, aparells elèctrics, de metall, olor de la natura.
Un conjunt de signes que parlen de la catàstrofe, una composició visual determinada per la estètica del caos i del desordre. En aquest escenari els cossos comencen a moure's per omplir l'espai. Les seves accions no seran les dels supervivents, no estic interessat en una narració/representació de la desesperació dels supervivents. Actors/ ballarins/performers encarnaran només el resultat de la seva presència i la inhabitabilitat de l'espai. Aleshores ens preguntarem com reaccionar davant el buit que ha quedat enrere. Sobre la manera de començar de nou. Quins moviments? Quins signes? Quines paraules? Quines relacions?
La composició del so i del so de l'espai, així com el disseny de la llum i el moviment es converteixen en dos aspectes cabdals de l'obra. L'impacte visual, els elements a l'escenari, la perspectiva, els volums i els signes específics són també un aspecte clau de l'obra. El resultat final serà el resultat de mesos d'observació, escolta, col·lecció d'imatges, presa de mostres de so i els intents d'una composició.
El silenci abans del començament
Sentir i escoltar com a origen de la creació
Sentir i escoltar recíprocament seran els punts de construcció per al guió i l'escenari de la performance.
Per mi, la manera com percebem el nostre cos i el nostre espai d'acció, són els principis ineludibles per a qualsevol creació teatral. Per a finalment, ser lliures, es necessita haver escoltat honestament i valenta des d'un començament.
M'agradaria anar més enllà d'una estructura estàndard de performance, per crear alguna cosa que realment sigui única cada vegada que es faci, ja que aquesta possibilitat de ser influenciat per l'entorn i el públic, i per tant l'oportunitat de canviar cada actuació és quelcom que sí que pertany al teatre i és el que fa que aquest art sigui tan diferent als altres. No obstant, m'agradaria puntualitzar que no tinc la intenció de convertir les meves actuacions en sessions d'improvització, que tinc la intenció de treballar en un guió precís per a cada actuació, que a la vegada la posada en escena serà lliure per a adaptar-se als esdeveniments i les percepcions que es produiran en aquell mateix moment.
L'acumulació, la resta i el punt de vista de la modificació del procés de creació.
Cada membre de l'obra, es compromet a crear una obra personal, ja sigui amb el moviment, el so, la llum, el text i l'actuació. Cadascun s'embarcarà en un camí en solitari per trobar material per a fins compositius. Més tard, a l'obra tot el material que s'ha reunit per separat serà compartit amb el grup, per observar totes les possibilitats i combinacions que puguin sorgir d'aquestes trobades individuals.
A tal efecte, serà necessari tenir un moment de formació inicial per estructurar i compartir la creença de què els resultats reals no es desenvolupen a partir d'una composició simple dels materials, sinó més aviat de l'alta percepció i l'escolta de l'actualitat de l'escena.
Una vegada més això s'aplicarà als artistes, així com als dissenyadors de llum i so, que donaran suport a les respostes que sorgeixin a l'escenari i canviaran el disseny en el que actuen. L'objectiu final d'aquest tipus de treball és crear una impressió ambivalent a l'espectador, que dubti entre ser conscient del que la performance li està provocant, així com viure alguns moments de credibilitats total amb el que està passant a l'escenari.
La meva intenció es procedir a una posada en escena final a través d'una ruta d'accés dels moments de treball, on entrenar el cos i la ment per l'obra. Fins ara he designar tres moments per a aquest camí:
-residències creatives
- tallers oberts
- seqüència filmada
Residències:
Seran moments de pura investigació sobre el tema de l'obra, durant el qual el nucli del grup posarà a prova els materials trobats durant la fase d'investigació. Aquests moments donaran l'oportunitat de participar lliurement amb aquests materials, per mirar de definir una estructura inicial. Per al juny de 2011 hi ha dues residències:
Forte Marghera juny
L'animal a l'esquena juliol
Taller obert – caminant en l'ensorrament
Aquests tallers tindran un valor pedagògic, i seran l'oportunitat de compartir el material reunit amb persones de fora del grup i que varen mostrar interès en el meu tema de treball. Aquests tallers estaran dirigits a actors, ballarins, performers i artistes visuals per a què coneguin els principis fonamentals del meu treballa: escoltar, l'expressió física, l'utilització de la veu i del micròfon, l'estudi de la presència a l'escenari i l'espai improvisatiu. A la segona part del taller presentaré els temes específics que es proposa desenvolupar el projecte amb el concepte de desastre i la capacitat de crear un nou començament, a viure el silencia davant el silenci, quins moviments, quines paraules, quines relacions han de salvar-se.
Vídeo notes per a un imminent final
Aquest és un projecte paral·lel, que per un costat té com a objectiu produir material de vídeo per donar suport a la creació d'un producte artístic específic que pot mostrar una major comprensió del meu treball. Els vídeos seran filmats després de les sessions de treball, a cada ciutat on el grup es troba allotjat, en l'intent d'exportar fora tot el material recollit. Els llocs on els vídeos es rodaran principalment seran les industries abandonades, abocadors, o les zones més marginals de la ciutat, seran la posada en escena natural, on mostrar un començament després de la interrupció. Els performers podran improvisar i habitar lliurement el lloc escollit, i cada seqüència serà posada en comú en un vídeo, cada un podrà ser considerat com un corol·lari de l'obra, o es pot exposar cadascun en una galeria d'art o espais no convencionals.
"A la nit clara del no res de l'angoixa, l'obertura original dels éssers, com a tal, sorgeix de què són éssers – y no res significa Da-sein: es porta a terme en el no res"
Heidegger
;)
;)
;)
;)
;)
;)
;)
