Residència Investigació  
photo
Las Muchísimas
L'animal a l'esquena (Celrà)
Del 11/12/2017 al 21/12/2017
Presentació:
El 21/12/2017 a les 19:00 a Teatre Ateneu (Celrà)

Mariantònia Oliver
( Mariantònia Oliver )


Col·laboració amb el Teatre Ateneu de Celrà

Les Muchisímas és un projecte que s’inicia al gener de 2017. Vol donar continuïtat i ampliar el projecte escènic de Las Muchas. Las Muchas reunia a 6 dones d’entre 70 i 80 anys a l’escenari després d’haver col·laborat en un taller intensiu amb la coreògrafa mallorquina Mariàntonia Oliver.
Gracies al suport del Teatre Principal de Mallorca, Las Muchisimas pretén reunir a inici del 2018 a 15 dones en 5 grups provinents de 5 diferents ciutats, que ja van experimentar Las Muchas. Durant el 2017, s’organitzaran 5 trobades en ciutats diferents. Les ciutats involucrades estan situades a Catalunya, Illes Balears i Eslovènia.
Ens interessa treballar amb el teatre local de cada ciutat, com a recolzament y presentació del projecte. El coordinador local de cada grup, és un/a coreògraf/a que ja ha treballat amb Mariàntonia Oliver. Aquest coreògraf permetrà el vincle i la continuïtat del treball amb les dones seleccionades (Las muchísimas) i el nucli central del projecte, la Cía. Mariàntonia Oliver establerta a l’illa de Mallorca.



“Las Muchas ha estat un llarg projecte sobre de la memòria de la dóna que actualment té més de 65 anys. Una memòria de la col·lectivitat a on recollim molts dols de la repressió i de la manca de llibertat. Tot i així, trobem un cos valent, un cos ple de bellesa, amb una presència plena de continguts i amb ganes d’exposar-se. La llibertat de la dóna és molt recent, els canvis en les darreres generacions són molt grans.
I aquí comença Las Muchísimas, un lloc de trobada amb totes aquestes dones ja conegudes, experimentades en un projecte de creació i en compartir vivències, ensenyant les seves cicatrius i les seves alegries. Comptem amb aquesta energia d’entrega, amb ganes d’exposar, de ser vistes i sobretot de fer-nos arribar des de la bellesa i la humiliat, aquestes informacions que són el succeir de la vida i de la història.
I ens movem i ballem, ensenyant vivències des dels nostres cossos d’ara, amb aquestes senyals de vida viscuda, de sabates usades. I volem enfocar LA FELICITAT, aquest sentiment arrelat a l’alegria de ser qui som, la satisfacció de poder mirar-nos al mirall i reconèixer tot el camí realitzat amb identitat pròpia. L’alegria de comptar des dels referents de cadascuna.
Parlar de les coses que nosaltres hem construït, donant forma. Dels nostres atreviments, anant més enllà del que ha estat assignat per la cultura, esquivant la còmoda dependència
Parlar del cos, dels hàbits del cos, dels vicis, de les carícies, de l’amor, de les cicatrius….