(Residència Creació )
L'animal a l'esquena (Celrà)
Del 09/10/2023 al 14/10/2023
Presentació:
El 14/10/2023 a les 19:00 a L'animal a l'esquena (Celrà)
Teatro Anatómico
BAR/GOMA/BAR, la segona producció de Teatro Anatòmic, explora escènicament les zones liminals i els espais de trànsit entre els començaments i els finals de les coses. Quan comença alguna cosa a ser o a deixar de ser? On col·loquem els límits que donen sentit al que som, al que ens envolta? Quins jalons individuals o col·lectius van organitzant els itineraris de les nostres vides? Com marquem les fronteres que defineixen la materialitat de les accions i disciplines artístiques?
El Bar Goma està situat enfront del Cementiri de Sant Ferran, l'Hospital de Sant Lázaro i el Tanatori SE30 de Sevilla. Va obrir el 1951 i es va dir així per un abocador de pneumàtics que abans ocupava el mateix lloc. El cartell icònic de l'establiment resa «BAR GOMA BAR». Són cèlebres les frases dels seus sobres de sucre per al cafè: «Aquí s'està millor que allí», «A qui li toca li toca». A un costat, Marbres Herrera proporciona tombes, panteons i serveis de restauració de sepulcres. Què passaria si col·loquéssim a Tadeusz Kantor en el Bar Goma, mirant al cementiri, a l'hospital, al tanatori? Com podria ser avui un Teatre de la Mort, amb la seva espectralidad memorialística, però despullat de la seva forma original, projectat a altres formes en el present?
El record conviu amb els esdeveniments de la nostra vida quotidiana a un mateix nivell. No els
defuig en absolut; al contrari, els necessita en els seus plans estratègics i en les seves maniobres, en aquest camí de retirada, invisible sobre un mapa de la vida quotidiana, que camufla d'una manera genial els preparatius d'un atac impossible de resistir. I encara un altre descobriment i comprensió més: el record posa en dubte les competències de la visualitat, qüestiona seriosament el seu poder usurpador. T. Kantor, La classe de l'escola.
L'aparent continuïtat de la vida psicològica radica, per tant, en el fet que la nostra atenció es fixa sobre ella mitjançant una sèrie d'actes discontinus: on no hi ha més que una suau pendent, seguint la línia feta fallida dels nostres actes d'atenció, creiem percebre els esglaons d'una escala. H. Bergson, Naturalesa de la durada.
BAR/GOMA/BAR s'interroga per les dimensions materials, afectives i estètiques del que
discernim i deixem de discernir. La proposta es construeix a partir del treball amb les intensitats mínimes i màximes dels elements escènics, la recerca dels llindars de la percepció en l'espai del teatre, i la interacció entre la interpretació, la dansa, la música, la il·luminació i l'escenografia. Simultàniament, es tracta d'indagar en allò que concebem com a naixement, com a mort, d'algú o d'alguna cosa. També, en les maneres d'acompanyar-nos mútuament en les troballes o les pèrdues —les excepcionals i les quotidianes— construint els seus possibles sentits.
L'animal a l'esquena (Celrà)
Del 09/10/2023 al 14/10/2023
Presentació:
El 14/10/2023 a les 19:00 a L'animal a l'esquena (Celrà)
Teatro Anatómico
BAR/GOMA/BAR, la segona producció de Teatro Anatòmic, explora escènicament les zones liminals i els espais de trànsit entre els començaments i els finals de les coses. Quan comença alguna cosa a ser o a deixar de ser? On col·loquem els límits que donen sentit al que som, al que ens envolta? Quins jalons individuals o col·lectius van organitzant els itineraris de les nostres vides? Com marquem les fronteres que defineixen la materialitat de les accions i disciplines artístiques?
El Bar Goma està situat enfront del Cementiri de Sant Ferran, l'Hospital de Sant Lázaro i el Tanatori SE30 de Sevilla. Va obrir el 1951 i es va dir així per un abocador de pneumàtics que abans ocupava el mateix lloc. El cartell icònic de l'establiment resa «BAR GOMA BAR». Són cèlebres les frases dels seus sobres de sucre per al cafè: «Aquí s'està millor que allí», «A qui li toca li toca». A un costat, Marbres Herrera proporciona tombes, panteons i serveis de restauració de sepulcres. Què passaria si col·loquéssim a Tadeusz Kantor en el Bar Goma, mirant al cementiri, a l'hospital, al tanatori? Com podria ser avui un Teatre de la Mort, amb la seva espectralidad memorialística, però despullat de la seva forma original, projectat a altres formes en el present?
El record conviu amb els esdeveniments de la nostra vida quotidiana a un mateix nivell. No els
defuig en absolut; al contrari, els necessita en els seus plans estratègics i en les seves maniobres, en aquest camí de retirada, invisible sobre un mapa de la vida quotidiana, que camufla d'una manera genial els preparatius d'un atac impossible de resistir. I encara un altre descobriment i comprensió més: el record posa en dubte les competències de la visualitat, qüestiona seriosament el seu poder usurpador. T. Kantor, La classe de l'escola.
L'aparent continuïtat de la vida psicològica radica, per tant, en el fet que la nostra atenció es fixa sobre ella mitjançant una sèrie d'actes discontinus: on no hi ha més que una suau pendent, seguint la línia feta fallida dels nostres actes d'atenció, creiem percebre els esglaons d'una escala. H. Bergson, Naturalesa de la durada.
BAR/GOMA/BAR s'interroga per les dimensions materials, afectives i estètiques del que
discernim i deixem de discernir. La proposta es construeix a partir del treball amb les intensitats mínimes i màximes dels elements escènics, la recerca dels llindars de la percepció en l'espai del teatre, i la interacció entre la interpretació, la dansa, la música, la il·luminació i l'escenografia. Simultàniament, es tracta d'indagar en allò que concebem com a naixement, com a mort, d'algú o d'alguna cosa. També, en les maneres d'acompanyar-nos mútuament en les troballes o les pèrdues —les excepcionals i les quotidianes— construint els seus possibles sentits.
