Què passa quan una dona irromp en un territori que tradicionalment ha estat de domini masculí? Què succeeix quan són elles les que intercedeixen en l'esfera pública? Aquestes preguntes són els disparadors de la proposta que us presento. Songs for the bitch-witch women és un projecte escènic que parteix del meu interès per entendre com funciona el mecanisme que regula el què es pot i el què no es pot dir i fer en públic i, més concretament, davant d’un públic. Entre totes les eines que possibiliten aquesta jerarquia, m’interessa especialment centrar-me en la paraula perquè aquesta és i ha estat un element crucial per a la construcció de “La Realitat” i el control i la regulació de la vida pública. Aquesta peça busca, per tant, generar una altra paraula a escena, una manera de construir des d’una veu pròpia.

ALBA és un recital de dansa i piano, però també és una publicació de coreografies, i també és un estudi sobre el llenguatge literari, coreogràfic i musical i els seus jocs de composició. Aquesta obra aborda la composició i la forma com a tema en sí mateix, trobant diàlegs intertextuals d'anada i tornada entre la paraula, el moviment i el so.

A la nostra investigació, llancem els nostres herois a l'espai exterior. Seguint dos astronautes que s'allunyen de la Terra, l'espectador es podrà submergir amb ells en el món de transformació que estan experimentant els nostres herois.
La idea d’aquesta proposta és crear per a l’espectador la sensació d’aturar o canviar el curs del temps, durant el qual comprenem la nostra inevitable necessitat de coneixement del cos, la ment i l’esperit i ens fem una pregunta sobre la ciència i l’espiritualitat. El fonament més important del procés de recerca d'aquesta creació té el seu inici en un llibre de Thomas Mann “La Muntanya Màgica”.

Inici del procés de creació d’aquestes dues creadores i intèrprets per a la creació d’un duet, punt de partida per a la col·laboració entre les dues per a desenvolupar una peça escènica al 2024.

L’animal continua donant suport a la jove creació del territori, línia de treball iniciada fa uns anys i que pretenem que sigui més present en el futur. La qualitat artística i creativa del conjunt de creadors de Celrà – Gironès en dansa, cal que tingui un suport i seguiment en un moment en què surten de l’etapa de formació per endinsar-se al terreny professional.

Els laboratoris d'improvisació escènica de SLMFV són un espai de recerca i d'experimentació d'aquelles eines que enriqueixen i emancipen les artistes a l'hora d'afrontar una composició en temps real. Prenent com a punt de partida el seu darrer treball escènic Casa Nostra, l'objectiu és proposar un espai de pràctica física on es posi el cos a compondre instantàniament en relació amb l'univers poètic del cinema de gàngster.
Compartiran el seu estudi de la improvisació a dansa: una pràctica per desenvolupar de manera tècnica i multidireccional el sentit de la presència escènica. Es considera presència escènica a un estat de disponibilitat i de responsabilitat creativa, de potència física i de risc interpretatiu. Tots aquests elements seran posats en relació amb les diferents variables escèniques (en aquest cas, so i vestuari) en funció d'una creació col·lectiva i un interlocutor fonamental: el públic.
Dirigit a totes aquelles persones que estiguin interessades en la improvisació i vulguin conèixer i/o aprofundir en la feina que proposa Si Los Martes Fueran Viernes.

PATINAGE és un projecte en procés a partir d’arxius del patinatge artístic. En revisitar aquestes imatges de la seva adolescència i els records que generen, Priscilla Guy qüestiona la manera com l'esport ha deixat una empremta identitària, emocional i física en el seu cos i la seva memòria. Mitjançant un treball de pirateig d'aquests arxius i la producció de noves imatges acampades en escenificacions surrealistes, PATINAGE ofereix un viatge poètic i accidentat entre diferents textures sonores, visuals i sensorials. Autoretrat exaltat, PATINAGE es troba potser a la frontera del documental, el surrealisme i la ciència ficció.

El títol V no és ni la lletra ve baixa, ni el número cinc, V és la imatge d'una gavina volant.


