(Residència Creació )
L'animal a l'esquena (Celrà)
Del 05/09/2016 al 18/09/2016
Presentació:
El 10/09/2016 a les 20:00 a L'animal a l'esquena (Celrà)
Aimar Pérez Galí
A partir d’una profunda investigació sobre l’impacte que va tenir l’epidèmia de la sida a la comunitat de la dansa en el context espanyol i llatinoamericà, Aimar Pérez Galí construeix aquest treball a on s’apropia de la pràctica del Contact Improvisation per a posar-la en diàleg amb els fantasmes d’aquells que se’n van anar. Aquesta tècnica de dansa, iniciada per Steve Paxton, en la que el moviment s’improvisa a partir del contacte físic entre dos cossos, entra en contrast amb les polítiques d’immunitat que va portar el VIH/sida.
The Touching Community és un treball íntim i afectiu que aborda una època que encara a dia d’avui li hem de seguir donant visibilitat i afrontant amb la sensibilitat que requereix. Un treball sobre la memòria, sobre els ballarins que van deixar de ballar massa aviat, sobre una comunitat que es va construir forta en un moment de gran debilitat, i sobre el tacte i el contacte com a eina de supervivència. Però sobretot és un treball que parla de l’amor, del canvi i de la por.
Concepte i direcció: Aimar Pérez Galí
Dansa: Óscar Dasí i Aimar Pérez Galí
Dramatúrgia: Jaime Conde-Salazar
Suport a la investigació: Aimar Arriola
Disseny espacial i il·luminació: Cube.bz
Disseny gràfic i de la publicació: Roger Adam
Il·lustracions i fotografia: Jordi Surribas i Aimar Pérez Galí
Producció: Aimar Pérez Galí / ANTES
Amb el suport de les beques de recerca de la Generalitat de Catalunya,
Graner - Centre de Creació del Cos i el Moviment (Barcelona), Programa de
Ayudas IBERESCENA, CaixaForum Barcelona, Tabakalera (San Sebastián),
L'animal a l'esquena (Celrà, Girona), PAR – Programa Artistas en Residencia
(Montevideo) i el Centro Cultural de España en Montevideo.
Marc conceptual
“Un mes abans que jo naixés, el setembre de 1982, el Centre de Control de Malalties i Prevenció dels Estats Units va usar per primera vegada el terme SIDA per evitar l’ús de GRID (Gay Related Immune Deficiency) en donar-se a conèìxer que el virus no era exclusiu de la comunitat gai.
Mentres jo aprenia els meus límits com a individu a través del contacte amb els meus pares, moltes persones que tenien la meva edat actual, o alguns anys més o menys, morien a causa d’aquesta epidèmia. La por creixia, encara no estava clar com es transmetia, i tocar-se produïa desconfiança, convertint-se en una activitat de risc. Els fluids estaven en el punt de mira i fins i tot la suor passava a ser un fluid perillós. En els estudis de dansa començaven a sorgir tensions entre els ballarins que, suats, s’havien de tocar per practicar coreografies.
Si en el meu treball anterior, Sudando el discurso, feia servir la suor com una eina per legitimar la dansa com a discurs legítim, en aquest nou treball es converteix en el punt de partida per entendre un context complex i dramàtic. Durant els anys 80 i 90 el VIH es va expandir fins a convertir-se en una epidèmia. El virus segueix expandint-se malgrat que els mitjans per a pal·liar-lo han canviat molt i avui en dia ja no es considera una malaltia mortal. El virus es va expandir en gran mesura per la comunitat gai, tot i que no exclusivament com es va creure inicialment. La comunitat de la dansa, entenent que un alt percentatge dels ballarins són gais, va patir de manera especial. En qüestió de 20 anys es va produir un forat generacional del que s’ha parlat poc.
El silenci segueix estant present i la necessitat de trencar-lo, com reclamaven el col·lectiu ACT-UP amb el seu lema Silencio = Muerte, i produir un relat sobre aquests fets és necessari.
The Touching Society parteix d’una investigació sobre la relació que hi va haver entre la dansa i la Sida durant aquestes dues dècades per produir una acció performativa on es convida a l’espectador a llegir una publicació que reculli aquesta investigació en un espai acollidor on s’estigui desenvolupant una pràctica d’improvisació de Contact. Aquesta pràctica, iniciada a finals dels anys 70, és a dir, contemporània a la crisi de la Sida, pel ballarí nordamericà Steve Paxton, parteix del contacte amb una altra persona per tal d’iniciar la dansa.
Mentre la improvisació de Contact s’expandia internacionalment com una nova pràctica de dansa postmoderna – una pràctica democràtica que es fonamentava en la confiança en l’altre i en compartir el pes-, el VIH també es va expandir produint un efecte contrari, marginalitzant i apartant el subjecte sidós del contacte amb els altres.”
