(Residència Investigació )
L'animal a l'esquena (Celrà)
Del 20/08/2011 al 09/09/2011
Presentació:
El 08/09/2011 a les 20:00 a L'animal a l'esquena (Celrà)
Baro d'Evel circus Company
( Baro d'Evel circus Company, Camille Decourtye, Blaï Mateu Trias )
BUSCA és una investigació, una immersió, una recerca cap al seu animal interior.
És partir a la recerca d'un cavall místic o real, com una cerimònia, una espècie de ritu, una investigació, com una obsessió per alliberar el cos, deixar que prengui el poder.
És jugar amb el cossos com amb caixes de ressonància, jugar amb els cossos com amb llenços de pintura, entrar a la intimitat de les respiracions, de les expiracions.
És un camí cap a la indigència, una recerca constant.
És estar sota una pluja vermella. Com en una cova, la matèria transforma l'espai, desborda, aixafa, s'aboca i després es renta.
Cau, rellisca sobre els cossos, redueix el moviment i deixa marques, màscares, pallassos.
La pintura com a matèria, la mare Terra, la que canvia d'estació, la que posa el ritme al cicle de les nostres vides, com el temps que passa i s'incrusta sota de la pell.
Desitjàvem tornar a la sala per tornar a l'essencial, poder ficar-nos de nou a la recerca i donar-nos els mitjans per centrar-nos en els nostres coneixements.
Serem dos sobre l'escenari, perquè hi ha el desig de trobar-nos davant de nosaltres mateixos, i revisar així totes les nostres possibilitats... ...
Percebem aquest projecte com una etapa necessària dins de la recerca artística de la companyia per poder aconseguir obrir altres portes. Si certs temes comencen a sorgir, si les línies de treball estan emergint, volem seguir construint la nostra creació d'acord amb la nostra metodologia habitual:de la trobada amb altres artistes i de la nostra recerca en forma aïllada neixen les línies de força sobre les quals es construirà aquest proper espectacle, és així com es van crear Ï o Le Sort du dedans on el drama i la coherència són afirmades i llegibles. Registrarem aquesta creació dins d'una dinàmica multidisciplinari i transfronterera, col·laborant amb artistes francesos i catalans que imprimeixen la nostra ruta: la creació d'Ï ha arrelat la identitat franco-catalana de la companyia i la propera creació reafirmarà aquesta doble cultura que denota la particularitat de la nostra companyia.
LLENGUATGES
Exploració de contingut:
Per aquest nou projecte anem a treballar sobre el tema de l'animal,
buscant els llocs de transformació, la cruïlla entre l'home i la bèstia,
entre l'home i el cavall.
Posarem la nostra mirada sobre la fragilitat d'aquests encreuaments,
el camí entre 2 equilibris, entre 2 rítmiques, entre 2 emocions,
entre 2 cossos, 2 colors, 2 éssers.
Tractarem de capturar aquests moments, aquests llocs inestables,
allà on el cos tremola quan busca la immobilitat,
a la frontera entre el domini i el no domini, entre l'instint i la intel·ligència.
L'important potser resideix en el que passa entre les pauses entre els cims,
quan un es perd, quan el cos ha de trobar la solució,
és en aquests encreuaments que un pot atrapar a l'altre, sentir-ho, trobar-lo, allà on no se li exigeix més, allà on deixem passar .... perquè res passa com previst, tot canvia, ens adaptem contínuament, sense ni tan sols adonar-nos.
El moviment:
Buscarem alliberar els cavalls que som.
Recolzant-nos en el ritme tractarem que les nostres cames es tornin potes,
que els nostres cossos trobin l'instint.
En aquesta recerca del moviment primitiu, provocarem
les metamorfosis del cos, donant lloc a imatges oníriques.
Continuarem la nostra recerca en els portés, l'acrobàcia, el salt.
Desitgem fer visible aquestes sensacions d'inestabilitat, de micro-moviment, de desequilibri, buscar l'esbós per tenir una altra mirada sobre el rendiment, tornar-ho més íntim.
Amb el treball del cos, el moviment a dos, revelar la problemàtica de viure junts:
¿Quina es la diferència entre portar i suportar?
¿És que la necessitat de l'altre ens priva de la nostra llibertat?
La música, la veu, les paraules:
La recerca sonora consistirà en deixar entendre l'inaudible, l'estossec de la gola, les bufades, les friccions.
A través de la música intentarem crear uns cops i unes vibracions amb els cossos com una simfonia del propi interior. Tractarem de donar a llum sons que ens submergeixin en els elements naturals com la pluja, el vent, la neu, la calor, el fred.
Volem treballar la vibració, utilitzar els cossos i objectes
com caixes de ressonància, fer un treball rítmic de percussió amb el cos i amb les mans, recolzant-nos en els ritmes del cavall: pas, trot, galop.
El so de l'impacte de la pintura sobre la tela i el sòl serà sonoritzat:
a mesura que buscarem que el moviment es converteixi en línia, la línia es convertirà en so.
