Segon laboratori de recerca sobre el llenguatge del moviment i la seva transmissió.
Ens trobarem un grup de persones de diferents edats i experiències per compartir eines de treball sobre el moviment, el text, la composició, la musicalitat i l’espai.
La transmissió es produeix sempre en dos sentits, d’un cos a un altre, enriquint el vocabulari i les visions de cada un d’ells.

Terra de fuga és el títol que porta el treball de final de grau de la Paula Ramis. És un solo de format curt on explora què és per a ella un paisatge i la relació d’aquests i la identitat de les persones, espais i temporalitats. A través del moviment del cos, veu, música i traç desitja descobrir i viatjar a través de les infinites capes en constant transformació que creen paisatges, des dels més coneguts fins als imaginaris.

VICINI és una creació travessada per diferents pràctiques i eines d'improvisació del moviment, manipulació d'objectes i escriptura. Al llarg dels períodes de residència, l'equip de VICINI organitza laboratoris oberts al públic on comparteix les eines en fase de definició i genera un diàleg a partir de l'experiència física de les temàtiques de la recerca.
Els laboratoris són espais d'exploració guiada i participativa on, a partir de pràctiques somàtiques, s'aborden conceptes com el diàleg entre cossos a través del contacte o un objecte que els connecta, l'estudi de les forces d'atracció o de repulsió que es generen, o el desequilibri estructural en relació amb una estabilitat interdependent.

Us convidem a les pròximes trobades els dies 22 i 23 d'abril, de 18:30 a 21:00, a L'animal a l'esquena.

Notes:
Les places són limitades. Per a més informació i per apuntar-se escriure a federica.porello@gmail.com

“Practiquem i estudiem això tant intangible i fulminant de la improvisació.
Tenim una llista de desitjos, una herència de llenguatge, una confusió de temps verbals, dobles personalitats, una cantant que no hi és mai. Fem trampes, escrivim i parlem molt en serio. Ens il·luminem i perdem tota èpica en un mateix matí. I sabem segur que
si neva, no venim.”
Glòria Ros

Aquest és un projecte d’investigació i experimentació sobre la disciplina de la improvisació, enfocada en els camps del moviment i el so. Planteja un estudi interdisciplinari d’aquesta pràctica com a fet escènic especí?c i autònom, entenent la pràctica mateixa com a font de coneixement i pensament. Es tracta d’una recerca col·lectivitzada impulsada per la ballarina Glòria Ros, en col·laboració amb les següents artistes improvisadores: Celeste Alías (veu), Clara Lai (piano), Joan Cot (electrònica), Ariadna Torner (violí), les ballarines Anna Fontanet, Miquel Fiol, Ona Fusté, Iver Zapata, Milagros García, Majo Villafaina i Glòria Ros, i la càmera-performer Mila Ercoli.

Terra de fuga és el títol que porta el treball de final de grau de la Paula Ramis. És un solo de format curt on explora què és per a ella un paisatge i la relació d’aquests i la identitat de les persones, espais i temporalitats. A través del moviment del cos, veu, música i traç desitja descobrir i viatjar a través de les infinites capes en constant transformació que creen paisatges, des dels més coneguts fins als imaginaris.

Durant aquesta setmana de residència a L’animal a l’esquena Martí i Ari han iniciat el procés de re-imaginar i refer la peça que van presentar l’any 2023 al festival L’Arreplegada. Durant la residència han treballat en un format de laboratori, en què han provat diferents propostes a nivell compositiu, estètic, plàstic i de moviment, que servirà de base per continuar amb la construcció d’una nova peça.

Els laboratoris d'improvisació escènica de SLMFV són un espai de recerca i d'experimentació d'aquelles eines que enriqueixen i emancipen les artistes a l'hora d'afrontar una composició en temps real. Prenent com a punt de partida el seu darrer treball escènic Casa Nostra, l'objectiu és proposar un espai de pràctica física on es posi el cos a compondre instantàniament en relació amb l'univers poètic del cinema de gàngster.
Compartiran el seu estudi de la improvisació a dansa: una pràctica per desenvolupar de manera tècnica i multidireccional el sentit de la presència escènica. Es considera presència escènica a un estat de disponibilitat i de responsabilitat creativa, de potència física i de risc interpretatiu. Tots aquests elements seran posats en relació amb les diferents variables escèniques (en aquest cas, so i vestuari) en funció d'una creació col·lectiva i un interlocutor fonamental: el públic.
Dirigit a totes aquelles persones que estiguin interessades en la improvisació i vulguin conèixer i/o aprofundir en la feina que proposa Si Los Martes Fueran Viernes.

detalls

Mal Pelo inicia el procés de creació del seu nou espectacle que s’estrenarà al proper Grec Festival de Barcelona.

Inventions té el focus en la relació de la música i la dansa, situant el resultat d’aquesta investigació en espais que, per la seva sonoritat o arquitectura, permetin aquesta tríada màgica d’espai-música-moviment. A cada lloc, Inventions adoptarà una forma diferent adaptada al lloc en concret.

L’interès d’Inventions és la recerca de les particularitats sonores i escèniques de cada lloc,
de l’arquitectura i la dinàmica de l’espai on es presentarà la peça. Una recerca sobre la història,
els materials, la llum, la sonoritat i la capacitat de transformació que tenen els indrets escollits.
L’escolta d’aquestes particularitats permeten un procés de revelació dels potencials escènics i la construcció de propostes úniques creades específicament per l’entorn. Un espai ofereix la seva vida, els seus materials de construcció, la seva llum i la presència de la gent que l’ha habitat. Un procés d’immersió mitjançant la documentació, l’escolta i la imaginació permetrà desvelar la poètica, a vegades amagada, de cada lloc, de cada espai.

El primer lliurament d’aquest nou projecte tindrà lloc el 2020 en els següents festivals: Grec Festival de Barcelona-Festival Bachcelona, Festival Internacional Música de Torroella i Festival Internacional Temporada Alta de Girona.

LOXA és un projecte que pretén consolidar la manera de fer pròpia de la bailaora Leonor Leal.
Per això insisteix en els seus col·laboradors, i aquí està Pedro G. Romero escrivint. Per això, Maria Muñoz i Pep Ramis (Mal Pelo) estaran, també, en la direcció escènica, com ja Maria Muñoz va fer a "J.R.T." o a "Nocturn". Per això està Antonio Moreno (percussions) i Juan Jiménez (saxo), és a dir, Projecte Lorca, que treballen a Utrera on ara viu, també, Leonor. I, potser, per això també el gran Tomàs de Perrate (cant), que és d’Utrera justament, i Maria Marín (guitarra i cant), que és d'Utrera i ara està en els Països Baixos. I Dani de Morón (guitarra), impressionant guitarrista que, com el seu nom indica, és de Morón de la Frontera, lloc tan lligat en el flamenc a Utrera.

Contrakant és primer de tot un espai que encara no existeix i que per accionar s'ha d'activar. L'energia que activa aquest espai de fricció real és la ràbia. Ràbia contra Kant.

Com el títol del projecte identificada com a "CONTRAKANT", volem estudiar formes i estratègies físiques, textuals i escèniques que puguin posar en dubte els famosos A prioris amb els que l'alemany jutja com veiem i entenem la realitat.

La idea amb la qual volem treballar és que són els objectes i les accions les que creen espai i temps i no estructures o idees a priori del subjecte que construeix el coneixement de l'objecte, a través de la representació que el subjecte, mitjançant la sensibilitat inherent a la seva naturalesa presa de l'objecte.

