(Residència Creació )
L'animal a l'esquena (Celrà)
Del 01/01/2012 al 08/01/2012
Neus Villà
( Neus Villà, Leo Castro )
Degut a la meva obsessió per la formació vull començar una recerca sobre l'espai que entenc com a primordial: l'entrenament. Entenc l'entrenament com a una preparació psicofísica completa.
La recerca de límits com a entrenament
Em pregunto quin tipus d'entrenament ens permetria assolir un determinat estat, com a disponibilitat absoluta, útil per a qualsevol activitat psicofísica. L'estat del que parlo ens permetria estar, moure'ns, percebre i sentir el constant moviment i esdevenir del que ens envolta, del que som, del què fem.
És a dir, descobrir el tipus d'entrenament que ens ajudaria a aconseguir aquest estat que posa el cos a prova i en una total disponibilitat.
Per tant, serà un procés de treball on deambularem, però també ens instal·larem, en certs espais : el cos, el límit i l'entorn.
El límit també l'entenc com un estat.
Aquests límits seran tractats des de les seves diferents vessants: d'espai, per tant, territorials; i físiques, per tant, emocionals i psicològiques, perceptives i sensorials. Es tindrà en compte el fet de que els límits són contorns que els portem imposats o apresos. Descobrir quins són aquests límits, aquests contorns que em conformen. I com són quan em dificulten anar més enllà del que ja sóc, d'on estic, del que faig. Conèixer-els per poder aprofundir en ells.
Aprendre, intentar entendre quins són els recorreguts que ens permetran arribar a aquests horitzons sempre versàtils i fràgils.
Intentarem detectar com i quines eines ens permeten arribar a recuperar l'estat en el que el cos està constantment enfrontant límits (fronteres conegudes, corrent riscos...); em refereixo a quines són les accions, en aquest terreny, que examinen, conformen i situen el cos, la fisicalitat, el fet de viure i sentir. Em pregunto quines són les activitats, exercicis, propostes que ens permetran trobar i oferir aquesta disponibilitat, per convertir aquest receptacle que ens conté en un espai dúctil.
Partint de la idea de la mirada que enquadra, enfoca, crea límits i contorns. Com aconseguiríem activar aquesta mirada des de l'instint, introduint-hi l'experiència de les propostes utilitzades, perquè sigui capaç de reenquadrar i redireccionar de moltes maneres diferents. Per tal de poder tenir la possibilitat de moldejar límits com a eina
d' improvisació i composició.
També treballarem l'enfoc de la mirada tant des de la figura d'espectador o la d'intèrpret, sigui des de l'ull nu o a través de la càmara. La càmara formarà part, com a testimoni, de certes sessions.
Farem sessions de llarga durada en les que el cos serà el vehicle.
Durem a terme sessions a partir de propostes concretes situacionals, d'entrenament, o condicionades en les que el mitjà d'assimilació i de realització serà exclusivament el cos i la seva fisicitat.
Buscarem reaccionar a base d'impulsos, entesos com el desig que et mou a respondre sense reflexió.
També m'interessa indagar en la zona d'intercanvi que es produeix entre límits interns i externs, els estímuls: els estímuls com a aquests canvis que ens desencadenen reaccions, siguin físics (temperatura, llum, pressió, contacte, vibracions), químics (olors, sabors, oxígen en la sang) o mecànics. I, per tant, tenir en compte els òrgans dels sentits com als receptors que transmeten aquests intercanvis a través del sistema nerviós on s'elabora la resposta, la sensació visual, tàctil, dolorosa, sonora, gustativa, olfactiva, tèrmica...
Guiar-se a través de la sensació que ens genera impuls i estímul.
És un espai que permetrà trobar situacions per més endavant recuperar-les i que resultin l'inici d'un futur treball escènic.
Sobre límits
"La definición de límite matemático para el caso de una sucesión nos indica intuitivamente que los términos de la sucesión se aproximan arbitrariamente a un único número o punto L, si existe, para valores grandes de n. Esta definición es muy parecida a la definición del límite de una función cuando x tiende a .
Formalmente, se dice que la sucesión an tiende hasta su límite L, o que converge o es convergente (a L), y se denota como:
si y sólo si para todo valor real ε>0 se puede encontrar un número natural N tal que todos los términos de la sucesión, a partir de un cierto valor natural n mayor que N converjan a L cuando n crezca sin cota.
Escrito en un lenguaje formal, y de manera compacta:
Este límite, si existe, se puede demostrar que es único. Si los términos de la sucesión no convergen a ningún punto específico, entonces se dice que la sucesión es divergente."
"Esta afirmación está lejos de una definición precisa. (...)sino que nos permite desarrollar la comprensión intuitiva de los límites de las funciones de una variable."
