(Residència Creació )
L'animal a l'esquena (Celrà)
Del 10/07/2017 al 15/07/2017
Xavier Bobés, Salvador Sunyer
( Xavier Bobés, Salvador Sunyer )
Residència de creació, dramatúrgia i coreografia de manipulació del curtmetratge Restos de Cosas.
L’art de la manipulació d’objectes segueix sent avui un desconegut per al gran públic. L’univers que rodeja la poètica de l’objecte, la seva teatralitat, la seva evocació històrica i sociològica, ha estat explorat principalment en territoris vinculats amb les arts visuals i performàtiques. El gran transmissor en el terreny cinematogràfic de les infinites possibilitats de representació a partir de la poètica d’objectes es troba en el camp de l’animació, amb un referent excepcional que ha provocat un canvi global de visió i paradigma: Jan Svankmajer. Paradoxalment, aquesta animació de l’objecte es tanca sempre en les seves possibilitats de transformació mitjançant la creació d’un univers fantàstic. L’ús de recursos formals defineix i d’alguna manera conté l’expressivitat metafòrica de l’objecte.
El gran repte al que s’enfronta Restos de Cosas és el de reivindicar la poètica de l’objecte per se, sense necessitat de grans recursos formals i amb la intenció clara de suprimir qualsevol artifici prioritzant la seva capacitat d’evocació d’experiències íntimes de l’individu.
L'animal a l'esquena (Celrà)
Del 10/07/2017 al 15/07/2017
Xavier Bobés, Salvador Sunyer
( Xavier Bobés, Salvador Sunyer )
Residència de creació, dramatúrgia i coreografia de manipulació del curtmetratge Restos de Cosas.
L’art de la manipulació d’objectes segueix sent avui un desconegut per al gran públic. L’univers que rodeja la poètica de l’objecte, la seva teatralitat, la seva evocació històrica i sociològica, ha estat explorat principalment en territoris vinculats amb les arts visuals i performàtiques. El gran transmissor en el terreny cinematogràfic de les infinites possibilitats de representació a partir de la poètica d’objectes es troba en el camp de l’animació, amb un referent excepcional que ha provocat un canvi global de visió i paradigma: Jan Svankmajer. Paradoxalment, aquesta animació de l’objecte es tanca sempre en les seves possibilitats de transformació mitjançant la creació d’un univers fantàstic. L’ús de recursos formals defineix i d’alguna manera conté l’expressivitat metafòrica de l’objecte.
El gran repte al que s’enfronta Restos de Cosas és el de reivindicar la poètica de l’objecte per se, sense necessitat de grans recursos formals i amb la intenció clara de suprimir qualsevol artifici prioritzant la seva capacitat d’evocació d’experiències íntimes de l’individu.
