Vaig créixer al ritme de les arquitectures efímeres de l'Espanya dels noranta: l'EXPO de Sevilla, les Olimpíades de Barcelona... Em vaig llicenciar en escenografia a la RESAD (d'on vaig arribar a tenir les claus) mentre compaginava els meus estudis amb feines com DJ o la direcció d'art d'EGO Cibeles. Des de llavors, treballo com a escenògraf, director de llums i vestuari en cinema, teatre i televisió. El 2009 em

vaig voler prendre un any sabàtic, però vaig conèixer Guillem Mont de Palol i vaig deixar d'estar darrere de la càmera per crear-hi les nostres pròpies peces escèniques i interpretar- les. Des d'aleshores, sota el nom de Mont de Dutor, el Guillem i jo hem estrenat una desena d'obres a teatres, centres d'art i festivals d'Europa i Llatinoamèrica.
Les meves investigacions circumval·len per la M-50 de les disciplines. Plantejo possibilitats que no es qüestionen des dels centres sinó des de les perifèries. I el meu gran interès és la comunicació entre l'espectador i el que hi ha a escena, entenent l'escena com a canal. Gaudeixo si prenc una metxa. Guiat per la intuïció i la necessitat de dialogar amb altres artistes, participo en processos creatius col·lectius com les pel·lícules de Juan Rodrigáñez Drets de l'home i El complex dels diners. Der geldkomplex, que es va presentar a la Berlinale el 2015.
Des del 2020 dedico part de la meva producció artística al vestidor per a dansa i performance col·laborant amb coreògrafs com: Bea Fernández, Sofia Asencio, Xesca Salvà, Albert Quesada, Laila Tafur i Pere Faura.
www.montdedutor.com