Segon laboratori de recerca sobre el llenguatge del moviment i la seva transmissió.
Ens trobarem un grup de persones de diferents edats i experiències per compartir eines de treball sobre el moviment, el text, la composició, la musicalitat i l’espai.
La transmissió es produeix sempre en dos sentits, d’un cos a un altre, enriquint el vocabulari i les visions de cada un d’ells.

El projecte Antena fantasma, Dansa romàntica és la confluència de dues línies de recerca que estem desenvolupant ara mateix en paral·lel.

Per una banda estem donant forma a Danses romàntiques, una investigació liderada pel Guillem, que treballa sobre la relació entre story telling, música, espai, cos, gest i acció en la construcció de significat i l’elaboració de ficcions. Prenent com a eix de recerca les històries i els contes narrats als ballets romàntics apropant-se a la música d'aquest gènere, música descriptiva dels ballets romàntics de principis del s. XIX.
Aquesta investigació vol ser travessada per temes sensibles i romàntics com: allò eteri, allò espiritual, allò diví, la màgia, allò que no es veu, allò trans, allò que muta i es transforma, la llum i la foscor, allò misteriós, el món de la nit, allò oníric, energètic, allò que costa posar en paraules i allò fantasmagòric.

D'altra banda tenim Antena fantasma, una investigació liderada pel Jorge que intenta connectar i entendre la vibració energètica espiritual en allò performatiu, el rol de l'artista com a agent que canalitza i connecta diversos mons, i com és la gestió de tota aquesta intuïció amb les variables de presència, cos o energia. D'on vénen les idees, perquè tot encaixa? Un cop ens va dir una mèdium que tenim un do, tenim la capacitat d'elevar les aures de les persones que vénen a veure els nostres espectacles. D'alguna manera ho hem comprovat en aquests 15 anys d'experiència, creiem que l'energia s'encomana i creiem que podem crear performances sanadores.

L'espectacle “La Cordero y su Ejército” parteix d'idees extretes del llibre de l'Apocalipsi, prenent inspiració de la seva simbologia i del concepte últim i concloent que entén l'hecatombe com la revelació d'una nova esperança.
A l'antic judaisme la idea del món és lineal, des de la creació fins a la fi dels dies (el Judici Final). Després d'ell, es produeix una transformació espiritual.
Una nova era en un món radicalment alterat.
Es rescata l'esperit èpic, la força i la vitalitat desafiant, en una lluita contra l'anquilosament físic, mental i emocional

Darrera residència a L’animal d’aquests dos joves creadors, previa a l’estrena del seu duet al FIET (Fira de Teatre Infantil i Juvenil de les Illes Balears).

“A corrupted empire” és la representació d'un imaginari en el que encallats en un lloc on el temps i l'espai són conceptes buits. Aïlladament, la confrontació sembla ser l'única manera d'escapar del paisatge desolador. Dins del conflicte, l'ego aconsegueix, almenys, definir-se a través de la negació d'allò que repudia i rebutja. Dins d'una estètica postindustrial, dos personatges desenvolupen una relació complexa, intricada i íntima que els impulsa a la recerca de noves perspectives en una terra aparentment esgotada.

Terra de fuga és el títol que porta el treball de final de grau de la Paula Ramis. És un solo de format curt on explora què és per a ella un paisatge i la relació d’aquests i la identitat de les persones, espais i temporalitats. A través del moviment del cos, veu, música i traç desitja descobrir i viatjar a través de les infinites capes en constant transformació que creen paisatges, des dels més coneguts fins als imaginaris.

Un relat de ciència fricció, especulativa i futurista que estira els fils de les històries i teories de Donna Haraway i Vinciane Despret (filòsofes, teòriques, escriptores i eco feministes).

Amb aquesta proposta volem explorar futurs possibles i descabellats com a resposta als reptes que ens enfrontem en la relació humà, tecnologia i planeta terra.

La faula es situa en un món al llindar de l'apocalipsi, on els recursos s'esgoten, l'escalfament global és una realitat i la naturalesa respon amb força als desafiaments que ha d'afrontar. Malgrat aquesta situació, busquem, tal com diu Haraway, "Com seguir amb el problema" a través de la multi-especies, en la qual l'ésser humà, gràcies a la modificació genètica, transmutarà amb una espècie del nostre planeta, per sentir així més profundament la connexió amb el no humà, deixant de ser el protagonista principal i destructor de la terra.

Aquesta simbiosi serà el fil conductor de la investigació a on la interacció amb allò visible i invisible serà essencial en la relació cos - so - espai - objecte - tecnologia.

Residència dins del programa Tapete Común de les Cases de Creació Azala creación-La Sierra, Vitòria, EiMA creació-Maria de la Salut, Mallorca, A Casa Vella-Amiadoso, Ouresne y L’animal a l’esquena.
“KIN (parentiu)” és una proposta d’EiMA creació.

Durant aquest espai de residència abordarem una nova trobada entre els integrants de G:I:B. (Grupo de Investigación Bailadero), en el qual venim explorant i aprofundint en diferents aspectes del llenguatge, com a accés a la veu del cos en la seva polifonia.
D'aquesta manera enfocarem la pràctica a partir de la des-obstaculització del moviment i la seva circulació, per a permetre el contacte perceptiu d'un camp de relacions capaç de captar, acollir i transmetre l'instant en la seva capacitat de ressonància.
Accedir al cos amagat en el cos que dansa, en la canalització de la qual succeïm harmonitzant la intuïció amb el temps en acte.