La pintura:
Si avui ens sentim afectats per alguns dibuixos prehistòrics, pel misteri que sorgeix de l'art naïf (ingenu), o de l'art dels bojos, o els grafits dels carrers, és perquè aquestes formes evoquen en nosaltres vincles vitals amb les forces del bé o del mal, amb l'harmonia de l'ordre còsmic, amb els cicles naturals ...
Antoni Tapies
Portarem a terme una recerca escenogràfica i plàstica:utilitzarem la pintura com una eina, un mitjà per a la transformació i no per il·lustrar l'acció.
Tractarem d'utilitzar la pintura per la seva textura, els pigments, la matèria mineral per pintar els cossos, la matèria haurà de formar part del moviment.
Desitgem jugar a buit i ple inundant l'escenari de matèria, que la pintura sigui com una força exterior, com els elements naturals.
BUSCA
Dos éssers parteixen a la recerca del seu animal interior
perquè la humanitat els supera
perquè han perdut el seu instint
perquè el món va massa ràpid,
hi ha massa paraules, massa lletres.
Llavors, les seves boques s'obren i
deixen anar les paraules,
com acròbates al vol,
les seves goles es tornen grutes,
tenen empremtes antigues en els murs,
els seus caps salten al buit,
parteixen al galop i salten les barreres.
Ells volen trobar les seves primeres sensacions
preparant, buscant en els racons del dia a dia
les portes obertes cap al principi del tot
abans dels homes alçats,
abans dels homes pensants
ser sols 4 potes
buf, bufar, respirar
Trobar el primer alè
el punt de partida
ser un ésser que respira
i observa el món.
CAVALL
"És una mena d'obsessió, com
un misteri en el qual es busca la clau cada dia,
i si per un instant es troba, al dia
següent canvia de forma, de color.
Estar amb un cavall és intentar entendre
a algú sense les paraules,
i quan traiem la paraula,
queda l'energia, l'instint i l'instant.
Ser simple, clar i sense mala intenció,
és just el que demana un cavall.
Nosaltres els humans som gairebé incapaços,
en realitat volem l'amor, la devoció,
i és per això que la trobada entre aquests
dos éssers és captivadora."
Camille Decourtye
"Ell és el que a vegades voldríem ser,
sense saber-ho pensa, s'imposa,
imposa
fa el que vol, el que li ve de gust,
el que sent
ho fa saber, ho fa sentir
emana una llibertat,
és un pallasso,
escolta amb els ulls
i parla amb les orelles.
Intentem parlar com ell,
mirar com ell
existir com ell,
és una estrella de rock! "
Blaï Mateu Trias
L'animal a l'esquena (Celrà)
Del 20/08/2011 al 09/09/2011
Presentació:
El 08/09/2011 a les 20:00 a L'animal a l'esquena (Celrà)
Baro d'Evel circus Company
( Baro d'Evel circus Company, Camille Decourtye, Blaï Mateu Trias )
BUSCA és una investigació, una immersió, una recerca cap al seu animal interior.
És partir a la recerca d'un cavall místic o real, com una cerimònia, una espècie de ritu, una investigació, com una obsessió per alliberar el cos, deixar que prengui el poder.
És jugar amb el cossos com amb caixes de ressonància, jugar amb els cossos com amb llenços de pintura, entrar a la intimitat de les respiracions, de les expiracions.
És un camí cap a la indigència, una recerca constant.
És estar sota una pluja vermella. Com en una cova, la matèria transforma l'espai, desborda, aixafa, s'aboca i després es renta.
Cau, rellisca sobre els cossos, redueix el moviment i deixa marques, màscares, pallassos.
La pintura com a matèria, la mare Terra, la que canvia d'estació, la que posa el ritme al cicle de les nostres vides, com el temps que passa i s'incrusta sota de la pell.
Desitjàvem tornar a la sala per tornar a l'essencial, poder ficar-nos de nou a la recerca i donar-nos els mitjans per centrar-nos en els nostres coneixements.
Serem dos sobre l'escenari, perquè hi ha el desig de trobar-nos davant de nosaltres mateixos, i revisar així totes les nostres possibilitats... ...
Percebem aquest projecte com una etapa necessària dins de la recerca artística de la companyia per poder aconseguir obrir altres portes. Si certs temes comencen a sorgir, si les línies de treball estan emergint, volem seguir construint la nostra creació d'acord amb la nostra metodologia habitual:de la trobada amb altres artistes i de la nostra recerca en forma aïllada neixen les línies de força sobre les quals es construirà aquest proper espectacle, és així com es van crear Ï o Le Sort du dedans on el drama i la coherència són afirmades i llegibles. Registrarem aquesta creació dins d'una dinàmica multidisciplinari i transfronterera, col·laborant amb artistes francesos i catalans que imprimeixen la nostra ruta: la creació d'Ï ha arrelat la identitat franco-catalana de la companyia i la propera creació reafirmarà aquesta doble cultura que denota la particularitat de la nostra companyia.
LLENGUATGES
Exploració de contingut:
Per aquest nou projecte anem a treballar sobre el tema de l'animal,
buscant els llocs de transformació, la cruïlla entre l'home i la bèstia,
entre l'home i el cavall.
