(Residència Creació )
L'animal a l'esquena (Celrà)
Del 14/05/2018 al 19/05/2018
Presentació:
El 19/05/2018 a les 19:00 a L'animal a l'esquena (Celrà)
El Canto de la Cabra
( El Canto de la Cabra, Elisa Gálvez, Juan Úbeda )
Potser hauríem de començar parlant de la tensió d'un fil, del seu comportament davant d'una petita brisa, de la possibilitat que succeeixi alguna cosa que no hauria de succeir, potser llavors citar Didi-Huberman (Sur le fil “A la corda fluixa”): "el fil lliga, encadena i dóna curs. O bé, per contra, llesca, esmola, esmola i fa trencar. El fil sempre penja d'un fil. Tal és la seva bellesa -el seu bell risc- i la seva fragilitat" hi ha continuació comptar com va aparèixer el primer fil, dir que era horitzontal i creuava l'espai de paret a paret, com el filferro d'un funàmbul, a l'altura del coll, invisible. D'alguna manera començar parlant de la tensió del que està sense ser vist per poder, també d'alguna manera, arribar a les mans, entrar en matèria, trobar la paraula no dita amb la mateixa facilitat que l'agulla entra al guant, deixar que giri, que conclogui, que segueixi el seu curs, que es buidi, que copegi la terra a cada caiguda, a cada cop, que es defensi, que s'inventi, tots els relats, totes les metàfores, que jugui, que fracassi, que no sigui res, que sigui un no-res, que no sigui.
Per què es diu corda fluixa a una corda que de fluixa no té res?
L'animal a l'esquena (Celrà)
Del 14/05/2018 al 19/05/2018
Presentació:
El 19/05/2018 a les 19:00 a L'animal a l'esquena (Celrà)
El Canto de la Cabra
( El Canto de la Cabra, Elisa Gálvez, Juan Úbeda )
Potser hauríem de començar parlant de la tensió d'un fil, del seu comportament davant d'una petita brisa, de la possibilitat que succeeixi alguna cosa que no hauria de succeir, potser llavors citar Didi-Huberman (Sur le fil “A la corda fluixa”): "el fil lliga, encadena i dóna curs. O bé, per contra, llesca, esmola, esmola i fa trencar. El fil sempre penja d'un fil. Tal és la seva bellesa -el seu bell risc- i la seva fragilitat" hi ha continuació comptar com va aparèixer el primer fil, dir que era horitzontal i creuava l'espai de paret a paret, com el filferro d'un funàmbul, a l'altura del coll, invisible. D'alguna manera començar parlant de la tensió del que està sense ser vist per poder, també d'alguna manera, arribar a les mans, entrar en matèria, trobar la paraula no dita amb la mateixa facilitat que l'agulla entra al guant, deixar que giri, que conclogui, que segueixi el seu curs, que es buidi, que copegi la terra a cada caiguda, a cada cop, que es defensi, que s'inventi, tots els relats, totes les metàfores, que jugui, que fracassi, que no sigui res, que sigui un no-res, que no sigui.
Per què es diu corda fluixa a una corda que de fluixa no té res?