Aquest és un projecte de creació d'un espectacle de dansa, teatre físic, arts plàstiques i música en viu, d'uns 50 minuts de durada amb una ballarina intèrpret, Patrícia Hastewell Puig i un violoncel·lista, Oscar Alabau Fernández, a l’escenari.

V transcorre en un espai oníric, tracta de les pors i dels desitjos, de la necessitat humana de deixar rastre per la por de desaparèixer, de l'efímer de la vida i de la perpetuïtat de l'art. Té un vessant existencialista plantejant-se temes com la condició humana o el sentit de la vida. S'inspira de l'absurd de Beckett en Tot esperant Godot, i de l’expressionisme de quadres del pintor rus Marc Chagall. Contraposa l'efímer de la dansa, amb peces musicals centenàries de Johann Sebastian Bach, György Ligeti. Aquest projecte enfronta disciplines diferents, com la dansa, la música o les arts plàstiques i obres creades en segles diferents, evidenciant la contemporaneïtat del seu art, i la seva autenticitat humana, els mateixos temes es van repetint al llarg dels segles.
V dona veu al cos, a la fantasia i es presenta com una mena de manifest escènic. Parteix del que és tangible, el cos, la matèria, per accedir al món de la imaginació. Aquesta peça és un monòleg intern d'un cos que parla i explica el que ha viscut, o el que s'imagina. És un cos solitari que juga amb la imaginació i canvia el punt de vista, per trobar respostes.
Què fem aquí? El personatge simbolitza el pas del temps, la cerca d'una creença que doni sentit a la vida o a la seva existència, temes que apareixen i es plantegen des de l'absurd i l'humor.

V s'estrenarà el 26 d'octubre del 2023 al festival Dansat del SAT teatre de Barcelona.
Un nou festival d’arts vives a les comarques gironines.

De l'1 al 4 de juny Olot, Mieres, Porqueres, Banyoles, Girona, Celrà, Lloret de Mar, La Jonquera i Figueres son els municipis que acolliran l'edició zero del nou festival impulsat per diferents agents artístics i equipaments culturals de titularitat pública de les comarques gironines.
11 propostes artístiques ocuparan els espais d'Olot Cultura, l'Espai Nyamnyam, el Centre Cívic de Porqueres, de Cultura Banyoles, del Teatre Municipal de Girona, de Celrà Fàbrica d’Arts, del Teatre de Lloret de Mar, de La Jonquera Cultura i de Figueres a Escena.
El festival compta, també, amb el suport de diversos agents del territori com ara El Bòlit, Centre d'Art Contemporani de Girona, El Canal, Centre de creació d'arts escèniques i L'animal a l'esquena a més del suport de la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Girona i el Consell Comarcal de l'Alt Empordà.

Més informació a www.aixoalpoblenoliagradara.cat/

El dia 3 de juny Marga Socias & Els Mals Endreços presentaran a L’animal ORELLES, una experiència participativa sobre l’escolta. ORELLES (Organisme Rural d’Exploració Lliure d’Escoltes Singulars) és un projecte sonor inèdit i emocionant. En una caravana coneguda com ‘La-capsa-humana-de-música’, dos músics interpreten materials d’autoria pròpia mentre una investigadora analitza cada peça i la forma en què aquesta pot ser escoltada.

Els subjectes som totes, els músics i les que escolten. L’objecte és el so, la música i les cançons. I darrere de tot plegat un intent de subvertir l’escolta compulsiva i orientar, a qui tingui interès, cap a una escolta conscient.
Un espectacle-concert o un concert-espectacle que es presenta com un procés d’investigació on el públic és convidat a participar lliurement de les diferents proves-experiències que es van proposant.

Consulteu la web www.aixoalpoblenoliagradara.cat/ per a la compra d’entrades. Dinar més espectacle a les 15h o segon passi a les 19h.

