Nascut a Nàpols el 1950, Erri De Luca ha escrit narrativa, obres de teatre, traduccions, poesia.
Als 18 anys va deixar Nàpols i comença el compromís polític amb l’esquerra extraparlamentària fins a l’inici dels anys 80. Entre 1983 i 1984 va ser voluntari en un programa sobre el servei d’aigua a algunes poblacions de Tanzània. Durant la guerra en els territoris de l’antiga Iugoslàvia, als 90, va ser conductor de camió per a combois humanitaris. D’aquella època data la seva amistat amb el poeta Izet Sarajlic, conegut a Sarajevo durant la guerra de Bòsnia, i el poeta Ante Zemljar, comandant partidista de la guerra anti-nazi.
La seva primera novel·la, Non ora, non qui, va ser publicada a Itàlia el 1989. Els seus llibres han estat traduïts a més de 30 llengües. Autodidacta en suahili, rus, yiddish i hebreu, ha traduït algunes parts de l’antic testament.
Ha escrit pel cinema el curtmetratge Di là dal vetro, Il Turno di Notte lo Fanno le Stelle (estrenada al Festival de Tribeca de Nova York, 2013), la biografia musical música La Musica Provata i el documental Alberi che camminano. Ha traduït i escrit en dialecte napolità, La voix humaine de Cocteau per a la interpretació que en va fer Sofia Loren.
Ha estat actor teatral a Attraverso (Mario Brunello, Gabriele Mirabassi, Marco Paolini, Gianmaria Testa); Quixot i els Invencibles (Gabriele Mirabassi i Gianmaria Testa); En nom de la mare (Sara Cianfriglia i Simone Gandolfo); In viaggio con Aurora (Aurora De Luca); Chisciottimisti (Gabriele Mirabassi i Gianmaria Testa).
Practica el muntanyisme. Les seves muntanyes preferides són les Dolomites.
Al setembre de 2013 va ser acusat de 2 en suport a la lluita en contra de la línia del TGV de la Vall de Susa, procés començat el 28 de gener de 2015 i que ha acabat recentment a finals d’octubre amb l’absolució d’Erri de Luca.
En la seva defensa va publicar La Paraula Contraria.
Viu al camp romà on continua plantant arbres.