En el nom de Bach és la nova proposta de creació escènica de Maria Magdalena Garzón que segueix en la línia d’investigació encetada des de fa tres anys i que explora la relació escènica entre la música i la dansa.
Si bé la història de la relació entre ambdues arts ens porta a fer una reflexió profunda entorn dels principals moviments artístics, de les seves manifestacions, estètiques i procediments; aquest projecte, almenys per ara, no pretén ser un objecte historicista ni d’investigació entorn la música i la dansa barroca. Això no obstant, l'apropament entre els dos llenguatges vol recobrar l'essencialitat del gest sonor i corporal en una gramàtica comuna, sense tamisats ni càrregues convencionals. Treballar a partir d’una música escrita a priori, composta per a ser ballada o no, propicia un marc de treball concret i definit, alhora que confereix un ampli ventall de possibilitats i estratègies compositives. D’aquesta manera, i succintament, l’obra de Bach se’ns presenta com un bosc de símbols, com un continent sencer de peripècies. La seva vasta complexitat i ramificacions semàntiques ens porten a desgranar la poètica d’un procés d’elaboració artesanal, a treballar des de referències dels elements patrimonials culturals, i a posar l’accent en la minuciositat de la manipulació del material com a element compositiu. En aquest mateix sentit, En el nom de Bach és un desig de fer valdre la música ja feta, escrita.