Aquest any, se celebrarà la quarta edició del cicle "Desembre en Dansa" que es desenvolupa aprofitant la llarga trajectòria en formació i projectes de creació que s'han anat desenvolupat en el municipi de Celrà des dels anys 90. L'Àrea de Cultura de l'Ajuntament de Celrà, en col·laboració amb l'Escola Municipal de dansa de Celrà i l'animal a l'esquena, organitzen per quarta vegada aquest cicle específic de dansa, que es desenvolupa en diverses localitzacions del municipi de Celrà.
La proposta d'espectacles es complementa amb tallers que alguns dels ballarins i creadors convidats, realitzen per a joves a partir de 15 anys i també per a adults.

Podeu trobar més informació de la programació a

https://ateneucelra.koobin.com/

Arrel de les converses mantingudes al 2018 en una taula de treball que L’animal va organitzar i a on es va convidar als centres de creació Azala de Vitòria i La Caldera i La Poderosa de Barcelona, aquest any L’animal amplia les col·laboracions amb altres centres. Continuem la relació amb Azala a través del programa “Tapete común” i iniciem noves relacions amb La Caldera de Barcelona i Teatro Pradillo de Madrid.

A partir de l’interès de les dues estructures en la figura de la històrica coreògrafa nord-americana Lisa Nelson es van iniciar unes converses entre L’animal i La Caldera per tal de convidar-la a realitzar una trobada d’una setmana a L’animal a l’esquena amb creadors vinculats a aquest centre de creació de Celrà i col·laboradors habituals de la companyia Mal Pelo. A continuació, una part d’aquest artistes i alguns col·laboradors internacionals convidats per Lisa, realitzaran un laboratori de creació d’una setmana a La Caldera, el resultat del qual es presentarà dins de la programació “Corpografies”. Per completar aquesta immersió en l’univers d’aquesta investigadora del moviment Lisa compartirà la seva metodologia de treball “Tuning Scores” dintre del cicle “Sporá Prógrama”.

En aquesta primera etapa de creació de "L'aspecte sensorial de les coses" (títol provisional), Federica Porello investigarà el potencial multifacètic del els elements escènics: l'intèrpret, els objectes, la llum i el so. Interessada per estudiar els diferents graus de presència de l'intèrpret, des del ser observat fins al dirigir-se directament al públic, i els diferents tipus d'estat del públic silent: contemplador, desxifrador d'enigmes, receptor ...

Els ingredients de la investigació seran els diferents tipus de relació entre el moviment i la música (representació visual del so, coexistència, diàleg ...) i entre les accions i els objectes (manipulació, animació, interdependència ...).

Les referències inicials seran les obres musicals "Il trill del diavolo" de Giuseppe Tartini, Sonata for Cello Solo "de György Ligeti i" Moto perpetu, Op. 11 "de Niccolò Paganini.
Els objectes amb els quals empiezarà a treballar seran peces de fusta soltes o unides per crear objectes articulats.

Durant aquesta residència Idoia Zabaleta revisarà els material laterals dels últims processos de creació. Anomeno materials laterals a aquells que no són centrals en els processos de creació, però que no obstant això em segueixen acompanyant com "bons amics" i m'ajuden molt més del que ells es creuen. Són materials modestos, simples passejants, fidels, que hi són a les dures i les madures, que et recorden d'on véns, que t'ajuden a despistar quan és necessari i afrontar les contradiccions quan així es requereix, que vénen a visitar-te, que pots cridar-los en qualsevol moment, que saben que no sortiran a la pel·lícula, però a ells els és igual, fins i tot ho prefereixen perquè són vergonyosos en aquest sentit, però que d'una manera o altra sempre acaben fent d'extres o preparant els entrepans per a aquesta excursió. Una qüestió d'amistat i per tant una qüestió de temps. Són imatges latents (portes, finestres, parets, forats, praderies, coves...), són maneres de fer (horitzontals, del fred a la calor sense transicions, embrutant-se...), són gestos (obrir i tancar mans, obrir i tancar boca, irradiar estern...), són precs (tinc temps, vinga anem, no hi vaig ser, sal si pots, estimada vida...), són cançons (hil zara d'Ibon r/g, gure oroitzapenak de Mursego , com llops de Ainara LeGardon, una cançó dels pastors de Chumo de Alvaro Barriuso...), són pensaments tangencials (llançar coses a l'aire i veure què passa, mots encreuats, travessies...).

Contrakant és primer de tot un espai que encara no existeix i que per accionar s'ha d'activar. L'energia que activa aquest espai de fricció real és la ràbia. Ràbia contra Kant.

Com el títol del projecte identificada com a "CONTRAKANT", volem estudiar formes i estratègies físiques, textuals i escèniques que puguin posar en dubte els famosos A prioris amb els que l'alemany jutja com veiem i entenem la realitat.

La idea amb la qual volem treballar és que són els objectes i les accions les que creen espai i temps i no estructures o idees a priori del subjecte que construeix el coneixement de l'objecte, a través de la representació que el subjecte, mitjançant la sensibilitat inherent a la seva naturalesa presa de l'objecte.

Leonor Leal torna a L’animal a l’esquena en un primer laboratori durant aquest 2019 per a iniciar un nou treball de solo d’aquesta bailaora de Jerez de la Frontera.
En aquesta ocasió hi haurà un treball de recerca entre les dues creadores a partir de la formació en flamenc de Leonor Leal. María Muñoz ha col·laborat en les darreres creacions de Leonor Leal des de l’ajudantia artística. Leonor ve a L’animal per a compartir amb María Muñoz la seva disciplina i iniciar així un nou procés creatiu entre les dues.

La residència de María Muñoz a L'animal a l'esquena del 17 al 22 de desembre està dins el marc del projecte El contrapunt i la composició coreogràfica (Les veus del cos, l'espai i la música contrapuntística del barroc) pel qual ha obtingut una beca d'investigació del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, un projecte en què ha treballat durant el 2018 tant a l'animal a l'esquena, com en el Hochschulübergreifendes Zentrum Tanz (Berlín, Alemanya), al Centre de Creació Azala (País Basc) i a la seu de Steve Paxton i Lisa Nelson a Vermont (EUA).
La presentació del dia 22 de desembre tindrà una estructura de conferència-mostra pràctica i per això María Muñoz comptarà amb la col·laboració de Jordi Casanovas, Pep Ramis, Federica Porello i Zuriñe Benavente, que han seguit els diferents Laboratoris d'investigació que s'han realitzat a al llarg de tot l'any.

Resum:
Investigació de les relacions possibles entre la música contrapuntística del barroc, el cos com a marc i font de diferents veus, i l'espai com a generador d'experiència coreogràfica. Mitjançant una metodologia basada principalment en la pràctica, però també en la reflexió i l'anàlisi, la idea és plantejar el treball posant el focus en totes les possibilitats que pot oferir un sol cos per definir diferents frases d'escriptura coreogràfica, per posteriorment fer una transposició d'aquest estudi a diversos cossos en una composició conjunta.
La pregunta que es formula és de quina manera la tècnica musical contrapuntística pot tenir una acció correlativa en la composició coreogràfica.

Paraules clau:
Composició coreogràfica, contrapunt, fuga, cànon, imitació, variació, fragmentació, subjecte­ contra subjecte, tensegridad, kinesfera, improvisació.

Antecedents:
El 2004 Maria Muñoz va presentar un treball sobre algunes peces seleccionades de l'obra El Clavecí ben temperat. La peça escènica Bach va ser fruit d'un treball d'estudi sobre les peces que componen aquesta extensa obra Johan Sebastian Bach, una col·lecció de dues sèries de vint Preludis i Fugues. És una aproximació en la qual es combina la dansa d'alguns preludis que s'escolten en directe amb la memòria d'algunes fugues ballades en silenci. Des de llavors s'han fet representacions d'aquesta peça fins a l'actualitat, fet que ha possibilitat desenvolupar en detall un treball de composició a través d'un entrenament de l'escolta musical.