Duet de María Muñoz i Pep Ramis
En el recorregut de les creacions del grup ens hem donat espais per trobar-nos els dos en escena, un lloc per aprofundir i descobrir nous territoris del llenguatge, el pensament sobre l’escena i la dramatúrgia. Així és com hem creat Quarere (1989) L’animal a l’esquena (2001) i El Cinquè Hivern (2015), tres peces allunyades en el temps i que han significat diferents punts d’inflexió en la recerca escènica.
És aquest l’interès que ens porta a crear Double Infinite. The Bluebird Call. Una nova trobada dels dos creadors de Mal Pelo, per construir una peça des de la fragilitat, la senzillesa i l’amor per aquest ofici, que ens segueix interrogant. Sobre nosaltres, sobre l’individu, la identitat, el grup i els àmbits. I sobre el cos, el gran revelador de les pròpies potències.
María i Pep

AFTER serà el quart llargmetratge d’aquest cineasta i representa la culminació d'una evolució: fer pel·lícules de forta convicció artística, amb inspiració i calat popular. Amb vocació de públic, de servei. Amb vocació de democratitzar el cinema d’autor. Ser pedagògic amb el públic sense caure en el to il·lustratiu o paternalista.

Duet de María Muñoz i Pep Ramis
En el recorregut de les creacions del grup ens hem donat espais per trobar-nos els dos en escena, un lloc per aprofundir i descobrir nous territoris del llenguatge, el pensament sobre l’escena i la dramatúrgia. Així és com hem creat Quarere (1989) L’animal a l’esquena (2001) i El Cinquè Hivern (2015), tres peces allunyades en el temps i que han significat diferents punts d’inflexió en la recerca escènica.
És aquest l’interès que ens porta a crear Double Infinite. The Bluebird Call. Una nova trobada dels dos creadors de Mal Pelo, per construir una peça des de la fragilitat, la senzillesa i l’amor per aquest ofici, que ens segueix interrogant. Sobre nosaltres, sobre l’individu, la identitat, el grup i els àmbits. I sobre el cos, el gran revelador de les pròpies potències.
María i Pep

Trenta anys després de l'estrena d'El Triste Que Nunca Os Vido, La Ribot torna a la polèmica figura de Juana I de Castilla amb la col·laboració del director i compositor espanyol Asier Puga. Aquesta nova proposta es basa en un diàleg entre la dansa iconoclasta de La Ribot i la música composada per Asier Puga, inspirada en el Cancionero de Juana I de Castella.

En un moment de transformació global, de pandèmies mundials, de canvi climàtic que afecten tots els territoris, però també de moviments d'alliberament de dones d'una escala sense precedents, La Ribot torna a la figura de Juana. Continua encarnant una resistència, encara que impedida, a l'opressió patriarcal occidental i les seves institucions filials i matrimonials. En aquest nou enfocament, la idea de parella es manté, es declina, es transforma, es destrueix i es qüestiona. Els ballarins estaran acompanyats per solistes d'OCAZEnigma. El moviment implacable de la posta de sol significarà l'eterna repetició, sense escapatòria, dels gairebé 16.000 dies de confinament de Juana.

Duet de María Muñoz i Pep Ramis
En el recorregut de les creacions del grup ens hem donat espais per trobar-nos els dos en escena, un lloc per aprofundir i descobrir nous territoris del llenguatge, el pensament sobre l’escena i la dramatúrgia. Així és com hem creat Quarere (1989) L’animal a l’esquena (2001) i El Cinquè Hivern (2015), tres peces allunyades en el temps i que han significat diferents punts d’inflexió en la recerca escènica.
És aquest l’interès que ens porta a crear Double Infinite. The Bluebird Call. Una nova trobada dels dos creadors de Mal Pelo, per construir una peça des de la fragilitat, la senzillesa i l’amor per aquest ofici, que ens segueix interrogant. Sobre nosaltres, sobre l’individu, la identitat, el grup i els àmbits. I sobre el cos, el gran revelador de les pròpies potències.
María i Pep

AFTER serà el quart llargmetratge d’aquest cineasta i representa la culminació d'una evolució: fer pel·lícules de forta convicció artística, amb inspiració i calat popular. Amb vocació de públic, de servei. Amb vocació de democratitzar el cinema d’autor. Ser pedagògic amb el públic sense caure en el to il·lustratiu o paternalista.

