El laboratori gira a l’entorn del model de ballarí que he desenvolupat al llarg dels més de cinquanta anys com a ballarí i coreògraf.
Se centra sobre les preguntes: Com interpretar una proposta coreogràfica d’una manera personal? Pròpia o d’un altre, dins d’un context d’improvisació o més tancada formalment, de manera que serveixi a la coreografia i que, com a intèrprets, la sentim com a pròpia, ens hi puguem identificar.
Com executar-la? Indirectament, tractarem sobre la coreografia, la tècnica d’improvisar o qüestions relatives al nostre ofici.

detalls

Pep Ramis i Maria Muñoz oferiran un taller on experimentar els mecanismes de l’acció i el que desencadenen. Una mirada sobre el moviment i l’escriptura del cos en acció.
Precisió, durada, compromís, intensitat, silenci, absència, presència, puntuació, habitabilitat, capitulació, fraseig, puntuació, linealitat, temporalitat, musicalitat, ritme, escriptura, són alguns dels termes que qüestionarem durant el curs.

detalls

Pep Ramis i Maria Muñoz oferiran un taller on experimentar els mecanismes de l’acció i el que desencadenen. Una mirada sobre el moviment i l’escriptura del cos en acció.
Precisió, durada, compromís, intensitat, silenci, absència, presència, puntuació, habitabilitat, capitulació, fraseig, puntuació, linealitat, temporalitat, musicalitat, ritme, escriptura, són alguns dels termes que qüestionarem durant el curs.

detalls

“Els nostres cossos no estan aïllats del món.
En ser-ne part, parlem sempre a l'exterior que ens modula i reflecteix el nostre interior. A partir d'aquí, desenvolupem una recerca sobre el fet de romandre en espais exteriors, escoltant persones i llocs, com a cos que documenta. Amb aquesta pràctica aprenem que el moviment de dins cap a fora no és una especificitat del "dins" o del "fora" del cos, sinó més aviat una harmonització perpètua de la trobada amb totes les formes de vida que ens envolten.
El que anomenem PréPostMundo és la voluntat de compartir aquesta trobada a través de la creació d'una dansa-espectacle, tant en l'espai públic com en el teatre, tenint cura d'afinar la nostra presència escènica d'acord amb les qüestions que transcendeixen de l'obra d'habitar a l'espai públic.

IDIÒFONA és una paraula que deriva del masculí idiòfon i fa referència als instruments que produeixen el so per la vibració de tot el material del qual estan formats sense ús de cordes, membranes o columnes d’aire.
En aquesta proposta coincideixen una idea d’artesania escènica del moviment i la manipulació d’objectes, amb la construcció d’una instal·lació sonora en l’espai públic. Una instal·lació construïda juntament amb l’audiència que observa aquest diàleg entre l’home i la matèria (ferro).
IDIÒFONA és una proposta escènica pensada en itinerància i deambulació amb la col·laboració de trenta persones del públic. Es forma un grup que participa i juga, alhora que realitza diferents accions, i així finalment construir una instal·lació plàstica i sonora. Penjar els trenta tubs a trenta cordes i contrapesar-los per crear un paisatge de pèndols metàl·lics que els espectadors podran tocar, fer sonar i moure de lloc.
Bernardo RB i Coline Gras, ballarins i intèrprets, treballen junts des del 2016. Proposen ballar una mena d'estat actual del planeta Terra on cada cos que l'habita creua les seves ones d'una manera única.

Monòleg parlat i dansat
NOWHEN (cap quan) és el nom d'un personatge, immers en el seu present, que revela la seva multifacètica relació amb el seu entorn real i imaginari.
Un espai ple de coses, pensaments i accions, sons i silenci, llum i foscor, on tot es plega i desplega, materialment o metafòricament, amablement o violentament.
En aquest espectacle es posa en valor el temps de la reflexió i la cerca d'un camí, una línia subtil i buida entre la gravetat i la lleugeresa.

Què fem amb aquestes vides que no volem?
Who has d'accedir a be well in a world that is so sick?
La idea parteix del conflicte que es genera quan dues realitats es troben, xoquen, coincideixen al mateix lloc amb mirades diferents. Com que la pulsió d'un cos s'adapta a situacions que aquest no és capaç de concebre. Com si la raó escapés de la raó.
Qui té el poder de canviar la mirada? Hi ha certa dificultat a l'hora de percebre amb empatia una altra veritat? La percepció duna realitat no hauria de ser qüestionable. Aleshores, com ens relacionem?

En el recorregut de les creacions del grup ens hem donat espais per trobar-nos els dos en escena, un lloc per aprofundir i descobrir nous territoris del llenguatge, el pensament sobre l’escena i la dramatúrgia. Així és com hem creat Quarere (1989) L’animal a l’esquena (2001), i El Cinquè Hivern (2015), tres peces allunyades en el temps i que han significat diferents punts d’inflexió en la recerca escènica.
En aquest 2022, i sota el paraigües del Festival Temporada Alta de Girona, María Muñoz i Pep Ramis iniciaran una nova trobada, per construir una peça des de la fragilitat, la senzillesa i l’amor per aquest ofici, que ens segueix interrogant. Sobre nosaltres, sobre l’individu, la identitat, el grup i els àmbits. I sobre el cos, el gran revelador de les pròpies potències.

Los Informalls són addictes al risc, a agafar el camí difícil, a llençar-se a l'abisme de enfrontar-se a tot allò que no controlen i bregar amb l'experiència, eixamplar la seva parcel·la de confort caminant al límit de les seves capacitats. L’objectiu per a la nova creació és reprendre el joc i l'exploració de el ridícul com a mètodes de cerca sent aquesta vegada el punt de partida la hipotètica creació d'un àlbum musical ... el destí dirà com acaba tot això. Possible estrena a 2023, com a mínim!

Segona residència a L’animal de Mertitxell Colell i Angélica Castelló del projecte Lluny dels arbres.
Després de la residència al 2021 a L’animal i de diferents trobades durant el 2022, retornen per a poder continuar treballant en el treball sonor i en el guió del film. Aquest projecte tindrà continuïtat durant el 2023 i 2024 a L’animal a l’esquena.