(Residència Creació )
L'animal a l'esquena (Celrà)
Del 27/12/2017 al 05/01/2018
Nuria Iglesias
Agafa't fort: terreposomoto. Un crit al bosc. Ara el maten. Tot s’esbardella. Hi ha un cor que se'n va per encendre's a dins. Era bona persona. Deixa'l anar. Els cavalls, que saben de la passa que vindrà, s'escapen i, després, sentint el ser escampat en esquerdills contagiant-se del cant insistent dels grills, les imatges comencen a venir.
Ja havien vingut, però no les recordava i les vaig recordar! Llums de neó a dins del crani, coreografia de cucs mòrbids: 'Tens una por terrible nena!'. I vaig començar a córrer i les cames se'm van fer fortes i em van sortir unes ales espatarrants i em vaig perdre, però, en realitat, estava penjada en un cel d'albada i només calia que despertés de l'endormiscament d’aquella cicuta que va néixer gràcies a la pressió que la pota d'un cabirol impulsant-se al salt va proferir a la llavor en enfonsar-la al sotabosc d'una fageda un capvespre d'estiu. De cop, haguera despertat si t'ho hagués pogut explicar a sota l'alzina. D'un cop, van venir els cigrons de vidre i el mirall reflectint el blanc. I a cops de pala, vaig enterrar-lo, però li sortia la cua entre les herbes. Vaig saber perquè va acabar a sota d’aquella escala quan vaig fer miolar la menta. No cal entendre res, només deixar-hi la pell morta, com quan les serps muden. ’Ghost Riders in the sky' no és una cançó, és un batec d'arrel i una cosa petita que no sé com manegar i comença a fer pampallugues i té un ritme i em deixo i em veig en una que ve de mils, milions de generacions.
COR neix d'una mort o el que resta d'ella. Piròmana d'Argos va iniciar aquest treball de recerca artística multidisciplinària sobre el dol l'any 2015. Al llarg del 2017, i després d'una segona etapa de recerca basada en l'art d'acció, recol·lecta una sèrie d'imatges metafòriques amb la voluntat d'enriquir-les i anar generant el que serà la seva primera peça escènica.
https://www.youtube.com/watch?v=TuvluByl4hY
L'animal a l'esquena (Celrà)
Del 27/12/2017 al 05/01/2018
Nuria Iglesias
Agafa't fort: terreposomoto. Un crit al bosc. Ara el maten. Tot s’esbardella. Hi ha un cor que se'n va per encendre's a dins. Era bona persona. Deixa'l anar. Els cavalls, que saben de la passa que vindrà, s'escapen i, després, sentint el ser escampat en esquerdills contagiant-se del cant insistent dels grills, les imatges comencen a venir.Ja havien vingut, però no les recordava i les vaig recordar! Llums de neó a dins del crani, coreografia de cucs mòrbids: 'Tens una por terrible nena!'. I vaig començar a córrer i les cames se'm van fer fortes i em van sortir unes ales espatarrants i em vaig perdre, però, en realitat, estava penjada en un cel d'albada i només calia que despertés de l'endormiscament d’aquella cicuta que va néixer gràcies a la pressió que la pota d'un cabirol impulsant-se al salt va proferir a la llavor en enfonsar-la al sotabosc d'una fageda un capvespre d'estiu. De cop, haguera despertat si t'ho hagués pogut explicar a sota l'alzina. D'un cop, van venir els cigrons de vidre i el mirall reflectint el blanc. I a cops de pala, vaig enterrar-lo, però li sortia la cua entre les herbes. Vaig saber perquè va acabar a sota d’aquella escala quan vaig fer miolar la menta. No cal entendre res, només deixar-hi la pell morta, com quan les serps muden. ’Ghost Riders in the sky' no és una cançó, és un batec d'arrel i una cosa petita que no sé com manegar i comença a fer pampallugues i té un ritme i em deixo i em veig en una que ve de mils, milions de generacions.
COR neix d'una mort o el que resta d'ella. Piròmana d'Argos va iniciar aquest treball de recerca artística multidisciplinària sobre el dol l'any 2015. Al llarg del 2017, i després d'una segona etapa de recerca basada en l'art d'acció, recol·lecta una sèrie d'imatges metafòriques amb la voluntat d'enriquir-les i anar generant el que serà la seva primera peça escènica.
https://www.youtube.com/watch?v=TuvluByl4hY
