Un dels acròbates de la companyia explicava fa poc que el primer que recorda de quan va incorporar-se a Baro d’Evel era haver-nos trobat fent un mur de paper de 80 pòsters enganxats els uns amb els altres.
Aquesta anècdota diu molt del funcionament de la companyia. És així: la nostra recerca no és tancada i el conjunt d’artistes i els col•laboradors i tècnics es desplacen, s’influencien amb les seves especificitats. Posar-se en perill a nivell artístic, buscar un art total, és per nosaltres un repte que ens guia, necessitem entrecreuar-nos, trobar-nos alhora que busquem l’excel•lència en cada disciplina. És un treball ardu i quotidià, mesclem el moviment, l’acrobàcia, la veu, la música, la matèria… Però la nostra particularitat és que incorporem a aquesta recerca la presència d’animals.
En els nostres espais de representació, pensats com una mena de joiers, els animals que hi ha a l’escenari aporten una certa brillantor pel que fa a l’emoció. La seva presència afecta l’espectador, i li dona una altra percepció de la representació que està tenint lloc. Ens agrada arriscar-nos amb un text precís, preparat per improvisar a cada instant, pensar una dramatúrgia com si fossin calaixos, com poemes interiors que en fabriquen un de més gran. És paradoxal disposar per una banda de texts mil•limetrats i a la vegada absolutament lliures, però és una manera que ens permet estar sempre a la recerca de l’instant precís, fer veure allò que se’ns escapa, allò que s’explica malgrat nosaltres mateixos. Ens agrada considerar la representació com una cerimònia, un nou encanteri, invocar totes aquestes disciplines, tenir animals, nens, artistes, sobre l’escenari, per tal de fabricar espectacles que dirigeixin l’espectador cap a un laberint interior, un somni despert.

Camille Decourtye i Blai Mateu Trias