(Residència Creació - Projecte associat 2017-2018 )
L'animal a l'esquena (Celrà)
Del 03/07/2017 al 14/07/2017
Presentació:
El 14/07/2017 a les 19:00 a L'animal a l'esquena (Celrà)
Baró d'Evel
( Baró d'Evel, Camille Decourtye, Blaï Mateu Trias )
Peça per a dos humans, un corb, quatre micròfons i dos colors.
Là com un lloc des d’on qüestionar el present.
Là com aquí.
Là com ara, com una prova.
Là com una nota.
Là com una caiguda.
Là com una trama.
Là com un pròleg al Penya-segat.
Là com un terreny aplanat, un punt mort, una suspensió.
Là com un moment nu, un moment brutal.
Là com una continuació de l’anterior.
Là com un inici del després.
Crear Là implica cedir el temps i el lloc al duet format per Camille Decourtye i Blaï Mateu Trias, perquè segueixi:
Explorant sense límits el terreny de la veu, els portés i el desequilibri.
Aprofundint en la investigació de la matèria, la llum i el ritme.
Jugant amb la juxtaposició de l’improbable, l’abstracte, l’absurd i l’instintiu.
A Là, hi haurà un ocell blanc i negre, el mestre de cerimònia, el director de l’orquestra de l’aquí i l’ara.
El corb és el barquer que connecta dos mons paral·lels: el món de les pors i les creences, i el món real, ple de sensacions, de vincles amb els altres, de malicia.
L’ocell, lliure a l’escena, actor, manipulador d’objectes, cantant... serà el punt de partida d’una recerca en què la improvisació esdevindrà necessària per construir el seu univers, la seva gestualitat, el seu temperament, el seu llenguatge.
«Parla, l’home, a Gus? Gus, parla als humans? L’hem de subtitular?».
En els seus espectacles, han treballat molt intensament la sonorització d’alguns instants, apropant-se a les sensacions a través del so. Provaran de recollir el so de les passes de Gus, de les seves picotades, del seu vol...
L'animal a l'esquena (Celrà)
Del 03/07/2017 al 14/07/2017
Presentació:
El 14/07/2017 a les 19:00 a L'animal a l'esquena (Celrà)
Baró d'Evel
( Baró d'Evel, Camille Decourtye, Blaï Mateu Trias )
Peça per a dos humans, un corb, quatre micròfons i dos colors.
Là com un lloc des d’on qüestionar el present.
Là com aquí.
Là com ara, com una prova.
Là com una nota.
Là com una caiguda.
Là com una trama.
Là com un pròleg al Penya-segat.
Là com un terreny aplanat, un punt mort, una suspensió.
Là com un moment nu, un moment brutal.
Là com una continuació de l’anterior.
Là com un inici del després.
Crear Là implica cedir el temps i el lloc al duet format per Camille Decourtye i Blaï Mateu Trias, perquè segueixi:
Explorant sense límits el terreny de la veu, els portés i el desequilibri.
Aprofundint en la investigació de la matèria, la llum i el ritme.
Jugant amb la juxtaposició de l’improbable, l’abstracte, l’absurd i l’instintiu.
A Là, hi haurà un ocell blanc i negre, el mestre de cerimònia, el director de l’orquestra de l’aquí i l’ara.
El corb és el barquer que connecta dos mons paral·lels: el món de les pors i les creences, i el món real, ple de sensacions, de vincles amb els altres, de malicia.
L’ocell, lliure a l’escena, actor, manipulador d’objectes, cantant... serà el punt de partida d’una recerca en què la improvisació esdevindrà necessària per construir el seu univers, la seva gestualitat, el seu temperament, el seu llenguatge.
«Parla, l’home, a Gus? Gus, parla als humans? L’hem de subtitular?».
En els seus espectacles, han treballat molt intensament la sonorització d’alguns instants, apropant-se a les sensacions a través del so. Provaran de recollir el so de les passes de Gus, de les seves picotades, del seu vol...