Aquesta experiència ha generat en Maria Muñoz la curiositat i necessitat d'ampliar els seus coneixements sobre el contrapunt com a tècnica de composició i sobre les concepcions del cos i el moviment en l'espai argumentades per grans creadors com Laban, Forshyte, Steve Paxton i Lisa Nelson.

Les idees i consideracions que Maria Muñoz vol posar en el centre de la investigació i proposta d'estudi estan en relació amb aspectes fonamentals de la composició coreogràfica i amb una manera particular d'aproximar-me a la creació, fruit d'una llarga experiència de pràctica escènica.

LA TERCERA EDICIÓ DEL DESEMBRENDANSA
EXHIBICIÓ-FORMACIÓ-CREACIÓ a l’entorn de la DANSA

La tercera edició del cicle anomenat “Desembre en Dansa” es durà a terme a Celrà del 29 de novembre al 2 de desembre. Aprofitant la llarga trajectòria en formació i projectes de creació que s’han desenvolupat al municipi de Celrà des dels anys 90, l’Àrea de Cultura de l’Ajuntament de Celrà amb la col·laboració de l’Escola Municipal de Dansa de Celrà i L’animal a l’esquena, organitzen un tercer cicle de dansa, centrant-se en l’exhibició (al Teatre l’Ateneu de Celrà), la formació (a través de tallers a l’Escola de Dansa) i la creació (obrint al públic processos de creació de companyies residents a l’Animal a l’Esquena).
La mostra tindrà lloc a diverses localitzacions del poble, concretament a L’animal a l’esquena (Mas Espolla), la plaça de l’Església, el Teatre L’Ateneu de Celrà, el Pavelló de les Piscines i a l’Escola Municipal de Dansa.
Aquesta proposta d’espectacles es complementarà amb diferents tallers, dirigits a joves a partir de 15 anys i a adults, que realitzaran alguns dels ballarins i creadors convidats. Aquestes sessions es duran a terme a l’Escola Municipal de Dansa de Celrà i es treballarà el llenguatge artístic i el moviment específic de cada creador/a.
La inauguració del cicle “Desembre en Dansa” tindrà lloc el dijous 29 de desembre a les 19 h, amb la presentació del treball de residència de creació de María García Vera (Catalunya) i Juan Pablo Miranda (Argentina), sota el títol ‘Werner o el azul de los orígenes’, al centre de creació L’Animal a l’Esquena (Mas Espolla de Celrà).
A partir de divendres i fins diumenge a la tarda, es combinaran espectacles i tallers.
En aquesta tercera edició participaran, entre d’altres, la ballarina, coreògrafa i performance anglesa Yael Karavan, la companyia francesa Les Chasseurs Cueilleurs, la companyia balear Cia. Baal Dansa, i els catalans Magí Serra, la Cia. Los Moñekos, la ballarina Ariadna Montfort i la Cia. La Mujer del Carnicero.

Mal Pelo proposa una tercera trobada en aquest 2018 que té com a punt de partida el treball de recerca que María Muñoz va fer pel seu solo Bach, peça que ha tingut una acollida excepcional arreu del món. Un laboratori que convida a posar en joc els universos de la dansa i de la música contrapuntística de Johan Sebastian Bach. Un treball sobre la mirada precisa, sobre el gest, i sobre la musicalitat de cada un dels cossos en la exploració d’aquest mon únic del compositor alemany.

El llenguatge escènic de Mal Pelo està en trànsit constant i s’alimenta de la recerca personal i col·lectiva dels potencials expressius de cada una de les eines de que disposa: cos, text, audiovisual, il·luminació, banda sonora i espai escenogràfic. En les creacions de María Muñoz i Pep Ramis hi trobem diferents aproximacions al llenguatge del moviment i les seves hibridacions amb altres llenguatges, però sempre hi ha una centralitat específica del cos i el moviment de manera profunda i compromesa.

Segon laboratori de recerca que es realitza en el 2018 sobre les Partites de J.S.Bach, a partir de la investigació que va fer María Muñoz per fer el seu solo Bach, que ha tingut una acollida excepcional arreu del món. Un treball sobre moviment i la seva relació amb la música de contrapunt. Una mirada precisa i depurada del gest, la musicalitat, el gust per la implicació de cada un dels cossos en la exploració d’aquest mon únic del compositor alemany. Un laboratori que convida a posar en joc els universos de la dansa i de la música contrapuntística.
Aquest laboratori es realitza a porta tancada amb els creadors convidats, amb una presentación pública al final del mateix.

Un laboratori de recerca sobre les Partites de J.S.Bach, a partir de la investigació que va fer María Muñoz per fer el seu solo Bach, que ha tingut una acollida excepcional arreu del món. Un treball sobre moviment i la seva relació amb la música de contrapunt. Una mirada precisa i depurada del gest, la musicalitat, el gust per la implicació de cada un dels cossos en la exploració d’aquest mon únic del compositor alemany. Un laboratori que convida a posar en joc els universos de la dansa i de la música contrapuntística.
Aquest laboratori es realitza a porta tancada amb els creadors convidats.

Amb la participació de: Lucia Marote, Joan Catalá, Federica Porello, Jordi Casanovas, Rosalía Zanón, Ona Fuster, Leo Castro, Enric Fàbregas, Laura Alcalá, Zuriñe Benavente, María Muñoz i Pep Ramis.

I els músics: Joel Bardolet – violí, Maria Titova – viola, Bernat Bofarull – violí i viola, Albert Barbeta – violí.

La línia: com a lloc, com a separació. Com dibuix del que neix un pla, una maqueta, una casa. La línia de vida d’aquell lloc, la veu de tots els que hi han viscut. L’escala com objecte d’unió entre les seves parts, entre els seus temps. La desaparició de l’escala com a símbol de fractura, com aparició d’un nou model de vida.
La residència a L’animal a l’esquena es planteja com un espai de diàleg entre Andrea Díaz i Xavier Bobés. Una setmana de trobades a on explorar junts una dramatúrgia que uneixi la manipulació d’objectes i la paraula. Un procés de creació escènic que es va iniciar al desembre 2016 amb motiu d’una primera residencia i que continua en aquesta segona trobada d’investigació a partir dels objectes reunits al voltant de l’esdeveniment de la construcció d’una llar.

Què és misióndivina?

Imaginem-nos que sortim a córrer periòdicament i algú ens demana per què ho fem, perquè ens posem unes sabatilles i sortim a cansar-nos? I resulta que no sabem què contestar. Perquè no tenim clara la raó. No esperem guanyar diners, ni fer-nos famosos, ni el reconeixement dels altres, el fet de córrer no obeeix cap finalitat específica, no és un instrument per aconseguir un altre propòsit. Vist d'aquesta manera, és una expressió contracultural perquè no es mesura en termes de cost i benefici.

Peça per a vuit humans, un cavall, ocells, micros i dos colors.
El Penya-segat és un poble situat per sobre del terra.

En el treball de grup, ens basem en la idea de que la qüestió no resideix en el “què”, sinó en el “cóm”. De fet, la recerca d’un equip que desenvolupi la seva capacitat d’adaptació, de transformació, sense buscar la similitud entre els integrants, és un desafiament constant.
Intentar empènyer més lluny les possibilitats de cada artista, buscar la nuesa de cadascun, exigeix treballar amb confiança, per així poder verdaderament arriscar-se.
Construir petites cerimònies per a estar junts, ballar, agafar-se, conduir-se cap a una pulsació comú. El treball de cor seria una plataforma a on els individus es recarreguen.

Fa 30 anys que Alain Fourneau coneix Geneviève Sorin. Ella és ballarina, música, coreògrafa, improvisadora; ell, director de teatre, programador d’espais escènics, provocador. Alain acompanyà Geneviève a l’inici de la seva carrera, tot programant diverses vegades els seus espectacles al teatre que ell dirigia, a Marsella. Més endavant, des del 1995, van combinar els seus rols respectius i van col·laborar, recíprocament, en els espectacles de l’un i de l’altra. Ara s’uneixen novament amb la temptativa d’una relació en què ella tocarà l’acordió i ell recitarà textos de Raymond Carver.

