Joan Català
Barcelona 1978
Inquiet i de mirada curiosa sobre les arts plàstiques i del moviment on el cos i/o els objectes siguin els comunicadors.
Entén el fet escènic com un espai de diàleg entre l'humà, l'objecte i l'entorn, on el joc i el treball empasten amb les eines, les vivències i les idees que cada un porta.