Posarem la nostra mirada sobre la fragilitat d'aquests encreuaments,
el camí entre 2 equilibris, entre 2 rítmiques, entre 2 emocions,
entre 2 cossos, 2 colors, 2 éssers.
Tractarem de capturar aquests moments, aquests llocs inestables,
allà on el cos tremola quan busca la immobilitat,
a la frontera entre el domini i el no domini, entre l'instint i la intel·ligència.
L'important potser resideix en el que passa entre les pauses entre els cims,
quan un es perd, quan el cos ha de trobar la solució,
és en aquests encreuaments que un pot atrapar a l'altre, sentir-ho, trobar-lo, allà on no se li exigeix més, allà on deixem passar .... perquè res passa com previst, tot canvia, ens adaptem contínuament, sense ni tan sols adonar-nos.
El moviment:
Buscarem alliberar els cavalls que som.
Recolzant-nos en el ritme tractarem que les nostres cames es tornin potes,
que els nostres cossos trobin l'instint.
En aquesta recerca del moviment primitiu, provocarem
les metamorfosis del cos, donant lloc a imatges oníriques.
Continuarem la nostra recerca en els portés, l'acrobàcia, el salt.
Desitgem fer visible aquestes sensacions d'inestabilitat, de micro-moviment, de desequilibri, buscar l'esbós per tenir una altra mirada sobre el rendiment, tornar-ho més íntim.
Amb el treball del cos, el moviment a dos, revelar la problemàtica de viure junts:
¿Quina es la diferència entre portar i suportar?
¿És que la necessitat de l'altre ens priva de la nostra llibertat?
La música, la veu, les paraules:
La recerca sonora consistirà en deixar entendre l'inaudible, l'estossec de la gola, les bufades, les friccions.
A través de la música intentarem crear uns cops i unes vibracions amb els cossos com una simfonia del propi interior. Tractarem de donar a llum sons que ens submergeixin en els elements naturals com la pluja, el vent, la neu, la calor, el fred.
Volem treballar la vibració, utilitzar els cossos i objectes
com caixes de ressonància, fer un treball rítmic de percussió amb el cos i amb les mans, recolzant-nos en els ritmes del cavall: pas, trot, galop.
El so de l'impacte de la pintura sobre la tela i el sòl serà sonoritzat:
a mesura que buscarem que el moviment es converteixi en línia, la línia es convertirà en so.
La pintura:
Si avui ens sentim afectats per alguns dibuixos prehistòrics, pel misteri que sorgeix de l'art naïf (ingenu), o de l'art dels bojos, o els grafits dels carrers, és perquè aquestes formes evoquen en nosaltres vincles vitals amb les forces del bé o del mal, amb l'harmonia de l'ordre còsmic, amb els cicles naturals ...
Antoni Tapies
Portarem a terme una recerca escenogràfica i plàstica:utilitzarem la pintura com una eina, un mitjà per a la transformació i no per il·lustrar l'acció.
Tractarem d'utilitzar la pintura per la seva textura, els pigments, la matèria mineral per pintar els cossos, la matèria haurà de formar part del moviment.
Desitgem jugar a buit i ple inundant l'escenari de matèria, que la pintura sigui com una força exterior, com els elements naturals.
BUSCA
Dos éssers parteixen a la recerca del seu animal interior
perquè la humanitat els supera
perquè han perdut el seu instint
perquè el món va massa ràpid,
hi ha massa paraules, massa lletres.
Llavors, les seves boques s'obren i
deixen anar les paraules,
com acròbates al vol,
les seves goles es tornen grutes,
tenen empremtes antigues en els murs,
els seus caps salten al buit,
parteixen al galop i salten les barreres.
Ells volen trobar les seves primeres sensacions
preparant, buscant en els racons del dia a dia
les portes obertes cap al principi del tot
abans dels homes alçats,
abans dels homes pensants
ser sols 4 potes
buf, bufar, respirar
Trobar el primer alè
el punt de partida
ser un ésser que respira
i observa el món.
CAVALL
"És una mena d'obsessió, com
un misteri en el qual es busca la clau cada dia,
i si per un instant es troba, al dia
següent canvia de forma, de color.
Estar amb un cavall és intentar entendre
a algú sense les paraules,
i quan traiem la paraula,
queda l'energia, l'instint i l'instant.
Ser simple, clar i sense mala intenció,
és just el que demana un cavall.
Nosaltres els humans som gairebé incapaços,
en realitat volem l'amor, la devoció,
i és per això que la trobada entre aquests
dos éssers és captivadora."
Camille Decourtye
"Ell és el que a vegades voldríem ser,
sense saber-ho pensa, s'imposa,
imposa
fa el que vol, el que li ve de gust,
el que sent
ho fa saber, ho fa sentir
emana una llibertat,
és un pallasso,
escolta amb els ulls
i parla amb les orelles.
Intentem parlar com ell,
mirar com ell
existir com ell,
és una estrella de rock! "
Blaï Mateu Trias
;)
;)
;)
;)
;)
;)
;)
;)
;)
;)
