CUERPOS CELESTES
Azkonatoloza
( Azkonatoloza )
L'animal a l'esquena (Celrà)
Del 24/06/2024 al 29/06/2024
CUERPOS CELESTES
un projecte de ciència ficció documental
En aquesta residència AZKONATOLOZA continuaran investigant en la seva nova creació COSSOS CELESTES, la primera part del díptic FALLA, la nova sèrie de recerca en arts vives d'aquests dos creadors.
Perquè després de vuit anys recorrent Abya Yala, de la mà de la Trilogia Pacífic, a la recerca de les esquerdes deixades pel colonialisme i la barbàrie capitalista sobre la vida en el planeta, bussejant en les conseqüències de l'extractivisme desregulat i en les relacions geopolítiques que arrelen tot això, les preguntes s'amuntegaven:
I ara, què? cap a on anem?
Quina superfície hem de rastrejar?
Quines veus hem d'escoltar?
I la primera pista es trobava en l'últim vers de “Teatro Amazonas”: “Ara, el que toca és frenar i escoltar”.
Perquè l'escolta va ser el punt de partida del nou viatge que vam emprendre amb “Canto Mineral”, peça que va obrir FALLA, aquesta sèrie de treballs de recerca documental, realitat especulativa i ciència-ficció per la qual ara naveguem. Perquè després d'anys parant esment a veus i relats humans, ara, a qui tocaria escoltar?
Però, i si no fossin els humans?. Ni els animals. Ni els arbres els que tindran l'última paraula, com va escriure Joan Brossa. i si fossin les pedres, els minerals o les ones electromagnètiques?
I en això consisteix el projecte: a apartar l'humà del centre de l'escena per a situar allí el mineral. Per a escoltar com les nostres veus entren en diàleg amb el cruixir de les pedres i les freqüències dels moviments satel·litaris.
Perquè, els sistemes de classificació jeràrquica de la naturalesa, que situen el mineral en l'extrem oposat inferior a l'humà, deriven en una explotació descontrolada sobre els recursos minerals del planeta i cossos celestes. La barbàrie mineral. Perquè enmig d'aquesta emergència climàtica, no ens ajudaria reconèixer que el carboni és la base de la vida? O que el calci, el fòsfor i el potassi són només 3 dels 14 minerals essencials per al funcionament del cos humà?
Perquè, podem afirmar sense por d'equivocar-nos que els sistemes geològics no són vivents? I quines estrelles i planetes que ens orbiten no ho són?
Però, estem preparades per a veure com el magma es transforma en sang? Per a veure com el nostre cos es transforma en roca?
Una roca que no deixa de vibrar, cruixir i esquerdar-se.
Una roca dura que balla sense parar, enmig del tremolor.
I no parlem sol de pedres, roques o muntanyes, parlem també de rius, llacs i mars, de planetes i asteroides.”
Azkonatoloza
( Azkonatoloza )
L'animal a l'esquena (Celrà)
Del 24/06/2024 al 29/06/2024
CUERPOS CELESTES
un projecte de ciència ficció documental
En aquesta residència AZKONATOLOZA continuaran investigant en la seva nova creació COSSOS CELESTES, la primera part del díptic FALLA, la nova sèrie de recerca en arts vives d'aquests dos creadors.
Perquè després de vuit anys recorrent Abya Yala, de la mà de la Trilogia Pacífic, a la recerca de les esquerdes deixades pel colonialisme i la barbàrie capitalista sobre la vida en el planeta, bussejant en les conseqüències de l'extractivisme desregulat i en les relacions geopolítiques que arrelen tot això, les preguntes s'amuntegaven:
I ara, què? cap a on anem?
Quina superfície hem de rastrejar?
Quines veus hem d'escoltar?
I la primera pista es trobava en l'últim vers de “Teatro Amazonas”: “Ara, el que toca és frenar i escoltar”.
Perquè l'escolta va ser el punt de partida del nou viatge que vam emprendre amb “Canto Mineral”, peça que va obrir FALLA, aquesta sèrie de treballs de recerca documental, realitat especulativa i ciència-ficció per la qual ara naveguem. Perquè després d'anys parant esment a veus i relats humans, ara, a qui tocaria escoltar?
Però, i si no fossin els humans?. Ni els animals. Ni els arbres els que tindran l'última paraula, com va escriure Joan Brossa. i si fossin les pedres, els minerals o les ones electromagnètiques?
I en això consisteix el projecte: a apartar l'humà del centre de l'escena per a situar allí el mineral. Per a escoltar com les nostres veus entren en diàleg amb el cruixir de les pedres i les freqüències dels moviments satel·litaris.
Perquè, els sistemes de classificació jeràrquica de la naturalesa, que situen el mineral en l'extrem oposat inferior a l'humà, deriven en una explotació descontrolada sobre els recursos minerals del planeta i cossos celestes. La barbàrie mineral. Perquè enmig d'aquesta emergència climàtica, no ens ajudaria reconèixer que el carboni és la base de la vida? O que el calci, el fòsfor i el potassi són només 3 dels 14 minerals essencials per al funcionament del cos humà?
Perquè, podem afirmar sense por d'equivocar-nos que els sistemes geològics no són vivents? I quines estrelles i planetes que ens orbiten no ho són?
Però, estem preparades per a veure com el magma es transforma en sang? Per a veure com el nostre cos es transforma en roca?
Una roca que no deixa de vibrar, cruixir i esquerdar-se.
Una roca dura que balla sense parar, enmig del tremolor.
I no parlem sol de pedres, roques o muntanyes, parlem també de rius, llacs i mars, de planetes i asteroides.”
