Hi ha un paisatge recurrent en mi. Immens, inabastable, llunyà de tota la resta.
El desert és gairebé sempre una línia recta, sola, immutable, avorrida ... Quan comença? Quan acaba?
És la seva aparent quietud la que l'acosta a la monotonia i són els moviments imprevisibles els que trenquen amb ella.
És possible crear un camí a través d'aquest paisatge?

Ricardo i Rosalía Zanón, pare i filla, es troben per treballar en la creació d'una peça escènica, desitjant habitar aquests interrogants i les seves possibles respostes, a través de la música i de la dansa.

Direcció: Rosalía Zanón
Creació i interpretació: Rosalía Zanón i Ricardo Zanón
Cocreació i Audiovisuals: Tristán Pérez-Martín