La línia: com a lloc, com a separació. Com dibuix del que neix un pla, una maqueta, una casa. La línia de vida d’aquell lloc, la veu de tots els que hi han viscut. L’escala com objecte d’unió entre les seves parts, entre els seus temps. La desaparició de l’escala com a símbol de fractura, com aparició d’un nou model de vida.
Aquest projecte es troba en una fase inicial on els materials, desordenats, busquen un lloc de sedimentació, un ordre. La residència a L’animal a l’esquena es planteja com un espai de diàleg entre Andrea Díaz i Xavier Bobés. Una setmana de trobades on explorar junts una dramatúrgia que uneixi la manipulació d’objectes i la paraula. Un procés de creació escènica a partir dels objectes reunits al voltant de l’esdeveniment de la construcció d’una llar.

L’animal a l'esquena, EMDC i l'Ateneu de Celrà s’uneixen per fer aquest cicle dedicat a la dansa durant el mes de Desembre: espectacles i tallers que durant 4 dies ompliran els diferents espais de la població on la dansa n'és el motor.

El cicle anomenat “Desembre en Dansa” es durà a terme a Celrà entre el 8 i l’11 de desembre. Aprofitant la llarga trajectòria en formació i projectes de creació que s’han desenvolupat al Municipi de Celrà des dels anys 90, l’Ajuntament de Celrà, en col·laboració amb l’EMDC i L’animal a l’esquena, convoca el primer cicle de dansa específic en localitzacions diverses, concretament a L’animal a l’esquena, la Plaça de l’Església i el Teatre Ateneu.
Complementem la proposta d’espectacles amb tallers que alguns dels ballarins i creadors realitzaran pels alumnes ja iniciats a l’Escola Municipal de Dansa de Celrà, en els quals treballaran amb els alumnes les característiques específiques del seu treball artístic.

NEVADA Lab és un grup de creadors/intèrprets, amb un recorregut artístic propi, que es reuneixen amb l’objectiu de crear un hàbitat propici per a l’intercanvi d’idees i estratègies, per a compartir eines i mètodes d’estudi i investigació al voltant de l’escena, entesa aquesta com un lloc a on el cos es situa com a mesura referencial del pensament i l’escriptura.
Cadascun dels integrants del grup pot ser al mateix temps guia d’alguna de les línies de recerca i participant en alguna dels altres.

Durant cinc dies, les cinc coreògrafes i ballarines es troben per intercanviar les seves diferents aproximacions al moviment i la composició. Després de compartir el procés de creació de l’espectacle J.R.T. dirigit per Pedro G. Romero i estrenat en el festival de flamenco de Jerez, decideixen trobar-se para compartir les eines de treball de cada una, acceptant i contrastant les diferents visions i formacions.

A la trobada, també revisaran, des d’una nova perspectiva, el treball coreogràfic i interpretatiu realitzat en l’espectacle JRT que tindrà una nova presentació en la Bienal de Flamenco de Sevilla al setembre d’aquest any.

Què és misióndivina?

Imaginem-nos que sortim a córrer periòdicament i algú ens demana per què ho fem, perquè ens posem unes sabatilles i sortim a cansar-nos? I resulta que no sabem què contestar. Perquè no tenim clara la raó. No esperem guanyar diners, ni fer-nos famosos, ni el reconeixement dels altres, el fet de córrer no obeeix cap finalitat específica, no és un instrument per aconseguir un altre propòsit. Vist d'aquesta manera, és una expressió contracultural perquè no es mesura en termes de cost i benefici.
Si haguéssim de donar una resposta, la més propera a la realitat seria: "Per no tornar-nos bojos." Aquesta és la resposta que va donar aquell gran humanista i millor persona anomenat Oscar Cornago quan algú li va preguntar per què feia ioga cada matí.
Doncs misióndivina serveix per això, per a no tornar-nos bojos.
De la mateixa manera que quan sortim a córrer ens posem unes sabatilles i després ja veurem què ens trobem durant la ruta; la premissa de misióndivina és reunir un grup de persones per compartir coneixement al voltant de les pràctiques físiques i posar-se a treballar.

Què ha estat i què serà misióndivina?

De moment, està sent com sortir a córrer per la muntanya en una zona que no coneixes massa bé: vas tirant i a les interseccions prens decisions intuïtivament, però sense cap seguretat. I la suma d'aquestes decisions va construint el recorregut.

Bach és un treball sobre algunes peces seleccionades de l’obra El Clavecí ben temperat de J.S. Bach que María Muñoz va estrenar el 2004 com a peça escènica i de la que ha fet més de cent presentacions en tot el món fins avui.
En aquest laboratori excepcional, María Muñoz treballa en la transmissió i reinterpretació d’aquest solo amb la intèrpret i creadora italiana Federica Porello.

NEVADA Lab és un grup de creadors/intèrprets, amb un recorregut artístic propi, que es reuneixen amb l’objectiu de crear un hàbitat propici per a l’intercanvi d’idees i estratègies, per a compartir eines i mètodes d’estudi i investigació al voltant de l’escena, entesa aquesta com un lloc a on el cos es situa com a mesura referencial del pensament i l’escriptura.

Partint del bagatge individual de cadascun, de la seva formació i experiència escènica, la idea d’aquest segon laboratori és treballar sobre les peces musicals del Projecte Istambul que es presentarà el 13 de febrer de 2016 en el Mercat de les Flors com una trobada excepcional entre Jordi Savall-Hespèrion XXI i Mal Pelo.

L’animal a l’esquena ha estat convidat en la propera edició del Mes de Danza de Sevilla, Mostra Internacional de dansa Contemporània de Sevilla, que tindrà lloc del 30 d’octubre al 8 de novembre, com a primera entitat a la que el festival proposa una CARTA BLANCA en la que L’animal proposa artistes residents o associats al centre de creació.

CARTA BLANCA A… consisteix en donar llibertat un col·lectiu que té com a focus fonamental en els seus objectius i accions el foment, la promoció, la visibilitat i el suport a la creació coreogràfica contemporània. És una iniciativa que pretén afavorir el diàleg entre diferents comunitats de l’Estat Espanyol, crear sinèrgies per al desenvolupament i difusió de la dansa contemporània i recolzar i donar visibilitat la tasca de l’entitat convidada.

NEVADA Lab és un grup de creadors/intèrprets, amb un recorregut artístic propi, que es reuneixen amb l’objectiu de crear un hàbitat propici per a l’intercanvi d’idees i estratègies, per a compartir eines i mètodes d’estudi i investigació al voltant de l’escena, entesa aquesta com un lloc a on el cos es situa com a mesura referencial del pensament i l’escriptura.
Cadascun dels integrants del grup pot ser al mateix temps guia d’alguna de les línies de recerca i participant en alguna dels altres.

El municipi de Celrà, en el que es troba ubicat el projecte de L’animal a l’esquena, té una intensa vida associativa i compta amb moltes associacions centrades en els àmbits cultural, educatiu i social. Taxeks és un grup de joves percussionistes que combina en les seves propostes la música i el moviment. Assagen setmanalment i participen amb les seves actuacions en festes de diversos municipis, festivals culturals y i tota mena d’esdeveniments socials.
Durant la seva estància realitzaran una trobada intensiva per a realitzar les coreografies del seu nou treball i comptaran amb l’assessorament artístic i tècnic de l’equip de L’animal.

