(Residència Creació )
L'animal a l'esquena (Celrà)
Del 29/05/2017 al 04/06/2017
Presentació:
El 03/06/2017 a les 19:00 a L'animal a l'esquena (Celrà)
Pep Aymerich
Pep Aymerich és fuster i també performer i artista plàstic que ha estat a L’animal en anys anteriors i de maneres molt diferent. Pep Aymerich viu a Celrà i ens proposa ara una residència lligada estretament al seu ofici de fuster.
La residència consistirà en una acció per a fer una cadira de fusta partint de l’estadi més proper a la natura: un tronc de pollancre. Només es faran servir eines tradicionals en la realització d’una cadira, també tradicional, amb una forma constructiva que sigui el punt de trobada entre l’eficàcia i la senzillesa.
La proposta no és només rellevant pel resultat final, sinó sobretot per tot el procés: tenir molta cura en els moviments que es realitzen, ja siguin posturals, de força, de destresa o d’eficàcia. Talment com si tot el procés de creació d’una cadira, des d’un tronc, fos una coreografia.
La cadira és un dels objectes amb polisèmia més àmplia i profunda. Present des dels inicis de la humanitat, és una evolució de recolzar el pes del cos a terra per descansar les cames aprofitant el relleu natural d’un marge, una roca o un arbre. El seu èxit al llarg del temps es deu a que respon a la necessitat de descans conscient i despert –menjant, llegint, parlant, etc. Per això mateix és un objecte d’ús molt quotidià de poder simbòlic, per exemple, com a emblema del poder: és rei aquell que s’asseu al tro. Fins no fa gaire temps, la cadira era un lloc quasi exclusivament de descans; ara, però, molta gent treballa asseguda.
Més enllà de qüestions actuals i simbòliques, la cadira és d’aquells objectes de petja cultural molt lleu perquè respon a característiques biològiques del cos humà, que a la vegada li dóna la senzillesa intuïtiva de l’ús.
L'animal a l'esquena (Celrà)
Del 29/05/2017 al 04/06/2017
Presentació:
El 03/06/2017 a les 19:00 a L'animal a l'esquena (Celrà)
Pep Aymerich
Pep Aymerich és fuster i també performer i artista plàstic que ha estat a L’animal en anys anteriors i de maneres molt diferent. Pep Aymerich viu a Celrà i ens proposa ara una residència lligada estretament al seu ofici de fuster.
La residència consistirà en una acció per a fer una cadira de fusta partint de l’estadi més proper a la natura: un tronc de pollancre. Només es faran servir eines tradicionals en la realització d’una cadira, també tradicional, amb una forma constructiva que sigui el punt de trobada entre l’eficàcia i la senzillesa.
La proposta no és només rellevant pel resultat final, sinó sobretot per tot el procés: tenir molta cura en els moviments que es realitzen, ja siguin posturals, de força, de destresa o d’eficàcia. Talment com si tot el procés de creació d’una cadira, des d’un tronc, fos una coreografia.
La cadira és un dels objectes amb polisèmia més àmplia i profunda. Present des dels inicis de la humanitat, és una evolució de recolzar el pes del cos a terra per descansar les cames aprofitant el relleu natural d’un marge, una roca o un arbre. El seu èxit al llarg del temps es deu a que respon a la necessitat de descans conscient i despert –menjant, llegint, parlant, etc. Per això mateix és un objecte d’ús molt quotidià de poder simbòlic, per exemple, com a emblema del poder: és rei aquell que s’asseu al tro. Fins no fa gaire temps, la cadira era un lloc quasi exclusivament de descans; ara, però, molta gent treballa asseguda.
Més enllà de qüestions actuals i simbòliques, la cadira és d’aquells objectes de petja cultural molt lleu perquè respon a característiques biològiques del cos humà, que a la vegada li dóna la senzillesa intuïtiva de l’ús.
