BIRAKA!
Nerea Martínez
( Nerea Martínez )
L'animal a l'esquena (Celrà)
Del 16/10/2017 al 21/10/2017
Presentació:
El 21/10/2017 a les 19:00 a L'animal a l'esquena (Celrà)
Col·laboració Festival Bad de Bilbao
“BIRAKA”, aquesta peça es basa en la reflexió sobre les similituds i les diferencies entre la dansa tradicional del País Basc i la dansa contemporània. L’instint li demanava desenvolupar un diàleg coreogràfic amb la Cultura Basca, la seva història i el seu llenguatge, utilitzant elements de la tradició per reinventar-la a través d’un llenguatge coreogràfic contemporani.
En la composició musical s’utilitza la txalaparta, que és un instrument que en el seu origen es creu que estava vinculat amb una mena de costum de cridar a la gent i que ha evolucionat a través dels seus ritmes tradicionals, adaptant-se i adquirint nous usos i nous materials per a generar nous timbres i noves melodies.
L’escena es converteix en un espai a on expressar la dansa des d’un lloc personal, que neix des del més profund de les arrels (origen i inici), absorbint tot el que necessiten mentre giren sobre si mateixes o al voltant d’altres (desenvolupament) enriquint i donant lloc a un nou espai, el seu.
Nerea Martínez
( Nerea Martínez )
L'animal a l'esquena (Celrà)
Del 16/10/2017 al 21/10/2017
Presentació:
El 21/10/2017 a les 19:00 a L'animal a l'esquena (Celrà)
Col·laboració Festival Bad de Bilbao
“BIRAKA”, aquesta peça es basa en la reflexió sobre les similituds i les diferencies entre la dansa tradicional del País Basc i la dansa contemporània. L’instint li demanava desenvolupar un diàleg coreogràfic amb la Cultura Basca, la seva història i el seu llenguatge, utilitzant elements de la tradició per reinventar-la a través d’un llenguatge coreogràfic contemporani.
En la composició musical s’utilitza la txalaparta, que és un instrument que en el seu origen es creu que estava vinculat amb una mena de costum de cridar a la gent i que ha evolucionat a través dels seus ritmes tradicionals, adaptant-se i adquirint nous usos i nous materials per a generar nous timbres i noves melodies.
L’escena es converteix en un espai a on expressar la dansa des d’un lloc personal, que neix des del més profund de les arrels (origen i inici), absorbint tot el que necessiten mentre giren sobre si mateixes o al voltant d’altres (desenvolupament) enriquint i donant lloc a un nou espai, el seu.