NU2's, en col·laboració amb L'animal a l'esquena organitza la dècima edició del seu laboratori.
Aquest any es planteja com la continuació del que es va realitzar el 2013. Filmar la dansa II, tornarà a centrar-se en com realitzar adaptacions al llenguatge audiovisual de fragments o peces curtes d'obres escèniques rellevants. Enguany treballarem amb loscorderos.sc i experimentarem amb el format 3D estereoscòpic.
L'organització d'aquest Laboratori de filmació en 3D és possible gràcies a la col·laboració de Bloom, centre 3D i tecnologies emergents de Girona.

El resultat d'ambdós laboratoris culminarà a Barcelona, en la cinquena edició del Festival IDN 2015, Imatge, Dansa i Nous Mitjans, que tindrà lloc del 26 de febrer al 1 de març al Mercat de les Flors de Barcelona.

En aquest tercer laboratori que tindrà lloc a L'animal a l'esquena durant tres setmanes, Pastora, l'equip de musics, el Niño de Elche, Mal Pelo i Pedro G. Romero es trobaran per compartir les seves eines de treball i establir un diàleg en la creació de l'espectacle La diferencia.

Baile: Pastora Galván / Cante: Niño de Elche, Cristian Guerrero.
Palmas, jaleos i baile: Mª del Mar Montero / Assistent coreografia i repetidor: Marco de Ana / Direcció artística: Pedro G. Romero / Direcció d'escena: Pep Ramis, María Muñoz.
Resta de repartiment en curs.

Pastora Galván, en el seu procés d'investigació sobre com viu i sent el flamenc, vol fer un homenatge a la generació de bailaoras que la precedeix i que ha sigut clau en la història del flamenc. Parlem d'Eugenia de los Reyes, Carmen Ledesma, Rocío de Loreto, Manuela Carrasco, Ana Mari Bueno, Loli Sevilla, entre altres. No es tracta d'una generació tràgica. La segona postguerra és la de la modernització. Els tablaos, les festes, els teatres nacionals, el turisme, els ballets, les bases americanes i les gires internacionals són els seus llocs de treball. A més, estan travessades per mites: l'Escola Sevillana, les diferències entre Sevilla i Triana, la marca gitana. L'interès de la investigació no està solament en allò biogràfic, sinó en entendre una manera de ballar que té noms i no és de ningú.

Aquest serà el segon laboratori de creació del nou treball de Mal Pelo, companyia associada a L'animal a l'esquena. L'objectiu d'aquesta trobada és la recerca, al costat de la Fanny Thollot, de les eines de composició de la banda sonora d'aquesta nova peça.

El cinquè hivern és un projecte que reuneix a María Muñoz i Pep Ramis per a la creació d'un nou duet. Una proposta que anirà descobrint la relació de dues persones amb un espai en el que "esperen en silenci" a que passi un altre hivern. El cinquè.
Una successió de jocs i estratègies acompanyarà aquesta espera i omplirà aquest silenci d'una manera inesperadament construïda.

Pastora Galván, en el seu procés d'investigació sobre com viu i sent el flamenc, vol fer un homenatge a la generació de bailaoras que la precedeix i que ha estat clau en la història del flamenc. Parlem d'Eugenia de los Reyes, Carmen Ledesma, Rocío de Loreto, Manuela Carrasco, Ana Mari Bueno, Loli Sevilla, entre altres. No es tracta d'una generació tràgica. La segona postguerra és la de la modernització. Els tablaos, les festes, els teatres nacionals, el turisme, els ballets, les bases americanes i les gires internacionals són els seus llocs de treball. A més, estan travessades per mites: l'Escola Sevillana, les diferències entre Sevilla i Triana, la marca gitana. L'interès de la investigació no està solament en allò biogràfic, sinó en entendre una manera de ballar que té noms i no és de ningú.

El cinquè hivern és un projecte que uneix a María Muñoz i a Pep Ramis per la creació d'un nou duet. Una proposta que ens anirà descobrint la relació de dues persones amb un espai en el que "esperen en silenci" que passi un altre hivern. El cinquè.
Una successió de jocs i estratègies acompanyarà aquesta espera i omplirà aquest silenci d'una manera inesperadament construïda.

Pastora Galván, en el seu procés d'investigació sobre com viu i sent el flamenc, vol fer un homenatge a la generació de bailaoras que la precedeix i que ha estat clau en la història del flamenc. Parlem d'Eugenia de los Reyes, Carmen Ledesma, Rocío de Loreto, Manuela Carrasco, Ana Mari Bueno, Loli Sevilla, entre altres. No es tracta d'una generació tràgica. La segona postguerra és la de la modernització. Els tablaos, les festes, els teatres nacionals, el turisme, els ballets, les bases americanes i les gires internacionals són els seus llocs de treball. A més, estan travessades per mites: l'Escola Sevillana, les diferències entre Sevilla i Triana, la marca gitana. L'interès de la investigació no està solament en allò biogràfic, sinó en entendre una manera de ballar que té noms i no és de ningú.

NU2'S en col·laboració amb l'Animal a l'esquena i el Graner/Mercat de les Flors, organitza la novena edició del seu laboratori anual.

Enguany proposem el tema "Filmar la dansa", o com realitzar l'adaptació al llenguatge audiovisual de coreografies estrenades i creades per a l'escena. Si fins ara NU2'S s'havia bolcat més en projectes pensats específicament per a la càmera, enguany volem reflexionar, debatre i practicar el com i de quina manera podem realitzar una adaptació d'una peça escènica, una versió de la mateixa que, tot i respectant el concepte original de la coreografia, funcioni com a producte per ser mirat a la pantalla.

Hem seleccionat varis fragments de quatre obres estrenades recentment i convidem els seus creadors a pensar i practicar al costat de realitzadors audiovisuals amb una important experiència en aquest territori.

Raffaella Giordano i Maria Muñoz es van retrobar l'any 2012, després d'haver participat a Itàlia en el projecte de formació Scritture per la dansa contemporània, dirigit per Raffaella. L'interès de les dues creadores en col·laborar es va manifestar de seguida i va ser llavors quan van tenir l'oportunitat de fer el primer Laboratori a L'animal a l'esquena, amb el suport d'Alain Forneau del Teatre des Bernardines de Marsella.

"Quan un coneix la dansa de María Muñoz, quan es freqüenta la de Raffaella Giordano, quan s'intenta visualitzar les dues juntes, un es sorprèn per les diferències tant en el físic com en la dinàmica en la dansa. Després, secretament, amb la imaginació, aquest duo es veu com una comunitat possible que realça una integritat, una intensitat de la presència. " (Alain Fourneau)

Body Weather Laboratory USA és una organització sense afany de lucre.

Body Weather Laboratory (BWL) és un fòrum d'investigació obert a qualsevol persona interessada en l'expressió a través del cos en diferents entorns.

Una actitud exigent cap a un re-examen minuciós del cos i del moviment és el tema principal en gairebé tots els aspectes de l'entrenament. El Body Weather Laboratory va ser fundat el 1978 per Min Tanaka al Japó. Els tallers de BWL actualment s'imparteixen per tot el món, ampliant i reinterpretant el format de l'exploració inicial.

El taller consta de tres parts:

1) MB (mind and body): Rigorós entrenament ment-cos / músculs-ossos, rítmic i dinàmic.

2) Manipulació: Sèrie d'exercicis d'estirament i relaxació específics relacionats directament amb la respiració i l'alineació. El treball es realitza en parelles, intercanviant rols passius i actius.

3) Body Weather: Exploracions dissenyades per millorar l'enfocament i desenvolupar l'abast de l'expressió a través del cos. El treball inclou entrenament de la sensibilitat i el descobriment del moviment a partir d'imatges.


detalls

Raffaella Giordano i Maria Muñoz es van retrobar l'any 2012, després d'haver participat a Itàlia en el projecte de formació Scritture per la dansa contemporània, dirigit per Raffaella. L'interès de les dues creadores en col·laborar es va manifestar de seguida i va ser llavors quan van tenir l'oportunitat de fer el primer Laboratori a L'animal a l'esquena, amb el suport d'Alain Forneau del Teatre des Bernardines de Marsella.

