SULL’USCIO
Apolvere
( Arianna Bonacina, Martí Ramis Muñoz )
L'animal a l'esquena (Celrà)
Del 28/09/2026 al 10/10/2026
Apolvere està desenvolupant ‘Sull’uscio (AL LLINDAR)’ — una obra coreogràfica que pren forma a partir de la sensació de presagi, entesa com un estat suspès entre intuïció i espera, i l’articula dins d’un paisatge oníric construït mitjançant el moviment, la composició sonora i el disseny espacial. El col·lectiu investiga el presagi en les seves diferents matisacions, explorant-ne tant les declinacions funestes com aquelles carregades de possibilitat.
Aquesta pluralitat de lectures es posa en relació amb el concepte de sacralitat segons Pasolini, segons el qual el sagrat és l’últim espai de l’irrepresentable, d’allò que pot romandre secret i que s’escapa en la mesura en què tot és ponderat i venut, inclòs el futur. Aquests elements es tradueixen en una dramatúrgia del moviment i de la composició musical, acompanyades de diversos dispositius escènics —com la il·luminació, l’escenografia i possibles projeccions— que construeixen un paisatge evocador, deixant espai per a interpretacions obertes i personals. En comptes de crear una narrativa lineal, l’obra convida l’espectador a submergir-se en un paisatge poètic modelat per metàfores, imatges físiques i atmosferes evocadores. L’obra es situa en un espai liminar: un llindar, una porta — entre l’interior i l’exterior, la quietud i el moviment, l’individual i el col·lectiu.
Apolvere
( Arianna Bonacina, Martí Ramis Muñoz )
L'animal a l'esquena (Celrà)
Del 28/09/2026 al 10/10/2026
Apolvere està desenvolupant ‘Sull’uscio (AL LLINDAR)’ — una obra coreogràfica que pren forma a partir de la sensació de presagi, entesa com un estat suspès entre intuïció i espera, i l’articula dins d’un paisatge oníric construït mitjançant el moviment, la composició sonora i el disseny espacial. El col·lectiu investiga el presagi en les seves diferents matisacions, explorant-ne tant les declinacions funestes com aquelles carregades de possibilitat.Aquesta pluralitat de lectures es posa en relació amb el concepte de sacralitat segons Pasolini, segons el qual el sagrat és l’últim espai de l’irrepresentable, d’allò que pot romandre secret i que s’escapa en la mesura en què tot és ponderat i venut, inclòs el futur. Aquests elements es tradueixen en una dramatúrgia del moviment i de la composició musical, acompanyades de diversos dispositius escènics —com la il·luminació, l’escenografia i possibles projeccions— que construeixen un paisatge evocador, deixant espai per a interpretacions obertes i personals. En comptes de crear una narrativa lineal, l’obra convida l’espectador a submergir-se en un paisatge poètic modelat per metàfores, imatges físiques i atmosferes evocadores. L’obra es situa en un espai liminar: un llindar, una porta — entre l’interior i l’exterior, la quietud i el moviment, l’individual i el col·lectiu.