L'animal a l'esquena (Celrà)
Del 01/01/2012 al 08/01/2012
Neus Villà
( Neus Villà, Leo Castro )
Degut a la meva obsessió per la formació vull començar una recerca sobre l'espai que entenc com a primordial: l'entrenament. Entenc l'entrenament com a una preparació psicofísica completa.
La recerca de límits com a entrenament
Em pregunto quin tipus d'entrenament ens permetria assolir un determinat estat, com a disponibilitat absoluta, útil per a qualsevol activitat psicofísica. L'estat del que parlo ens permetria estar, moure'ns, percebre i sentir el constant moviment i esdevenir del que ens envolta, del que som, del què fem.
És a dir, descobrir el tipus d'entrenament que ens ajudaria a aconseguir aquest estat que posa el cos a prova i en una total disponibilitat.
Per tant, serà un procés de treball on deambularem, però també ens instal·larem, en certs espais : el cos, el límit i l'entorn.
El límit també l'entenc com un estat.
Aquests límits seran tractats des de les seves diferents vessants: d'espai, per tant, territorials; i físiques, per tant, emocionals i psicològiques, perceptives i sensorials. Es tindrà en compte el fet de que els límits són contorns que els portem imposats o apresos. Descobrir quins són aquests límits, aquests contorns que em conformen. I com són quan em dificulten anar més enllà del que ja sóc, d'on estic, del que faig. Conèixer-els per poder aprofundir en ells.
Aprendre, intentar entendre quins són els recorreguts que ens permetran arribar a aquests horitzons sempre versàtils i fràgils.
Intentarem detectar com i quines eines ens permeten arribar a recuperar l'estat en el que el cos està constantment enfrontant límits (fronteres conegudes, corrent riscos...); em refereixo a quines són les accions, en aquest terreny, que examinen, conformen i situen el cos, la fisicalitat, el fet de viure i sentir. Em pregunto quines són les activitats, exercicis, propostes que ens permetran trobar i oferir aquesta disponibilitat, per convertir aquest receptacle que ens conté en un espai dúctil.
Partint de la idea de la mirada que enquadra, enfoca, crea límits i contorns. Com aconseguiríem activar aquesta mirada des de l'instint, introduint-hi l'experiència de les propostes utilitzades, perquè sigui capaç de reenquadrar i redireccionar de moltes maneres diferents. Per tal de poder tenir la possibilitat de moldejar límits com a eina
d' improvisació i composició.
També treballarem l'enfoc de la mirada tant des de la figura d'espectador o la d'intèrpret, sigui des de l'ull nu o a través de la càmara. La càmara formarà part, com a testimoni, de certes sessions.
Farem sessions de llarga durada en les que el cos serà el vehicle.
Durem a terme sessions a partir de propostes concretes situacionals, d'entrenament, o condicionades en les que el mitjà d'assimilació i de realització serà exclusivament el cos i la seva fisicitat.
Buscarem reaccionar a base d'impulsos, entesos com el desig que et mou a respondre sense reflexió.
També m'interessa indagar en la zona d'intercanvi que es produeix entre límits interns i externs, els estímuls: els estímuls com a aquests canvis que ens desencadenen reaccions, siguin físics (temperatura, llum, pressió, contacte, vibracions), químics (olors, sabors, oxígen en la sang) o mecànics. I, per tant, tenir en compte els òrgans dels sentits com als receptors que transmeten aquests intercanvis a través del sistema nerviós on s'elabora la resposta, la sensació visual, tàctil, dolorosa, sonora, gustativa, olfactiva, tèrmica...
Guiar-se a través de la sensació que ens genera impuls i estímul.
És un espai que permetrà trobar situacions per més endavant recuperar-les i que resultin l'inici d'un futur treball escènic.
Sobre límits
"La definición de límite matemático para el caso de una sucesión nos indica intuitivamente que los términos de la sucesión se aproximan arbitrariamente a un único número o punto L, si existe, para valores grandes de n. Esta definición es muy parecida a la definición del límite de una función cuando x tiende a .
Formalmente, se dice que la sucesión an tiende hasta su límite L, o que converge o es convergente (a L), y se denota como:
si y sólo si para todo valor real ε>0 se puede encontrar un número natural N tal que todos los términos de la sucesión, a partir de un cierto valor natural n mayor que N converjan a L cuando n crezca sin cota.
Escrito en un lenguaje formal, y de manera compacta:
Este límite, si existe, se puede demostrar que es único. Si los términos de la sucesión no convergen a ningún punto específico, entonces se dice que la sucesión es divergente."
"Esta afirmación está lejos de una definición precisa. (...)sino que nos permite desarrollar la comprensión intuitiva de los límites de las funciones de una variable."
