Després dels laboratoris durant el 2024 realitzats a L’animal a l’esquena, ara Mal Pelo comença el procés de creació del seu nou treball escènic.
Amb el bagatge de trenta cinc anys de trajectòria que els ha consolidat com un dels referents de la dansa del nostre país, Pep Ramis i María Muñoz projecten un nou espectacle de grup intergeneracional. L’experiència d’alguns dels col·laboradors i intèrprets regulars de la companyia i la joventut, la força i la passió dels nous intèrprets, fan que aquest projecte posi l’accent en la transmissió de llenguatges en un grup heterogèni, on l’edat, l’experiència i la mirada artística es múltiple i diferent

El projecte es centra en la pregunta: Què deixem al palmell de la nostra mà per donar a les noves generacions?
WE, Nosaltres, una comunitat que ens defineix com a individus? Un sentit de pertinença a on? A través dels temps i les generacions ens seguim preguntant per la nostra identitat, pel nostre lloc, pel nostre futur. Nostre?
Es buscaran les respostes amb la recerca del moviment, la dansa i els textos, generats des de diferents cossos, diferents edats i visions sobre la vida.
Inspirats en l’ambivalència de l’individu i la comunitat, i a partir del poema de John Berger Separation, Mal Pelo s’endinsa en el viatge, en l’emigració, en la pèrdua del lloc com a referent, centrant el propi interès en desenvolupar el principi bàsic del moviment: caminar.

Continuació del treball realitzat en les seves anteriors residències a L’animal.
Després de la primera residència al 2021 a L’animal i les residències posteriors, retornen per a poder continuar treballant en el treball sonor i en el guió del film.

”El cuerpo humano no es un objeto cerrado y estático sino una entidad inacabada, interconectada con los suelos, las aguas y los vientos que lo atraviesan: una criatura salvaje cuya vida depende de la multiplicidad de vidas que la rodean y las mareas cambiantes que la recorren".
(...)
Podemos percibir el mundo a muestro alrededor solo porque somos una parte de ese mundo, porque -en virtud de nuestro dinamismo y densidad carnal- estamos inmersos por completo en las profundidades de la sensorialidad terrestre.”
Devenir animal, David Abram