aigües sense nom - aigües privatitzades - aigües turístiques - aigües entubades - rectificades - domesticades - aigües en anuncis publicitaris - tolls - aigua dolça - grisos – corrent – aigües patriarcals

“Territori Mutat” és un projecte in situ, aleshores cada lloc on s'emplaça és una nova etapa. Observa com l'ambient llaura una cultura i com la cultura llaura l'ambient en una relació simbiòtica on les direccions es dilueixen i genera una xarxa complexa de relacions. Es troba a la convergència entre fluxos de moviments, cossos de diverses naturaleses i ambient.

“Territori Mutat” és una sèrie de derives i recorreguts a peu i amb bicicleta a la zona de Celrà tenint l'aigua com a brúixola. Es contacta amb ambientòlegs i biòlegs de la zona, així com agents del món rural i industrial per continuar la cerca. Aquest camí construeix una cartografia d'accions que sorgeixen de les relacions presents i espera ser excuses per desarticular sentits, re articular relacions i obrir diàlegs crítics sobre les vinculacions que tracem en els ambients.

MORTA SPLENDOR és un projecte de recerca i creació escènica dedicat a explorar la consciència de la mort, qüestionant la mort mateixa, així com la nostra relació espiritual i social amb ella. Es tracta de posar en joc diferents formes de mirar la mort: la mort del teatre, la mort dels valors, de les relacions, de les etapes. Podria ser el final un nou començament? Bárbara Sánchez, en aquest nou procés de creació, es proposa explorar una col·lecció de metàfores existencials a apropar-se a la consciència del públic. Traçant un ampli pont que abasta des de la precarietat de la seva pròpia vida com a artista fins a la suposada mort de les societats occidentals.
MORTA SPLENDOR és també un acte d'alliberament i exaltació de vida. Com va dir Octavio Paz “El nostre culte a la mort és culte a la vida”. I per això, aquest alter ego que encarna Bárbara Sánchez es desplegarà de múltiples formes durant la peça: com una mestra de cerimònies, com una pintora de vanetes, com una “acabadora”(matrona de la mort) o com una ploranera.

Los Informalls són addictes al risc, a agafar el camí difícil, a llençar-se a l'abisme de enfrontar-se a tot allò que no controlen i bregar amb l'experiència, eixamplar la seva parcel·la de confort caminant al límit de les seves capacitats. L’objectiu per a la nova creació és reprendre el joc i l'exploració de el ridícul com a mètodes de cerca sent aquesta vegada el punt de partida la hipotètica creació d'un àlbum musical ... el destí dirà com acaba tot això. Possible estrena a 2023, com a mínim!

Un seminari de reflexió sobre l’activitat i identitat de L’animal a l’esquena com a lloc de creació i pensament. Convidem a Idoia Zabaleta i Juan Cruz d’ Azala-Espacio de Creación, Vitòria, a generar un espai de valoració de la trajectòria i experiències d’ambdós centres per a projectar futurs possibles entorn al potencial i l’especificitat de L’animal a l’esquena com a centre de creació i espai de col·laboració, posant en valor la seva aportació particular al territori.
El dissabte 18 de juny serà una jornada oberta al públic i a altres col·laboradores de centres per a la creació com Mariantònia Oliver, EIMA Creació (Mallorca), Eric Deniaud de Hammana Artist House (Líban), entre altres, així com a creadors propers a L’animal a l’esquena com Meritxell Colell, Xavi Bobés, Leo Castro, Federica Porello i a altres artistes associats al centre.

Eu - jo (mot portuguès)
Eu - bo, bé (prefix grec)
Eutierria - Sentiment bo i positiu d’unitat amb la Terra

“Eu “ parla de la connexió amb la terra que ens ha vist néixer; la nostra terra, la terra de totes, la de les nostres àvies; És un laberint performàtic, una experiència multidisciplinar on les diferents maneres d’expressió a través del cos, de l’escultura, de la música i de la imatge projectada conviuen i es retroalimenten. Una experiència on la dansa es fon, es confon i conviu amb l’escultura i la música per reflexionar sobre el renéixer constant, el viure i morir, el Jo individu, el Jo universal i la Natura.

