(Residència Creació )
L'animal a l'esquena (Celrà)
Del 21/02/2016 al 26/02/2016
Txalo Toloza, Laida Azkona
Extraños mares arden comença a desplegar-se en un punt geogràfic concret, a 23°26’15” de latitud sud i 70°25’42” de longitud oest, en la línia imaginària que dibuix el Tròpic de Capricorn sobre el Desert d’Atacama, entre el Océano Pacífic i la Serralada dels Andes. Des d’aquest coordenada indaga sobre la relació entre el desert i els cossos que l’habiten.
Cossos que cegats pel sol no aconsegueixen dibuixar un recorregut, que sords per l’incessant cop del vent no arriben a fixar un nord, que trencats pel 30 graus de diferència entre el dia i la nit no aconsegueixen avançar més de tres passos sense frenar. Cossos fora de combat per la manca d’oxigen. Cossos que a pesar de tot segueixen en peu. Cossos possibles.
Cossos que es donen cita en un desert tant immens com les barbàries que en ell i per ell s’han succeït.
Extraños mares arden busseja de manera documental en la relació que es dóna entre aquests cossos i quatre de les indústries pilars del segle XX: la industria minera, la financera, l’armamentística i la de l’art contemporani.
Extraños mares arden és una coproducció de NAVE – Centro de Creación y Residencia, Antic Teatre i Graner de Barcelona, Belar Gorria i Teatro Gayarre de Pamplona, Fundecap d’Antofagasta, Festival Bad de Bilbao i TNT de Terrasa.
L'animal a l'esquena (Celrà)
Del 21/02/2016 al 26/02/2016
Txalo Toloza, Laida Azkona
Extraños mares arden comença a desplegar-se en un punt geogràfic concret, a 23°26’15” de latitud sud i 70°25’42” de longitud oest, en la línia imaginària que dibuix el Tròpic de Capricorn sobre el Desert d’Atacama, entre el Océano Pacífic i la Serralada dels Andes. Des d’aquest coordenada indaga sobre la relació entre el desert i els cossos que l’habiten.Cossos que cegats pel sol no aconsegueixen dibuixar un recorregut, que sords per l’incessant cop del vent no arriben a fixar un nord, que trencats pel 30 graus de diferència entre el dia i la nit no aconsegueixen avançar més de tres passos sense frenar. Cossos fora de combat per la manca d’oxigen. Cossos que a pesar de tot segueixen en peu. Cossos possibles.
Cossos que es donen cita en un desert tant immens com les barbàries que en ell i per ell s’han succeït.
Extraños mares arden busseja de manera documental en la relació que es dóna entre aquests cossos i quatre de les indústries pilars del segle XX: la industria minera, la financera, l’armamentística i la de l’art contemporani.
Extraños mares arden és una coproducció de NAVE – Centro de Creación y Residencia, Antic Teatre i Graner de Barcelona, Belar Gorria i Teatro Gayarre de Pamplona, Fundecap d’Antofagasta, Festival Bad de Bilbao i TNT de Terrasa.