"Quan un coneix la dansa de María Muñoz, quan es freqüenta la de Raffaella Giordano, quan s'intenta visualitzar les dues juntes, un es sorprèn per les diferències tant en el físic com en la dinàmica en la dansa. Després, secretament, amb la imaginació, aquest duo es veu com una comunitat possible que realça una integritat, una intensitat de la presència. " (Alain Fourneau)

Rere anys de col·laboració amb Mal Pelo com observadora privilegiada del llenguatge artístic i de moviment desenvolupats per María Muñoz i Pep Ramis, Núria Font proposa revisitar Bach a través de la càmera. Un treball de laboratori a la recerca de l'enquadrament, la coordinació entre el moviment de la càmera amb la dansa que captura, en un intent (potser impossible) de retenir l'emoció que ens convoca la peça ballada en viu.

L'objectiu d'aquesta proposta no és presentar el solo íntegre ni tampoc realitzar una gravació del mateix, sinó fer un estudi sobre el moviment, sobre l'experiència viscuda per María Muñoz interpretant aquest treball i recreant-lo ara després de molts anys com a pedagoga.

Bach, espectacle creat entre els anys 2004 i 2005 produït pel Teatre Lliure i el Teatro Real, ha viatjat per diversos països d'Europa, Estats Units, Orient Mitjà i Sud-Amèrica. Aquest any ja s'ha presentat a Santo Domingo (República Dominicana), Vorno (Itàlia) i Saragossa.

A Bach el discurs s'articula únicament a través del cos i la música. Una aproximació al Clavecí ben temprat de Johann Sebastian Bach, a on María Muñoz combina la dansa d'alguns preludis que sonen en directe amb la memòria d'algunes fugues ballades en silenci. La presència de l'intèrpret evoluciona en un pur treball de moviment.

Aquest laboratori es basa en la recerca de maneres d'induir un estat per ballar des de qualsevol punt de partida, fent servir eines de comunicació provinents de Tuning Scores (Partitures d'Afinació), un acostament a la col·laboració de grup a través de la improvisació, iniciat per Lisa Nelson. Els intèrprets multidisciplinars seran la mateixa Nelson, Scott Smith, María Muñoz, Pep Ramis, Pascale Gilles, Baptiste Andrien, Franck Beaubois i Nuno Rebelo.

Una nova edició del laboratori de NU2'S a L'animal a l'esquena, un temps dedicat a la recerca i la creació de treballs que, basats en el cos i el moviment, construeixen un diàleg entre disciplines i utilitzen eines audiovisuals per la seva representació.

Band és un laboratori de creació de Mal Pelo amb direcció de María Muñoz i Pep Ramis.
Des de fa uns anys, l'interès de Mal Pelo s'ha centrat en la transmissió de coneixements i llenguatge a un grup d'intèrprets que ara formen el grup de Band.
Band és una proposta sobre el grup, sobre la identitat que ens dóna el fet de pertànyer a un col·lectiu, a un context particular.
L'accent de Band és el cos i la seva capacitat de generar acció i d'escriure en escena també des d'allò que no es diu, que no es veu.

4 juliol 2009 a les 19:47 p.m
Samuel Pajand i Marta Izquierdo estan al Palau de Paris-Bercy

21:03 p.m
Britney Spears entra a l'escenari

5 juliol 2009 a les 0:27 a.m
Samuel i Marta han pres tres cerveses cadascun. A l'amargor de la seva cervesa es barregen la decepció d'haver vist la cantant embolicada en una màquina espectacular sense cap fissura, un xou massa ple, massa llis, i massa ben fet.

7 juliol 2009, 08:03 a.m
Samuel bolca la seva tassa de cafè, agafa el telèfon i truca a Marta.

8:57 a.m
Estan decidits, faran un espectacle de la seva frustració.

My name is Britney Spears no és un espectacle mes, és un espectacle de menys, és com a partir d'aquestes cançons, coreografies i visuals, simplificar, depurar i sostreure per trobar ... una altra cosa.

MY N.I.B.S.
La performance que Britney hauria fet si hagués estat nosaltres.

CREACIÓ 2012/2014

SAMUEL PAJAND música
MARTA IZQUIERDO dansa
RIMA BEN BRAHIM llum i pirotècnia
BRUNO Faucher escenografia i creació de llums
NICOLAS CADET producció

[lodudo] producció

Neil Harbisson i Moon Ribas treballen al voltant dels sentits mitjançant el canvi de canals de percepció. Talking Feet és un projecte escènic on treballen la comunicació del llenguatge parlat a través d'altres parts del cos.

Un projecte de col·laboració entre Oguri, ballarí japonès establert a Los Angeles i Andrés Corchero, ballarí i coreògraf establert a Barcelona.
Els dos ballarins es van conèixer al Japó el 1986 com a membres de Mai-Juku, companyia dirigida per Min Tanaka. Després de la primera creació presentada a Los Angeles el març de 2012, continuen el procés a L'animal a l'esquena

"Què volen de mi aquestes paraules? Aspiro a la presència a partir d'un treball físic i poètic que aprofundeixi en la matèria" Una col·laboració amb Quim Paredes, entre d'altres.

Raffaella Giordano i María Muñoz es troben després d'haver participat a Itàlia en el projecte de formació Scritture per la danza contemporanea, dirigit per Raffaella. L'interès de les dues creadores en col·laborar es manifesta de seguida, tot i que no és fins ara que s'han donat les circumstàncies per a treballar en aquest primer laboratori. Es preveu que tingui continuïtat l'any 2013, finalitzant-lo amb una presentació del treball en el context de Marsella 2013, Capital Europea de la Cultura.
Tant Raffaella Giordano com María Muñoz, tenen un llarg recorregut com a intèrprets i coreògrafes i són reconegudes tant en l'àmbit europeu com a fora del continent. Totes dues, també, senten una preocupació especial a l'hora de transmetre el bagatge de les seves experiències artístiques a noves generacions.
Black Sun és una primera aproximació dels seus llenguatges, una primera posada en comú de dos mons creatius d'una gran força i poesia. En aquest primer capítol, Pep Ramis hi participarà com a col·laborador artístic i documentalista.

Aquest és el tercer laboratori de creació i transmissió de coneixement i llenguatge artístic, un projecte que va iniciar-se el passat 2010, amb la intenció de crear un espai d'ensenyament directament sobre el terreny de l'experiència i la pràctica de creació. Es tracta d'una proposta a cavall entre la formació d'intèrprets i la recerca del propi llenguatge artístic. Durant els darrers anys, Mal Pelo, ha estat en contacte amb intèrprets i creadors que tenen ja una trajectòria artística. Aquest laboratoris els ha permès una relació continuada i apropar-los a la metodologia de la companyia, podent fer un treball de laboratori continuat per tal de qüestionar, treballar i proposar a partir de les experiències tant individuals com en grup.

El Laboratori de NU2'S 2011 a l'Animal a l'Esquena, trobada anual de recerca entorn la dansa i la seva relació amb els mitjans es proposa per l'edició d'enguany convertir-se també en un laboratori de creació i producció. La idea es que durant el Laboratori es produeixin 5 peces d'entre 3 i 4 minuts basats en una proposta que articula la relació entre elles: una cançó, un intèrpret, un espai... i una càmera.