L'amor sobre les classes socials, l'espai i el temps. La idea de l’obra dins de l’obra. La idea de la fi del món (és més fàcil imaginar-se la fi del món que no pas el final del capitalisme). Les convencions tractades com a elements de ciència ficció: la quarta paret com a forat de cuc entre dimensions, la convenció del fosc teatral com a vehicle de teletransportació a un altre espai i temps, els flashbacks, la convenció del gènere musical en què tots els personatges saben la lletra i coreografia de les cançons màgicament, la convenció de la veu en off (qui és?) etc.

I si el teatre fos un espai entre el cel i la terra, entre el passat i el futur? Què passaria si aquest lloc fos poblat, alhora, de records de quan els humans no estàvem desvinculats de la natura i de les profecies actuals de la fi del món?
A “R.A.V.E.”, Cecilia Colacrai està sola a l'escenari, intentant indagar a través del gest, el nostre instint de preservació. A partir d'una relació intensa amb la vibració sonora, ella evoca la primitivitat per desplegar una varietat d'estats físics. Demostrant una plasticitat extraordinària i la capacitat de resistir, ella es transforma una vegada i una altra, portant el seu cos al límit per fer-nos imaginar nous principis.
En aquest espai indefinit, Cecília no parla de si, sinó a través del seu cos, sobre la finitud i els esdevenirs de la nostra espècie. Aquí, la dansa es presenta com a gallet a la ficció, oferint un llenguatge que ens permet imaginar formes de vida més enllà de les parets del teatre.
Joao Lima

Desert parteix de la peça Timber del compositor americà Michael Gordon. Combinarà dansa amb un innovador disseny de so. Es proposa una relectura de la peça musical a través d'una experiència immersiva única.
L'espectacle, pensat per sis músics i tres ballarins, vol posar l'accent en l'austeritat i la fisicalitat del material sonor i traslladar-ho al públic. Constarà d'una dansa de proximitat amb l'espectador, d'una amplificació sonora que permeti focalitzar l'atenció en els subtils i delicats canvis de la música de Michael Gordon i tot situant el públic al centre del so.
Una singularitat del projecte seria la disposició en cercles concèntrics de públic, ballarins i músics. Els músics estaran al centre de l'espectacle, sent d'aquesta manera l'eix visual, i alhora un teló de fons de la dansa.

Arreplegada és un esdeveniment creat pel grup La Verema amb la col·laboració de L’animal a l’esquena.

Acte cultural amb l’objectiu d’oferir un espai per compartir i conèixer el treball d’artistes joves del territori. És una trobada per fomentar l’intercanvi creatiu de les participants, que pertanyen a disciplines i branques de creació diverses, afavorint així a la creació d’una xarxa artística de proximitat.

Mascarade, inspirada en els rituals que es troben en les interaccions ancestrals però també en la vida quotidiana dels qui practiquen. Sempre estan subjectes a canvis i són úniques perquè estan vinculades a contextos socials concrets i s'identifiquen col·lectivament amb símbols particulars.

Les fotos de Charles Fréger al seu llibre Wilder Mann em van emocionar per la seva extrema bellesa però sobretot pel que ens expliquen de la nostra vida actual. Altres obres sobre màscares i carnavals, en particular la Maske de Phyllis Galembo, em van fer preguntar-me què signifiquen aquests rituals antics i contemporanis. Encara cal celebrar el canvi d'estació, els ritus de pas i iniciacions i altres? Amb l'estandardització inevitable del món, simplement es transformaran en folklore per als turistes, o trobarem els mitjans per resistir-los i reinventar-los?

CONDENS serà un espectacle de sala, un solo de dansa amb escenografia i visuals.
Una nova investigació de moviment, en què Magí vol investigar relacions de forma, dinàmica i ritme entre el cos humà i la matèria. Espais de vibració entre el mineral o vegetal i la carn i els ossos. Un diàleg entre qualitats de moviment, textures, línies i compassos llunyans de la urgència o fragilitat del món actual.
Després de les creacions anteriors, el duet de carrer COSSOC i el projecte Brots Transhumants, on treballava a l'exterior una proposta de moviment de cocció lenta, de detall i sensibilitat, ara ens plateja el camí contrari: portar la realitat, la espontaneïtat de l'exterior al teatre.