(Residència Escriptura )
L'animal a l'esquena (Celrà)
Del 03/08/2020 al 08/08/2020
Mercè Sardà, Estefanía Morante
Després de dècades realitzant una feina d’acompanyament a nens i nenes en el goig i la plenitud de ballar, Mercè i Estefanía volen escriure el relat de la seva experiència artística pedagògica en l’àmbit de l’escola i les activitats extraescolars.
“Tenim la necessitat i el compromís amb nosaltres mateixes de parar-nos a pensar i a escriure tot el que hem après de la mateixa manera que durant aquests anys hem tingut la necessitat de parar-nos a ballar”.
Inicien a L’animal la feina d’escriure aquest recorregut, sent fidels als descobriments, sorpreses i reptes que han anat trobant pel camí. Per a elles no hi ha un principi i un final, no és un recorregut lineal en el temps que descrigui l’experiència de manera ordenada. Ho entenen com un procés continu. Aquest continu és l’inici del relat: amb l’experiència d’aquests anys de fer i desfer, observar, investigar, d’estar atent al aquí i al ara, d’integrar el quotidià, descobrir i descobrir-se.
El punt de partida és escriure aquest relat donant-li la mateixa qualitat que té el seu treball, com una pràctica educativa i al mateix temps artística perquè així es com entenen la seva professió.
“També volem que sigui un joc. A les nostres sessions sempre està present el joc. Ballar és jugar amb el cos, és experimentar, és investigar, és composar, és estar obert al imprevist.
Diu Vea Vecchi, especialista en educació artística a Reggio Emilia, “quan treballem amb els nens hem d’admetre la bellesa de la incertesa”. Ho admetem, i així comencem...”
L'animal a l'esquena (Celrà)
Del 03/08/2020 al 08/08/2020
Mercè Sardà, Estefanía Morante
Després de dècades realitzant una feina d’acompanyament a nens i nenes en el goig i la plenitud de ballar, Mercè i Estefanía volen escriure el relat de la seva experiència artística pedagògica en l’àmbit de l’escola i les activitats extraescolars.
“Tenim la necessitat i el compromís amb nosaltres mateixes de parar-nos a pensar i a escriure tot el que hem après de la mateixa manera que durant aquests anys hem tingut la necessitat de parar-nos a ballar”.
Inicien a L’animal la feina d’escriure aquest recorregut, sent fidels als descobriments, sorpreses i reptes que han anat trobant pel camí. Per a elles no hi ha un principi i un final, no és un recorregut lineal en el temps que descrigui l’experiència de manera ordenada. Ho entenen com un procés continu. Aquest continu és l’inici del relat: amb l’experiència d’aquests anys de fer i desfer, observar, investigar, d’estar atent al aquí i al ara, d’integrar el quotidià, descobrir i descobrir-se.
El punt de partida és escriure aquest relat donant-li la mateixa qualitat que té el seu treball, com una pràctica educativa i al mateix temps artística perquè així es com entenen la seva professió.
“També volem que sigui un joc. A les nostres sessions sempre està present el joc. Ballar és jugar amb el cos, és experimentar, és investigar, és composar, és estar obert al imprevist.
Diu Vea Vecchi, especialista en educació artística a Reggio Emilia, “quan treballem amb els nens hem d’admetre la bellesa de la incertesa”. Ho admetem, i així comencem...”