Presentació del laboratori de Jordi Gali amb la col·laboració de Pep Aymerich, Pep Ramis i Xavi Bobés. Procés de construcció en un entorn natural on el cos i l'objecte son l'eix físic i poètic

L'any 2006 Mónica Valenciano va estar present a L'animal a l'esquena amb el projecte "Un pescador con subtítulos", un procés de creació amb col·laboració amb el cineasta Chus Domínguez i la creadora de vídeo i coreografia Olga Mesa. En aquests procés els creadors varen treballar la interrelació entre les escriptures del cos, l'arquitectura poètica i la imatge. El seu treball va despertar l'interès de nombrosos professionals que varen expressar el seu desig de conèixer els conceptes claus que Mònica Valenciano utilitza en els seus treballs.

Aquest laboratori té com a objectiu proporcionar una trobada de tres dies entre Mónica Valenciano i un reduït grup de professionals, per a intercanviar idees sobre les eines que aquesta creadora explora i utilitza en els seus processos de creació.

Paral·lelament a la seva activitat en el mòn de la dansa, Mónica Valenciano ha desenvolupat en continuïtat un tipus de llenguatge poètic mitjançant els seus poemes i els seus dibuixos.

Fragmentació, repetició, fragilitat, gargot, murmuri, suggeriment... són paraules que formen part del seu univers creatiu.

detalls

El Laboratori que organitza cada any NU2'S a L'animal a l'esquena, és l'activitat dirigida a la recerca, el coneixement i el debat entorn les noves tecnologies aplicades a la dansa.

Cada any, Nu2'S convoca el Laboratori sota un tema que focalitza els elements de recerca i de debat que dirigiran les jornades permetent convidar a especialistes que puguin aportar noves mirades i informació sobre els mateixos. Enguany volen dirigir l'atenció a les noves tecnologies de gravació d'imatges – 3D, sistemes lowcost- vídeo i televisió online- nous formats de projecció d'imatges a escena, etc.- Després d'haver concentrat el treball dels darrers laboratoris en la tecnologia interactiva volen tornar a l'essència de la imatge en moviment i als nous reptes que suposen tant els formats professionals per la creació d'imatges com l'extensa gama de possibilitats de difusió i projecció de les mateixes, en el territori escènic, en l'expositiu, el cinematogràfic i la difusió on-line. A més d'analitzar i descobrir les eines tecnològiques necessàries posaran sobre la taula qüestions relatives a la creació amb el cos i el moviment com a subjecte i el canvi en la "mirada"que porta al cinema i al vídeo el mon contemporani.

La posada en marxa del laboratori comença amb la convocatòria de participació pública que sortirà publicada al mes de Juliol. NU2's seleccionarà els projectes participants d'entre tots els interessats (s'estima que uns deu projectes), que compartiran una setmana de treball en residència a L'animal a l'esquena. Un cop constituït el grup d'artistes que participaran amb un projecte, NU2's contactarà amb experts de diferents àmbits – cineastes, artistes visuals, tecnòlegs, coreògrafs, ballarins, músics... - que seran convidats a participar per a ajudar a desenvolupar els projectes

Mal Pelo ja ha fet en anteriors ocasions (An el silenci, 2003, Testinoni de llops, 2006, Jukebox, 2009, Amadou 2009 i He visto caballos, 2008), laboratoris de recerca per a creacions futures, unes trobades a on es fa un primer apropament a unes idees de partida i a una manera d'enfocar el treball. En aquest 2010, proposem el laboratori de creació "La esperanza de vida de una liebre".

Aquest projecte està emmarcat dins una idea general de transmissió del llenguatge artístic que han anat desenvolupant María Muñoz i Pep Ramis durant tots aquests anys de treball.

NU2's proposa una nova trobada internacional d'artistes de diferents disciplines per tal de desenvolupar la reflexió i la pràctica de la utilització d'eines digitals interactives amb el cos i el moviment com a subjecte principal.
La trobada d'enguany dedica una especial atenció a projectes expositius i va dirigida a artistes i col·lectius que tinguin un projecte en procés de creació o una idea pendent de produir i estiguin interessats en compartir i analitzar el seu treball amb la resta de participants.
Un equip de professionals experts en la utilització de sistemes, dissenyadors de software, coreògrafs i artistes visuals ajudaran en la recerca per tal d'avançar en la realització dels projectes.

El Laboratori està organitzat per NU2'S en col·laboració amb l'Animal a l'esquena i participa del projecte euroregional Corpus Media.
La inscripció és gratuïta i l'organització es farà càrrec de l'allotjament i manutenció dels artistes participants. Els artistes interessats hauran de posar-se en contacte amb NU2's, info@nu2s.org, que valorarà els projectes i la trajectòria dels seus autors.

Aquest taller-laboratori intensiu de Rabih Mroué (actor,director,dramaturg i escriptor libanès) proposa treballar sobre la idea de l'absència a partir de la reflexió sobre la manera en que ens relacionem amb temes com la desaparició, el buit, la memòria, els rumors, la guerra i la mort. Obert a un grup reduït de performers, creadors de teatre i dansa, escriptors o dramaturgs, les sessions de treball tractaran de posar en comú aquestes qüestions a partir de les experiències i circumstàncies personals dels participants.

Aquest laboratori forma part de la xarxa apap i del projecte Autonomía y complejidad.

Taller pràctic i teòric intensiu sobre diferents aproximacions a les pràctiques textuals en col·laboració amb el Programa de Màster MACAPD (L'animal a l'esquena / UdG). Aquest Laboratori va ser coordinat per Ric Allsopp i va estar obert a la participació de creadors de diferents disciplines i pràctiques artístiques.

L'objectiu del Laboratori és el d'explorar les relacions entre l'escriptura (utilitzant texts elaborats, recordats i existents), l'experiència física del lloc (com a procés en l'àmbit quotidià i situat en un context local) i la construcció de la memòria personal i pública (com a pràctica textual). Els participants van treballar en l'elaboració de partitures textuals, visuals, físiques, sonores, amb una presentació i intercanvi amb el públic que consistirà en 'petites memòries' procedents de la pròpia experiència i de materials elaborats i editats. El taller va introduir exemples recents i històrics de les pràctiques textuals i dels diferents corrents del 'performance'.

Kònic Thtr convida a la coreògrafa catalana María Muñoz a visitar el seu univers (dispositius tecnològics, audiovisuals i música) i a revisitar el seu propi (la coreografia). Una trobada a partir d'una experiència de recerca i creació escènica transversal: noves tecnologies-coreografia-interpretació-música.

Aquesta activitat és part del procés de la creació-investigació que es presentarà dins el marc del Festival IDN, al Mercat de les Flors el proper gener de 2009.

En el marc de les accions per tal de desenvolupar la reflexió i la pràctica d'utilització d'eines digitals interactives en projectes escènics, NU2'S proposa una nova trobada internacional d'artistes de diferents disciplines interessats en compartir, analitzar i desenvolupar idees a partir de projectes en procés de creació.

El projecte Tuning (afinar) és un espai de trobada entre artistes de les arts escèniques que a L'animal a l'esquena reunirà a: Lisa Nelson, Scott Smith, Philip Jeck, Steve Paxton, Peter Hulton, Pep Ramis i María Muñoz. Aquest projecte té com a finalitat indagar sobre les premisses fonamentals de la dansa en escena a través de les eines de les Partitures d'afinació desenvolupades, des de fa 20 anys, per Lisa Nelson. Amb intèrprets clau com Scott Smith i la pròpia Lisa Nelson, les partitures defineixen el marc de comunicació per a la col·laboració del grup.

D'on procedeix la imatge de la dansa? del ballarí?, del coreògraf?, de l'espectador? Existeix una única experiència sobre la dansa amb què nosaltres -intèrprets i espectadors- podem identificar-nos? Com a performers/intèrprets, quines relacions creem entre nosaltres mateixos sent alhora espectadors, autors i intèrprets?

