Arxiu cos creació pensament
L'animal a l'esquena 2001-2010
Docs
cat | cast | eng 
 La incorruptible belleza de la distancia 
(Residència Creació )

L'animal a l'esquena (Celrà)
Del 01/08/2011 al 10/08/2011

Cecilia Colacrai
( Cecilia Colacrai, Hernán Galbiati, Esteban Crucci )


ico "La incorruptible bellesa de la distància" és una peça de dansa contaminada. Neix de la necessitat d'investigar la relació entre el temps, la memòria i la durada des de tres perspectives diferents: la dansa, la fotografia i el vídeo.

Des de fa gairebé dos anys gran part de l'equip artístic estem desenvolupant un projecte de vídeo dansa en presons. Entenem que aquest "temps a part", suspès entre el passat i el futur, ficat entre murs no és més que això "un temps mort". Aquesta experiència ens fa qüestionar la nostra pròpia percepció del temps i genera la necessitat de comprendre el temps, no només des de diferents arts, sinó també des d'altres realitats; la relativitat del temps depenent del qui, l'on i el quan.

Hem treballat des de les cartes de John Berger del llibre "De para X" que ens aboquen imatges, sensacions i sentiments que una dona expressa, a través de l'escriptura, per a comunicar-se amb el seu estimat condemnat a dues cadenes perpètues. Aquestes cartes ens ofereixen un llenguatge poètic i ens ajuda a comprendre que no solament les condemnes són per als tancats; a través d'aquestes cartes podem apropar-nos a la construcció d'un personatge, una dona que a través del record pot, d'alguna manera, recuperar una mica el que va ser i alhora de restablir un nou ordre, potser variar un esdeveniment del passat, que li permeti reconstruir un present i albirar un altre possible futur...

"Podem fer amb el passat el que ens vingui de gust. El que no podem fer és canviar les seves conseqüències"

Durant la residència tècnica que es desenvoluparà, a L'Animal a L'Esquena, es realitzarà l'última part del procés de creació.



"no hi ha història muda. Per molt que la cremin, per molt que la trenquin, per molt que la menteixin, la memòria humana es nega a tancar la boca. El temps que va ser segueix bategant, viu dins del temps que és" Això ho va dir Galileu.

(Del llibre "De A per X" de John Berger).