Arxiu cos creació pensament
L'animal a l'esquena 2001-2010
Docs
cat | cast | eng 
 The Mountain, the Truth and the Paradise 
(Residència companyia associada )

L'animal a l'esquena (Celrà)
Del 09/04/2018 al 22/04/2018
Presentació:
El 14/04/2018 a les 20:00 a Teatre Principal de Mallorca (Mallorca)
El 21/04/2018 a les 20:30 a Sala La Mutant (València)

Mal Pelo


ico Reprenem a l’abril els assajos del solo de Pep Ramis estrenat a l’octubre de 2017 al Théâtre l’Archipel de Perpinyà, França. Mal Pelo estarà dues setmanes en residència per a revisar el treball i preparar les actuacions a Mallorca i València a l’abril i les posteriors a Barcelona, Mercat de les Flors, al maig i a Càdis al juny.

The Mountain, the Truth & the Paradise és un univers poètic que es pregunta sobre el sentit de la divinitat i de la vulgaritat, sobre l’espiritualitat i la ignorància, sobre la bellesa i la banalitat.
La capacitat de transformació de l’intèrpret en un espai blanc i nu, i la precisió del gest i la veu, són l’aposta fonamental en la dramatúrgia d’una peça que proposa un viatge canviant, emocionant i ple d’estímuls.

Ha comptat, al llarg de tot el procés de creació, amb la col·laboració de Jordi Casanovas i María Muñoz a la direcció, August Viladomat al disseny de la il·luminació i de Fanny Thollot a la creació de la banda sonora.



Considero un valor cada forma de vida, la neu, la maduixa, la mosca.
Considero un valor el regne mineral, l’assemblea de les estrelles.
Considero un valor el vi mentre duri el sopar, un somriure involuntari,
el cansament de qui no estalvia l’esforç, dos vells que s’estimen.
Considero un valor allò que demà ja no valdrà res
i allò que avui encara val poc.
Considero un valor totes les ferides.
Considero un valor estalviar aigua, reparar un parell de sabates,
callar a temps, socórrer a un crit, demanar permís abans de seure,
sentir agraïment sense recordar perquè.
Considero un valor saber en una habitació on és el nord,
quin és el nom del vent que està secant la bugada.
Considero un valor el viatge del vagabund, la clausura de la monja,
la paciència del condemnat, sigui quina sigui la culpa.
Considero un valor l’ús del verb estimar i la hipòtesi que existeixi un creador.
Molts d’aquests valors no els he conegut.
Erri de Luca