(Residència Creació )
L'animal a l'esquena (Celrà)
Del 01/11/2016 al 18/11/2016
Presentació:
El 18/11/2016 a les 12:30 a L'animal a l'esquena (Celrà)
Pep Ramis
( Pep Ramis, María Muñoz, Mal Pelo )
The Mountain, the Truth & the Paradise és un projecte escènic de recerca sobre la divinitat i la vulgaritat, l’espiritualitat i la ignorància, la bellesa i la banalitat. Un treball sobre les contradiccions de la condició humana. Després de segles d’història continuem donant proves de la nostra doble capacitat de destruir i crear simultàniament, com a parts inseparables de la nostra identitat. Sublimem i assassinem.
Es tracta d’acceptar aquesta bipolaritat?
El cos es un reflex de la nostra història, dels nostres patrons de comportament. Portem escrits els valors que disposa el nostre entorn. La recerca es centra en el descobriment d’alguns d’aquests patrons i el seu qüestionament.
Pep Ramis vol continuar en la línia d’investigació d’espectacles anteriors de Mal Pelo, com El Cinquè Hivern o Tots els noms. Aprofundir en el treball de la banda sonora i la seva instal·lació en escena a partir de la manipulació dels sons d’objectes i de la mateixa veu de l’intèrpret. El so i un treball depurat del moviment seran parts fonamentals de la dramatúrgia de la peça amb una atenció especial pel detall i la precisió del gest.
Amb un passat eclèctic en la seva formació, Pep Ramis vol condensar la seva experiència musical, de manipulador d’objectes, escenògraf i ballarí-actor, per poder construir una peça polièdrica en la seva escriptura. L’acompanyaran un equip de col·laboradors, entre el quals hi ha María Muñoz, Leo Castro, Blai Mateu, Camille Decourtye, Fanny Thollot i August Viladomat, entre altres.
FITXA ARTÍSTICA EN ELABORACIÓ
Direcció i interpretació Pep Ramis
Co-direcció artística María Muñoz
Col·laboració direcció Leo Castro
Col·laboracions artístiques Blaï Mateu i Camille Decourtye
(Baró d’Evel Cirk Cie) entre altres
Composició i disseny so Fanny Thollot
Col·laboració creació musical A determinar
Disseny Il·luminació i
coordinació tècnica August Viladomat – Punt de Fuga
Tècnic so Andreu Bramon
Tècnic maquinaria Pau Costa
Realització vídeo Xavier Pérez
Disseny i confecció vestuari CarmepuigdevalliplantéS
Disseny espai escènic i Pep Aymerich, Pep Ramis
Construcció escenografia
Considero valor cada forma de vida, la neu, la fruita, la mosca.
Considero valor el regne mineral, l’assemblea dels estels.
Considero valor el vi mentre duri l’àpat, un somriure involuntari,
el cansament de qui no s’ha fatigat, dos vells que s’estimen.
Considero valor allò que demà ja no valdrà res…
i el que avui encara val poc.
Considero valor totes les ferides.
Considero valor estalviar aigua, reparar un parell de sabates,
callar a temps, comparèixer al crit, demanar permís abans d’asseure’s,
estar agraït sense recordar de què.
Considero valor saber en una habitació on està el nord,
quin és el nom del vent que està eixugant la bugada.
Considero valor el viatge del rodamón, la clausura de la monja,
la paciència del condemnat, sigui quina sigui la culpa.
Considero valor l’ús del verb estimar i la hipòtesi que existeixi un creador.
Molts d’aquests valors no els he conegut.
Erri de Luca
L'animal a l'esquena (Celrà)
Del 01/11/2016 al 18/11/2016
Presentació:
El 18/11/2016 a les 12:30 a L'animal a l'esquena (Celrà)
Pep Ramis
( Pep Ramis, María Muñoz, Mal Pelo )
The Mountain, the Truth & the Paradise és un projecte escènic de recerca sobre la divinitat i la vulgaritat, l’espiritualitat i la ignorància, la bellesa i la banalitat. Un treball sobre les contradiccions de la condició humana. Després de segles d’història continuem donant proves de la nostra doble capacitat de destruir i crear simultàniament, com a parts inseparables de la nostra identitat. Sublimem i assassinem.
Es tracta d’acceptar aquesta bipolaritat?
El cos es un reflex de la nostra història, dels nostres patrons de comportament. Portem escrits els valors que disposa el nostre entorn. La recerca es centra en el descobriment d’alguns d’aquests patrons i el seu qüestionament.
Pep Ramis vol continuar en la línia d’investigació d’espectacles anteriors de Mal Pelo, com El Cinquè Hivern o Tots els noms. Aprofundir en el treball de la banda sonora i la seva instal·lació en escena a partir de la manipulació dels sons d’objectes i de la mateixa veu de l’intèrpret. El so i un treball depurat del moviment seran parts fonamentals de la dramatúrgia de la peça amb una atenció especial pel detall i la precisió del gest.
Amb un passat eclèctic en la seva formació, Pep Ramis vol condensar la seva experiència musical, de manipulador d’objectes, escenògraf i ballarí-actor, per poder construir una peça polièdrica en la seva escriptura. L’acompanyaran un equip de col·laboradors, entre el quals hi ha María Muñoz, Leo Castro, Blai Mateu, Camille Decourtye, Fanny Thollot i August Viladomat, entre altres.
FITXA ARTÍSTICA EN ELABORACIÓ
Direcció i interpretació Pep Ramis
Co-direcció artística María Muñoz
Col·laboració direcció Leo Castro
Col·laboracions artístiques Blaï Mateu i Camille Decourtye
(Baró d’Evel Cirk Cie) entre altres
Composició i disseny so Fanny Thollot
Col·laboració creació musical A determinar
Disseny Il·luminació i
coordinació tècnica August Viladomat – Punt de Fuga
Tècnic so Andreu Bramon
Tècnic maquinaria Pau Costa
Realització vídeo Xavier Pérez
Disseny i confecció vestuari CarmepuigdevalliplantéS
Disseny espai escènic i Pep Aymerich, Pep Ramis
Construcció escenografia
Considero valor cada forma de vida, la neu, la fruita, la mosca.
Considero valor el regne mineral, l’assemblea dels estels.
Considero valor el vi mentre duri l’àpat, un somriure involuntari,
el cansament de qui no s’ha fatigat, dos vells que s’estimen.
Considero valor allò que demà ja no valdrà res…
i el que avui encara val poc.
Considero valor totes les ferides.
Considero valor estalviar aigua, reparar un parell de sabates,
callar a temps, comparèixer al crit, demanar permís abans d’asseure’s,
estar agraït sense recordar de què.
Considero valor saber en una habitació on està el nord,
quin és el nom del vent que està eixugant la bugada.
Considero valor el viatge del rodamón, la clausura de la monja,
la paciència del condemnat, sigui quina sigui la culpa.
Considero valor l’ús del verb estimar i la hipòtesi que existeixi un creador.
Molts d’aquests valors no els he conegut.
Erri de Luca