The Touching Community, Aimar Pérez Galí
L'animal a l'esquena (Celrà)
Del 05/09/2016 al 18/09/2016
Presentació:
El 10/09/2016 a les 20:00 a L'animal a l'esquena (Celrà)
Aimar Pérez Galí
A partir d’una profunda investigació sobre l’impacte que va tenir l’epidèmia de la sida a la comunitat de la dansa en el context espanyol i llatinoamericà, Aimar Pérez Galí construeix aquest treball a on s’apropia de la pràctica del Contact Improvisation per a posar-la en diàleg amb els fantasmes d’aquells que se’n van anar. Aquesta tècnica de dansa, iniciada per Steve Paxton, en la que el moviment s’improvisa a partir del contacte físic entre dos cossos, entra en contrast amb les polítiques d’immunitat que va portar el VIH/sida.The Touching Community és un treball íntim i afectiu que aborda una època que encara a dia d’avui li hem de seguir donant visibilitat i afrontant amb la sensibilitat que requereix. Un treball sobre la memòria, sobre els ballarins que van deixar de ballar massa aviat, sobre una comunitat que es va construir forta en un moment de gran debilitat, i sobre el tacte i el contacte com a eina de supervivència. Però sobretot és un treball que parla de l’amor, del canvi i de la por.
Concepte i direcció: Aimar Pérez Galí
Dansa: Óscar Dasí i Aimar Pérez Galí
Dramatúrgia: Jaime Conde-Salazar
Suport a la investigació: Aimar Arriola
Disseny espacial i il·luminació: Cube.bz
Disseny gràfic i de la publicació: Roger Adam
Il·lustracions i fotografia: Jordi Surribas i Aimar Pérez Galí
Producció: Aimar Pérez Galí / ANTES
Amb el suport de les beques de recerca de la Generalitat de Catalunya,
Graner - Centre de Creació del Cos i el Moviment (Barcelona), Programa de
Ayudas IBERESCENA, CaixaForum Barcelona, Tabakalera (San Sebastián),
L'animal a l'esquena (Celrà, Girona), PAR – Programa Artistas en Residencia
(Montevideo) i el Centro Cultural de España en Montevideo.
Marc conceptual
“Un mes abans que jo naixés, el setembre de 1982, el Centre de Control de Malalties i Prevenció dels Estats Units va usar per primera vegada el terme SIDA per evitar l’ús de GRID (Gay Related Immune Deficiency) en donar-se a conèìxer que el virus no era exclusiu de la comunitat gai.
Mentres jo aprenia els meus límits com a individu a través del contacte amb els meus pares, moltes persones que tenien la meva edat actual, o alguns anys més o menys, morien a causa d’aquesta epidèmia. La por creixia, encara no estava clar com es transmetia, i tocar-se produïa desconfiança, convertint-se en una activitat de risc. Els fluids estaven en el punt de mira i fins i tot la suor passava a ser un fluid perillós. En els estudis de dansa començaven a sorgir tensions entre els ballarins que, suats, s’havien de tocar per practicar coreografies.
Si en el meu treball anterior, Sudando el discurso, feia servir la suor com una eina per legitimar la dansa com a discurs legítim, en aquest nou treball es converteix en el punt de partida per entendre un context complex i dramàtic. Durant els anys 80 i 90 el VIH es va expandir fins a convertir-se en una epidèmia. El virus segueix expandint-se malgrat que els mitjans per a pal·liar-lo han canviat molt i avui en dia ja no es considera una malaltia mortal. El virus es va expandir en gran mesura per la comunitat gai, tot i que no exclusivament com es va creure inicialment. La comunitat de la dansa, entenent que un alt percentatge dels ballarins són gais, va patir de manera especial. En qüestió de 20 anys es va produir un forat generacional del que s’ha parlat poc.
El silenci segueix estant present i la necessitat de trencar-lo, com reclamaven el col·lectiu ACT-UP amb el seu lema Silencio = Muerte, i produir un relat sobre aquests fets és necessari.
The Touching Society parteix d’una investigació sobre la relació que hi va haver entre la dansa i la Sida durant aquestes dues dècades per produir una acció performativa on es convida a l’espectador a llegir una publicació que reculli aquesta investigació en un espai acollidor on s’estigui desenvolupant una pràctica d’improvisació de Contact. Aquesta pràctica, iniciada a finals dels anys 70, és a dir, contemporània a la crisi de la Sida, pel ballarí nordamericà Steve Paxton, parteix del contacte amb una altra persona per tal d’iniciar la dansa.
Mentre la improvisació de Contact s’expandia internacionalment com una nova pràctica de dansa postmoderna – una pràctica democràtica que es fonamentava en la confiança en l’altre i en compartir el pes-, el VIH també es va expandir produint un efecte contrari, marginalitzant i apartant el subjecte sidós del contacte amb els altres.”
The Touching Community, Aimar Pérez Galí
