Treballa majoritàriament en l’àmbit de la pintura figurativa, i fa servir tècniques més tradicionals com el dibuix, la pintura a l’oli i el gravat. De formació autodidacta, vaig exposar per primera vegada en una mostra individual al 1994.
Tot i el gran contingut artesanal de totes aquestes tècniques, la fotografia roman estretament lligada als seus processos creatius perquè és amb la seva l’ajuda i /o a partir d’aquesta des d’on acostuma a començar qualsevol projecte. El poder de la imatge fotografiada li serveix d’estímul des del qual reinterpretar un moment o acció passada desmuntant el seu context per a reconstruir-ho des d’una dinàmica més plàstica i transformadora de manera que actua de mirall del passat per transcendir en la mirada pictòrica. En aquest sentit, percep que el temps, el soroll i la distància són el camp de blat meravellós que la separa del context de la fotografia, d’aquell instant retingut de la història que dóna el seu marge per a impulsar i crear un projecte; el camp de terra des d'on germinen narratives a partir de les llavors que són les fotografies. En aquest ecosistema d’imatges que la història recull Catalina Julve veu un concepte a remuntar i un lloc d’ombres a on projectar-hi la llum. La llum que actualitza, i posa la mirada en temes oblidats de la nostra memòria col·lectiva.
Aquesta és també la seva tasca com a artista, donar visibilitat i obrir noves mirades per a la interpretació i la crítica des del focus del creador.