Residència Investigació  
photo
Eh man hé!
L'animal a l'esquena (Celrà)
Del 06/11/2017 al 11/11/2017
Presentació:
El 11/11/2017 a les 19:00 a L'animal a l'esquena (Celrà)

Zero en conducta
( Zero en conducta )


Zero en conducta, teatre del moviment és un projecte creat en el 2011 per José Antonio Puchades (Putxa) amb la intenció d’explorar el potencial expressiu de diferents arts escèniques relacionades amb el moviment. Així doncs, la seva investigació està centrada en la unió del Mim corporal, la dansa, les titelles i el teatre físic en general.
Zero en Conducta també es dedica a la docència centrada en la manipulació d’objectes, cos i a la producció audiovisual.

Eh man hé segueix amb l’exploració de Zero en conducta. Utilitzant com a eix central el moviment escènic i les seves variants, aquesta nova producció beu de la dansa contemporània, el mim corporal, la manipulació de titelles, l’acrobàcia, el teatre físic i la màgia per a endinsar-nos en el fantàstic món de Nolan. Un món que necessita molt més que la paraula per a poder ser explicat.



He man Éh vol dir persona de varis esperits en llengua Cheyenne. En aquest espectacle el protagonista tindrà forma de titella i els seus esperits seran cinc ballarins, els quals li donaran vida a través de la manipulació per a donar llibertat a la seva imaginació i les seves emocions que seran representades a l’escenari. La història es desenvoluparà entre el que Nolan veu i com ho tradueix en el seu món interior, donant pas a la interpretació dels actors que no només es basa en la manipulació del propi titella sinó també en la execució de coreografies.
Tot això acompanyat de mòduls de pràctica com a única escenografia, els quals modifiquen la seva posició per a crear diferents espais de manera al·legòrica.

Nolan és un jove que viu en una situació estranya. Com a resultat d'un accident cerebral va acabar patint un trastorn neurològic rar, anomenat síndrome de captiveri. La gent pensa que viu en un estat de coma i, per tant, no és conscient del que està succeint al seu voltant. Però la veritat és que Si que ho és. Nolan sent, escolta, olora i sap tot el que està succeint. Vol cridar, jugar, córrer lluny però el seu cos s'ha convertit en la seva pròpia presó.

"La meva vida ja no em pertany, perquè no puc tan sols ni treure-me-la."

- Nolan -

Davant d'aquesta situació i per evitar la desesperació, aprèn a crear el seu propi món. Un món de somnis, fantasies, dansa, màgia... un món que expliqui a Nolan per què el seu cos no es pot moure però continua respirant.