Amb aquesta activitat L'animal a l'esquena proposa fer una invitació a altres mirades on la tradició, el pensament i la pràctica conflueixen en un espai de reflexió i exposició sobre el cos i els seus contextos. Amb la participació i coordinació de Toni Serra en diàleg amb L'animal a l'esquena.

Durant aquest període L'animal a l'esquena organitza 2 concerts públics a les 20:00h:
- Dimecres 8 amb Mohammed El Bouzidi (Marrakech) lligat a la tradició de música i ritual Gnawa, magrebí provinent d'Àfrica negra
- Divendres 10 amb Oruç Guvenç (Turquia) lligat a la tradició de música i dansa Sufí i xamànica de Turquia i Centreàsia.

Katrina Brown (NL/UK) en col·laboració amb diferents artistes es centrà en el diàleg entre el dibuix i el moviment, el pensament i el cos, el procés i la forma. Paral·lelament i en col.laboració amb l'equip pedagògic de l'Escola Municipal de Dansa de Celrà (EMDC), Katrina Brown va guiar diferents tallers creatius a Celrà amb nens d'edats entre 6 i 10 anys basats en la mateixa recerca entorn del moviment.

Marcel.lí Antúnez profunditzarà sobre el seu projecte Hipermembrana que forma part d'un projecte més ampli anomenat Membrana. Hipermembrana és una performance que utilitza l'audiovisual interactiu i diverses interfícies que es desenvolupen en un espai amb un sistema de multiprojecció i llum interactiva, amb la voluntat de recuperar la capacitat emotiva de la imatge i el so com a element crític i subversiu.

Mark Tompkins. Aquest Laboratori va ser el primer període de recerca per al nou espectacle ANIMAL Pur et Dur, que és la tercera part d'una trilogia titulada ANIMAL. La inspiració original per a ANIMAL va sorgir l'any 2003 després d'un espectacle a L'animal a l'esquena. En aquest Laboratori va ser la primera vegada que els homes i les dones es van trobar.

Tercera part del taller d'investigació dirigit per Ric Allsopp i anàlisi de la pràctica textual en el context de la creació interdisciplinària contemporània. Aquest taller-laboratori proposa una aproximació als processos i treballs dels diferents artistes participants, procedents de diferents àmbits i pràctiques, a través de l'exploració de les relacions existents entre l'escriptura, el cos i la construcció de la memòria personal i pública.

Kònic Thtr va investigar la relació entre el software, els dispositius de llenguatge de comunicació interactiva i els llenguatges coreogràfics utilitzats en la pràctica escènica. Es va tractar d'una col-laboració entre Alain Baumann i Rosa Sánchez (Kònic Thtr), que van guiar la investigació, amb la coreògrafa María Muñoz i les intèrprets/ballarines Leo Castro i Linn Johansen. Martí Sánchez, del CSIC, es va encarregar del desenvolupament del software, i Clarisse Bardito de l'assessorament teòric de la investigació.

Laboratori sobre Escriptura-Cos-Memòria impartit per Ric Allsopp. Aquest laboratori va ser la continuació del taller realitzat el mes d'abril. En aquesta ocasió el laboratori va reunir els mateixos participants per tal d'aprofundir en l'exploració de les relacions entre l'escriptura , el cos, i la construcció de la memòria personal i pública.

Laboratori d'investigació dirigit per Julyen Hamilton. 'The Open Book' (El llibre obert) va ser un laboratori en el qual el coreògraf/artista visual Pep Ramis (Catalunya), el realitzador de vídeo/film Saso Podgorsek (Eslovènia), i el creador/improvisador de dansa Julyen Hamilton (UK/Catalunya), van tenir la seva pròpia autonomia per decidir i crear a través del diàleg a partir del silènci y l'observació.

Taller - laboratori impartit per la Companyia Mal Pelo. En aquest taller es va treballar des d'un model que permetia realitzar a cada persona un estudi i una reflexió sobre la relació entre la columna i les extremitats, l'ús del pes, la suspensió, l'ús del momentum per realitzar canvis de trajectòria i les possibilitats de moviment a partir del joc natural de les articulacions.

Taller - laboratori impartit per la Companyia Mal Pelo. En aquest taller es va treballar des d'un model que permetia realitzar a cada persona un estudi i una reflexió sobre la relació entre la columna i les extremitats, l'ús del pes, la suspensió, l'ús del momentum per realitzar canvis de trajectòria i les possibilitats de moviment a partir del joc natural de les articulacions.

Taller sobre Escriptura-Cos-Memòria impartit per Ric Allsopp. En aquest taller intensiu, es van explorar les relacions entre l'escriptura (usant textos elaborats, recordats i existents), el cos (en el procés quotidià i en els àmbits locals), i la construcció de la memòria personal i pública (com a pràctica textual).

Laboratori de creació. El projecte Tuning ("afinar") va ser un lloc de trobada per a 6 artistes provinents de les arts escèniques i musicals a L'animal a l'esquena que va tenir com a finalitat la indagació sobre les premisses fonamentals de la dansa en l'escena, a través d'instruments relacionats amb les Partitures d'Afinació (Tuning Scores) de Lisa Nelson.

Documentació: Julyen Hamilton

Taller–laboratori impartit per Julyen Hamilton (Anglaterra – Fontcoberta, Girona), que va analitzar l'ús de la càmara com a antagonista i catalitzador en el procés de l'actuació.

Vídeolab que es va desenvolupar paral-lelament a la 2a setmana de la trobada de Comunitat i identitat, coordinat per Toni Cots i els creadors de vídeo i media Leire Llano (Barcelona) i Alessandro Quaranta (Itàlia). Activitat organitzada conjuntament amb L'Espai de Música i Dansa de Barcelona (Generalitat de Catalunya) i amb la col-laboració del Centre Cultural de La Mercè (Ajuntament de Girona). Part del programa Danza / Conflicto.

Residència que va tenir com a objectiu obrir processos artístics de trobada i creació a partir de diferents cultures i experiències artístiques que configuren l'espai comú euro-àrab obert al Mediterrani. Van ser convidats 14 creadors procedents de Turquia, Palestina, Itàlia, França i Espanya. Trobada coordinada en la seva primera setmana per Lisa Nelson (EUA) i María Muñoz (Celrà, Girona).

Taller a càrrec de Katie Duck & Magpie, centrat en la improvisació, dirigida tant a coreògrafs com a intèrprets.

Presentació pública Magpie Music Dance Company i OVNI (Observatori de vídeos no identificats) - Arxius Babylonia

Taller basat en un treball d'anàlisis i observació crítica de diferents maneres de vincular la imatge i la dansa que es va desenvolupar paralel.lament al laboratori "Entre les côtes de la balêine". Els alumnes del taller varen participar en algunes sessions de la trobada entre els creadors del laboratori.

Seminari–laboratori al voltant de la creació contemporània, l'objectiu principal del qual va ser el de combinar el treball creatiu d'un grup de ballarins, coreògrafs i músics, convidats a L'animal a l'esquena per a desenvolupar un procés obert, amb el seguiment d'un grup professional d'observadors del desenvolupament d'aquest procés dins un període de temps i un espai determinats. El laboratori va tenir com a punt final la presentació escénica "Entre les côtes de la baleine" al Festival de Temporada Alta 2002.

Laboratori de creació on set creadors internacionals es van trobar on s'han trobat per poder explorar i analitzar els respectius processos de creació i sumar així una altra experiència a la pròpia metodologia, deixant- se contaminar per la dels altres.

Projecte d'investigació proposat per Patrícia Lamas, intèrpret, per acollir diferents creadors de l'entorn de la Comunitat de Madrid.

Una aproximació al cos i a la paraula. Curs d'estiu amb col-laboració amb la Fundació Innovació i Formació, Universitat de Girona, per Andrés Corchero. Col-laboradors: Feliu Formosa (escriptor i dramaturg), Joan Saura (músic).