(Residència Creació )
L'animal a l'esquena (Celrà)
Del 04/12/2017 al 08/12/2017
Presentació:
El 08/12/2017 a les 20:30 a Teatre Ateneu (Celrà)
Leonor Leal
Nocturno nº3
Abans de dormir tanco els ulls per a veurem ballar,
Imagino els meus moviments cantant l’espai que ocupo.
Memoritzo a través del so i recorro a aquesta partitura per a tatuar-la a l’aire amb el meu cos.
El ritme em guia cap al somni d'una nit plena de vida, de ritual, d'il·lusió i de transformació alliberadora.
Aquesta proposta en què l'objectiu parteix de l'ampliació del meu llenguatge coreogràfic, de l'exploració d'un altre format musical i del desenvolupament sonor i espacial, es centra en el cos; en els cossos, en el ritme i en la guitarra essencial. En tot allò proper a nosaltres que ens apropen al nostre propi batec. Els materials naturals, les seves textures, els atuells, la taula, els estris de cuina com a instruments de "batalla". La guitarra sola, la percussió, la cançó primària, els arrossegaments a terra, les sabates o les veus que ens fan cridar a altres cossos, cobren vida en escena per portar, a través d'un folklore comú, reescrit, viatjat i revisitat, una escena flamenca i polifacètica.
Creat per a ser tocat i ballat a la nit i ple de referències a altres músiques i altres llocs, Nocturn nº3, és una investigació de dos músics en escena i una bailaora que teixeixen junts una ruta al insomni, un viatge a vegades lúdic, a vegades, extasiat o solemne, de vegades
dolorós i només ...
Un cop ballat, un ball que colpeja i una guitarra que canta.
L'animal a l'esquena (Celrà)
Del 04/12/2017 al 08/12/2017
Presentació:
El 08/12/2017 a les 20:30 a Teatre Ateneu (Celrà)
Leonor Leal
Nocturno nº3
Abans de dormir tanco els ulls per a veurem ballar,
Imagino els meus moviments cantant l’espai que ocupo.
Memoritzo a través del so i recorro a aquesta partitura per a tatuar-la a l’aire amb el meu cos.
El ritme em guia cap al somni d'una nit plena de vida, de ritual, d'il·lusió i de transformació alliberadora.
Aquesta proposta en què l'objectiu parteix de l'ampliació del meu llenguatge coreogràfic, de l'exploració d'un altre format musical i del desenvolupament sonor i espacial, es centra en el cos; en els cossos, en el ritme i en la guitarra essencial. En tot allò proper a nosaltres que ens apropen al nostre propi batec. Els materials naturals, les seves textures, els atuells, la taula, els estris de cuina com a instruments de "batalla". La guitarra sola, la percussió, la cançó primària, els arrossegaments a terra, les sabates o les veus que ens fan cridar a altres cossos, cobren vida en escena per portar, a través d'un folklore comú, reescrit, viatjat i revisitat, una escena flamenca i polifacètica.
Creat per a ser tocat i ballat a la nit i ple de referències a altres músiques i altres llocs, Nocturn nº3, és una investigació de dos músics en escena i una bailaora que teixeixen junts una ruta al insomni, un viatge a vegades lúdic, a vegades, extasiat o solemne, de vegades
dolorós i només ...
Un cop ballat, un ball que colpeja i una guitarra que canta.
