(Residència Creació )
L'animal a l'esquena (Celrà)
Del 21/07/2011 al 31/07/2011
Presentació:
El 29/07/2011 a les 20:00 a L'animal a l'esquena (Celrà)
Mónica Valenciano
( Mónica Valenciano, Estela Llovés, Raquel Sánchez, Sara Paniagua )
En confecció és un parèntesi en el procés de creació de "Canción Laverinto" on ens plantejarem una reflexió sobre els ancoratges de la metodologia en els processos de creació i en els de transmissió del llenguatge, enumeració d'eines, memòria, mètodes de transmissió, l'aprenentatge/desaprenentatge, el llenguatge, l'observació de les seves lleis orgàniques, des del seu qüestionament en el seu pla formal i l'exploració de nous circuits d'integració del cos com a instrument ressonador d'un sentir que pensa.
Ens interessa treballar sobre el qüestionament de què és el que ens mou, posar l'accent en l'entrenament de la percepció, la mirada del cos i el cos de la paraula, atendre a l'acústica del moviment i a la presència de l'espai, jugar amb el desvetllament de la maquinària íntima de l'acte escènic, deixant al nu el procés invisible de les relacionis director-interpret, ordre-execució, idea -acció, imaginari-matèria... Des d'un cos confessional, que mostra la vulnerabilitat en lloc de disfressar-la, transcorrent en aquesta frontera evanescent entre el públic i el privat. Proposant al "cos com a pantalla", no tractant de representar gens, sinó de manifestar, col·laborar amb l'acte de l'aparició. Un procés de revelat, que enfoca potser allò que tots amaguem, per donar a llum racons dels quals fan cantonada en la memòria.
Es tracta d'un treball que ja no busca l'espectacle com a fi en el sentit de la representació, ni tan sols de presentació, sinó de la creació d'un lloc de convocació i les seves possibilitats de ser habitades, traspassades, permetent-nos així la capacitat d'habitar qualsevol espai en l'exercici d'aquesta mútua impregnació, tenint en compte tot el que conviu com a presència viva en una horitzontalitat amb el que hi ha, coses, cossos, espais, públics, en una coexistència on totes les parts s'integren. Una obra que, respectant els seus ancoratges fonamentals, és capaç d'acceptar la mal·leabilitat dels seus materials. Una obra que alberga dins altres obres possibles a desvetllar, els itineraris de les quals puguin canviar depenent dels diàlegs, de les combinacions, trajectòries, itineraris espacials, a cada moment de la seva posada en convocació. Una obra que atén a la profunditat de l'immediat, la presència de l'error i l'acceptació dels límits com a possibilitat, en la seva voluntat atencional en lloc d'intencional. Obra com a estructura oberta i col·laborativa entre els qui la integren, els rols poden ser mòbils, intercanviables des de la mirada, la pràctica, l'observació i la conducció.
Ens trobem en aquest parèntesi per fer memòria de la confecció d'aquest teixit, escoltar-ho atentament, seguir la petjada, insistir en els indicis cap a/en Canción Laverinto
CANCIÓN LAVERINTO
Cap a una gramàtica del sentir
Canción Laverinto neix com una proposta de convocació a partir d'un mapa-cartografia a partir d'imatges submarines extretes del llibre "Un pescador amb subtítols" de Mónica Valenciano. Aquest punt de partida dóna lloc a una zona d'obertura en el qual emergeix un procés de creació col·lectiva teixida en l'intercanvi entre Mónica Valenciano, Estela Llovés, Raquel Sánchez i Sara Paniagua.
L'animal a l'esquena (Celrà)
Del 21/07/2011 al 31/07/2011
Presentació:
El 29/07/2011 a les 20:00 a L'animal a l'esquena (Celrà)
Mónica Valenciano
( Mónica Valenciano, Estela Llovés, Raquel Sánchez, Sara Paniagua )
En confecció és un parèntesi en el procés de creació de "Canción Laverinto" on ens plantejarem una reflexió sobre els ancoratges de la metodologia en els processos de creació i en els de transmissió del llenguatge, enumeració d'eines, memòria, mètodes de transmissió, l'aprenentatge/desaprenentatge, el llenguatge, l'observació de les seves lleis orgàniques, des del seu qüestionament en el seu pla formal i l'exploració de nous circuits d'integració del cos com a instrument ressonador d'un sentir que pensa.
Ens interessa treballar sobre el qüestionament de què és el que ens mou, posar l'accent en l'entrenament de la percepció, la mirada del cos i el cos de la paraula, atendre a l'acústica del moviment i a la presència de l'espai, jugar amb el desvetllament de la maquinària íntima de l'acte escènic, deixant al nu el procés invisible de les relacionis director-interpret, ordre-execució, idea -acció, imaginari-matèria... Des d'un cos confessional, que mostra la vulnerabilitat en lloc de disfressar-la, transcorrent en aquesta frontera evanescent entre el públic i el privat. Proposant al "cos com a pantalla", no tractant de representar gens, sinó de manifestar, col·laborar amb l'acte de l'aparició. Un procés de revelat, que enfoca potser allò que tots amaguem, per donar a llum racons dels quals fan cantonada en la memòria.
Es tracta d'un treball que ja no busca l'espectacle com a fi en el sentit de la representació, ni tan sols de presentació, sinó de la creació d'un lloc de convocació i les seves possibilitats de ser habitades, traspassades, permetent-nos així la capacitat d'habitar qualsevol espai en l'exercici d'aquesta mútua impregnació, tenint en compte tot el que conviu com a presència viva en una horitzontalitat amb el que hi ha, coses, cossos, espais, públics, en una coexistència on totes les parts s'integren. Una obra que, respectant els seus ancoratges fonamentals, és capaç d'acceptar la mal·leabilitat dels seus materials. Una obra que alberga dins altres obres possibles a desvetllar, els itineraris de les quals puguin canviar depenent dels diàlegs, de les combinacions, trajectòries, itineraris espacials, a cada moment de la seva posada en convocació. Una obra que atén a la profunditat de l'immediat, la presència de l'error i l'acceptació dels límits com a possibilitat, en la seva voluntat atencional en lloc d'intencional. Obra com a estructura oberta i col·laborativa entre els qui la integren, els rols poden ser mòbils, intercanviables des de la mirada, la pràctica, l'observació i la conducció.
Ens trobem en aquest parèntesi per fer memòria de la confecció d'aquest teixit, escoltar-ho atentament, seguir la petjada, insistir en els indicis cap a/en Canción Laverinto
CANCIÓN LAVERINTO
Cap a una gramàtica del sentir
Canción Laverinto neix com una proposta de convocació a partir d'un mapa-cartografia a partir d'imatges submarines extretes del llibre "Un pescador amb subtítols" de Mónica Valenciano. Aquest punt de partida dóna lloc a una zona d'obertura en el qual emergeix un procés de creació col·lectiva teixida en l'intercanvi entre Mónica Valenciano, Estela Llovés, Raquel Sánchez i Sara Paniagua.
