(Residència Creació )
L'animal a l'esquena (Celrà)
Del 13/02/2023 al 18/02/2023
Meritxell Colell, Angélica Castelló
Continuació del treball realitzat en les seves anteriors residències a L’animal.
Després de la residència al 2021 a L’animal i de diferents trobades durant el 2022, retornen per a poder continuar treballant en el treball sonor i en el guió del film. Aquest projecte tindrà continuïtat durant el 2023 i 2024 a L’animal a l’esquena.
“Convertir la imatge en matèria. Sentir la sorra, la pols, com alguna cosa física que s’impregna en la imatge, que pren cos en ella. És essencial treballar el vincle entre la sensació i la percepció. Construir una pel·lícula que es pugui escoltar, que es pugui tocar, que es pugui olorar, per a que connecti de forma física i, per tant, des d’un canal directe, allunyat de l’intel·lectual. D’aquesta manera l’espectador sentirà en el seu propi cos l’estar, l’esdevenir del viatge.
Un viatge exterior i interior que connecti amb les pròpies vivències de l’espectador, vivències transformadores, que l’aproparan al territori interior d’Angélica. Busquem recuperar part de la textura dels grans de sorra en el gran de la imatge, partint de les obres d’artistes referents com Antoni Tàpies, Ignasi Aballí i Miquel Barceló. Obres tàctils, amb cos i volum.” Meritxell Colell
L'animal a l'esquena (Celrà)
Del 13/02/2023 al 18/02/2023
Meritxell Colell, Angélica Castelló
Continuació del treball realitzat en les seves anteriors residències a L’animal.
Després de la residència al 2021 a L’animal i de diferents trobades durant el 2022, retornen per a poder continuar treballant en el treball sonor i en el guió del film. Aquest projecte tindrà continuïtat durant el 2023 i 2024 a L’animal a l’esquena.
“Convertir la imatge en matèria. Sentir la sorra, la pols, com alguna cosa física que s’impregna en la imatge, que pren cos en ella. És essencial treballar el vincle entre la sensació i la percepció. Construir una pel·lícula que es pugui escoltar, que es pugui tocar, que es pugui olorar, per a que connecti de forma física i, per tant, des d’un canal directe, allunyat de l’intel·lectual. D’aquesta manera l’espectador sentirà en el seu propi cos l’estar, l’esdevenir del viatge.
Un viatge exterior i interior que connecti amb les pròpies vivències de l’espectador, vivències transformadores, que l’aproparan al territori interior d’Angélica. Busquem recuperar part de la textura dels grans de sorra en el gran de la imatge, partint de les obres d’artistes referents com Antoni Tàpies, Ignasi Aballí i Miquel Barceló. Obres tàctils, amb cos i volum.” Meritxell Colell