Continuació del treball realitzat en les seves anteriors residències a L’animal.
Després de la residència al 2021 a L’animal i de diferents trobades durant el 2022, retornen per a poder continuar treballant en el treball sonor i en el guió del film. Aquest projecte tindrà continuïtat durant el 2023 i 2024 a L’animal a l’esquena.

En qui volem ser? Com permetre's, malgrat les ruïnes i l'observació del desastre, inventar una història, una ficció com una cerimònia per obrir camins desitjables? Un viatge immersiu, una història impactada per l'inesperat, el present, els fracassos i la tossuderia de ser, de convertir-se en...L’espectacle mostra dos personatges que es troben en un únic espai escènic on representen un diàleg etern i reflexiu. Per una banda, trobem a Arquíloco, en referència al primer poeta que va ser censurat a l’antiga Grècia, i la puta, com a símbol de la perversió i la submissió de la dona dins del sistema patriarcal que imposa unes lleis de control. Aquest diàleg etern permetrà reflexionar sobre temes com la censura, la por, la llibertat d’expressió, la violència o el poder, entre d’altres.
L’espai escènic i el temps es presenten com dos elements difosos que constitueixen un univers on la performativitat i diversos textos conviuran, una sèrie de textos de creació pròpia i d’altres inspirats i basats en obres artístiques, sobretot literàries i cinematogràfiques, totes elles van ser censurades, com el documental del qual es parteix.

El projecte “V7: El problema sigue en pie” és un projecte teatral de creació pròpia a partir d’una investigació sobre la por i sobre la llibertat d’expressió, els processos de validació que les peces artístiques han de passar i com aquests processos institucionalitzats i burocratitzats poden arribar a afectar a la creació, l’evolució dels projectes artístics i la desvirtualització del missatge que es vol donar.
L’espectacle mostra dos personatges que es troben en un únic espai escènic on representen un diàleg etern i reflexiu. Per una banda, trobem a Arquíloco, en referència al primer poeta que va ser censurat a l’antiga Grècia, i la puta, com a símbol de la perversió i la submissió de la dona dins del sistema patriarcal que imposa unes lleis de control. Aquest diàleg etern permetrà reflexionar sobre temes com la censura, la por, la llibertat d’expressió, la violència o el poder, entre d’altres.
L’espai escènic i el temps es presenten com dos elements difosos que constitueixen un univers on la performativitat i diversos textos conviuran, una sèrie de textos de creació pròpia i d’altres inspirats i basats en obres artístiques, sobretot literàries i cinematogràfiques, totes elles van ser censurades, com el documental del qual es parteix.

Un Cor popular format per persones de diferents professions, gèneres i generacions decideix reescriure els quatre moviments que componen la 9a Simfonia de Beethoven. Una mena de Corifeu que coneix les regles de l'escenari, els ajuda amb la partitura i els moviments escènics. No volen fer servir instrumentació, només les seves veus es faran càrrec de la nova partitura experimental. Durant els assajos el grup parla sobre les tragèdies, els temors i les problemàtiques de la societat actual. No arriben a cap conclusió Per què serveix la tragèdia? En realitat, el que busquen és entendre el cap i el cos de Beethoven, la sordesa implacable que l'aïllava del tot del món, i el desig d'alliberar la humanitat d'alguna cosa, potser de la tragèdia.

Duet de María Muñoz i Pep Ramis
En el recorregut de les creacions del grup ens hem donat espais per trobar-nos els dos en escena, un lloc per aprofundir i descobrir nous territoris del llenguatge, el pensament sobre l’escena i la dramatúrgia. Així és com hem creat Quarere (1989) L’animal a l’esquena (2001) i El Cinquè Hivern (2015), tres peces allunyades en el temps i que han significat diferents punts d’inflexió en la recerca escènica.
És aquest l’interès que ens porta a crear Double Infinite. The Bluebird Call. Una nova trobada dels dos creadors de Mal Pelo, per construir una peça des de la fragilitat, la senzillesa i l’amor per aquest ofici, que ens segueix interrogant. Sobre nosaltres, sobre l’individu, la identitat, el grup i els àmbits. I sobre el cos, el gran revelador de les pròpies potències.
María i Pep