(Residència Creació )
L'animal a l'esquena (Celrà)
Del 14/06/2021 al 23/06/2021
Presentació:
El 07/07/2021 a les 19:00 a El Canal (Salt)
Xavier Bobés, Enric Montefusco
PRESENTACIÓ GRATUÏTA AMB AFORAMENT LIMITAT SOTA RESERVA EL DIA 7 DE JULIOL AL CENTRE D’ARTS ESCÈNIQUES EL CANAL DE SALT, GIRONA
Arribat un punt de la meva carrera vaig entendre que la meva feina, en última instància, era donar llum i valor a aquelles coses que aparentment no en tenen, i a la inversa. Potser és la funció més valuosa de l'artista, en tant que ha de ser capaç de sortir-se de les inèrcies, punts cecs i convencions, per prendre distància i amb una mica de sort redreçar quelcom a la seva vida i en alguna petita mesura, la societat mateixa. Dit d'una altra manera, ser capaços de canviar la mirada és l'únic a que hauríem d'aspirar per a poder encarar les zones fosques de la psique i també els insondables mecanismes que arrosseguen els grups humans.
Amb aquesta mateixa intenció en la mirada, el manipulador d'objectes treballa; mira i remira la matèria, se la passa d'una mà a l'altra, recerca a petita i gran escala, per trobar-hi nous i inesperats usos que revelin la seva naturalesa profunda que fa que allò sigui el que és, i sobretot el que pot arribar a ser, en tant que l'objecte és sempre una projecció de nosaltres mateixos.
Tant és així que l'objecte central d'aquest treball sóc jo mateix, el suposat artista, metàfora crua de l’individu. De fet, potser l'acte artístic és ja un sacrifici per definició. A cada cançó, a cada espectacle, es tracta, potser, de llençar a la foguera quelcom que suposadament té valor. El manipulador d'objectes treballarà per a visualitzar l'ombra i, de fet, l'encarnarà. El manipulador d'objectes acompanyarà l'artista cap a l'abisme. L'abisme de la pèrdua d'identitat, l'abisme de la pèrdua de la imatge, l'abisme de la pèrdua de la raó i l'abisme de la pèrdua de la moral. Potser també és el que necessita la opulent, cega i supèrbia concepció i manera de viure que tenim com a societat.
L'artista músic i la seva ombra en escena, d'aquesta manera doncs, executaran una mena de despullat ritual ple de cançons, de sons, de somnis i símbols, de paraules raonades, de textos vomitats, de confessions, de foscor, d'epifanies, de balls, de catarsi i també de petits gests que contenen la subtil lluita a mort entre la necessària i tramposa significació i el no res. Enric Montefusco
Direcció, creació, composició, interpretació: Enric Montefusco
Direcció, creació, interpretació: Xavier Bobés
Arranjaments musicals: Quartet Brossa
Arranjaments musicals: Nico Roig
Escenografia i il·luminació: Cube
Vídeo: Alejo Levis
So: Carles Xirgu
Producció executiva Imma Bové
Distribució: Fina Estampa
Coproductors: GREC, Festival de Barcelona, Conde Duque de Madrid
Col·laboradors: L’animal a l’esquena, El Canal de Salt, Teatre de Salt
Amb el suport de: ICEC, Institut Català de les empreses Culturals
Estrena: 9 de Juliol 2021, Grec, Festival de Barcelona
L'animal a l'esquena (Celrà)
Del 14/06/2021 al 23/06/2021
Presentació:
El 07/07/2021 a les 19:00 a El Canal (Salt)
Xavier Bobés, Enric Montefusco
PRESENTACIÓ GRATUÏTA AMB AFORAMENT LIMITAT SOTA RESERVA EL DIA 7 DE JULIOL AL CENTRE D’ARTS ESCÈNIQUES EL CANAL DE SALT, GIRONA
Arribat un punt de la meva carrera vaig entendre que la meva feina, en última instància, era donar llum i valor a aquelles coses que aparentment no en tenen, i a la inversa. Potser és la funció més valuosa de l'artista, en tant que ha de ser capaç de sortir-se de les inèrcies, punts cecs i convencions, per prendre distància i amb una mica de sort redreçar quelcom a la seva vida i en alguna petita mesura, la societat mateixa. Dit d'una altra manera, ser capaços de canviar la mirada és l'únic a que hauríem d'aspirar per a poder encarar les zones fosques de la psique i també els insondables mecanismes que arrosseguen els grups humans.
Amb aquesta mateixa intenció en la mirada, el manipulador d'objectes treballa; mira i remira la matèria, se la passa d'una mà a l'altra, recerca a petita i gran escala, per trobar-hi nous i inesperats usos que revelin la seva naturalesa profunda que fa que allò sigui el que és, i sobretot el que pot arribar a ser, en tant que l'objecte és sempre una projecció de nosaltres mateixos.
Tant és així que l'objecte central d'aquest treball sóc jo mateix, el suposat artista, metàfora crua de l’individu. De fet, potser l'acte artístic és ja un sacrifici per definició. A cada cançó, a cada espectacle, es tracta, potser, de llençar a la foguera quelcom que suposadament té valor. El manipulador d'objectes treballarà per a visualitzar l'ombra i, de fet, l'encarnarà. El manipulador d'objectes acompanyarà l'artista cap a l'abisme. L'abisme de la pèrdua d'identitat, l'abisme de la pèrdua de la imatge, l'abisme de la pèrdua de la raó i l'abisme de la pèrdua de la moral. Potser també és el que necessita la opulent, cega i supèrbia concepció i manera de viure que tenim com a societat.
L'artista músic i la seva ombra en escena, d'aquesta manera doncs, executaran una mena de despullat ritual ple de cançons, de sons, de somnis i símbols, de paraules raonades, de textos vomitats, de confessions, de foscor, d'epifanies, de balls, de catarsi i també de petits gests que contenen la subtil lluita a mort entre la necessària i tramposa significació i el no res. Enric Montefusco
Direcció, creació, composició, interpretació: Enric Montefusco
Direcció, creació, interpretació: Xavier Bobés
Arranjaments musicals: Quartet Brossa
Arranjaments musicals: Nico Roig
Escenografia i il·luminació: Cube
Vídeo: Alejo Levis
So: Carles Xirgu
Producció executiva Imma Bové
Distribució: Fina Estampa
Coproductors: GREC, Festival de Barcelona, Conde Duque de Madrid
Col·laboradors: L’animal a l’esquena, El Canal de Salt, Teatre de Salt
Amb el suport de: ICEC, Institut Català de les empreses Culturals
Estrena: 9 de Juliol 2021, Grec, Festival de Barcelona