El punt de partida de la segona trobada entre aquests dos creadors, que ja tenen una trajectòria amb èxits com “El mar: visión de unos niños que no lo han visto nunca”, és el poema “Infancia y muerte” de Federico García Lorca. És un dels denominats “poemes orfes” del cicle de Poeta a Nova York perquè, encara que està escrit en la mateixa època i va poder formar part del llibre, finalment va ser descartat en la versió del llibre que en 1936 Lorca va lliurar per a edició. El poema va trigar dècades a ser publicat. Ho va fer Rafael Martínez Nadal, amic del poeta, ja en els anys setanta. Aquest compte que Lorca li va lliurar el manuscrit amb la següent nota: ‘Perquè t'adonis del meu estat d'ànim’.

JARANA és la tercera part de la trilogia del treball de la companyia on les pràctiques col·lectives tradicionals són els conceptes principals de la investigació amb la dansa contemporània com a vehicle de comunicació en diàleg amb la música electrònica en viu en relació a l’espai que s’habita.

“De voz, un cuerpo” és una proposta escènica amb 4 músics i una balladora. Entre tots componen una banda sonora a partir d'un procés de recerca iniciat per Leonor Leal a la fi de 2022. Aquesta banda sonora serà fruit d'una interpretació lliure a partir dels testimoniatges de dones (exbailaoras de flamenc) que van comptar a Leonor les seves imatges internes en ballar.

Hi ha pocs textos escrits per balladores de flamenc i no sols referent a tractats de balls o a biografies. Hi ha pocs cossos que han publicat des de les seves imatges internes, des de les seves notacions personals que el van ajudar a ballar millor. La pràctica està plena de materials tangibles per al nostre cos, paraules que van ressonar un dia en el nostre aprenentatge i ens van canviar la visió, línies de llum, línies en el terra, en el so, en la pell, idees, sensacions, paràmetres temporals, silencis, gestos, pregàries, invocacions a altres cossos, melodies, pedaços i fins a converses completes en la solitud del nostre cos d'aquest art que sempre va ser mut de portes per a fora.

Beltenebros és un projecte de creació coreogràfica de Javier Martín, situat en diferents plantejaments plàstics, performatius, sonors i instal·latius, que enfronta temes com la síndrome de la cancel·lació del futur de la identitat postmoderna i el seu anhel tecno-religiós, en una anàlisi crítica del soroll de fons de la nostra època, com a efecte de la inèrcia de rituals cognitius ja sense significat comunitari. Beltenebros considera la reinterpretació dels símptomes del cos disfòric, propi del temps que compartim, a través de la pràctica amb exvots anatòmics -representacions en cera, metall o fusta de diferents òrgans i altres parts del cos- i la instal·lació en l'artefacte teatral d'un particular “joc del penjat”, com a marc per a l'acció i els seus altiplans; no representant el joc o els ritus volitius, sinó que produint significats alterns al seu través. Cada exvot organitza amb el so un acostament al cos, una situació cinètica. Es tracta d'una dansa macabra en col·laboració amb la pianista Haruna Takebe i la camerògrafa-performer Masako Hattori

Residència dins del programa Tapete Común de les Cases de Creació Azala creación-La Sierra, Vitòria, EiMA creació-Maria de la Salut, Mallorca, A Casa Vella-Amiadoso, Ouresne y L’animal a l’esquena.
“Beltenebros” és una proposta d’A Casa Vella.

CUERPOS CELESTES
un projecte de ciència ficció documental

En aquesta residència AZKONATOLOZA continuaran investigant en la seva nova creació COSSOS CELESTES, la primera part del díptic FALLA, la nova sèrie de recerca en arts vives d'aquests dos creadors.

Perquè després de vuit anys recorrent Abya Yala, de la mà de la Trilogia Pacífic, a la recerca de les esquerdes deixades pel colonialisme i la barbàrie capitalista sobre la vida en el planeta, bussejant en les conseqüències de l'extractivisme desregulat i en les relacions geopolítiques que arrelen tot això, les preguntes s'amuntegaven:

I ara, què? cap a on anem?
Quina superfície hem de rastrejar?
Quines veus hem d'escoltar?

I la primera pista es trobava en l'últim vers de “Teatro Amazonas”: “Ara, el que toca és frenar i escoltar”.
Perquè l'escolta va ser el punt de partida del nou viatge que vam emprendre amb “Canto Mineral”, peça que va obrir FALLA, aquesta sèrie de treballs de recerca documental, realitat especulativa i ciència-ficció per la qual ara naveguem. Perquè després d'anys parant esment a veus i relats humans, ara, a qui tocaria escoltar?
Però, i si no fossin els humans?. Ni els animals. Ni els arbres els que tindran l'última paraula, com va escriure Joan Brossa. i si fossin les pedres, els minerals o les ones electromagnètiques?

Incubatio és una obra que combina dansa, música models d'intel·ligència artificial, realitat virtual i tècniques de captura de moviment en un format escènic.
Incubatio és una obra basada en una pràctica arcaica del mateix nom, que va tenir el seu origen a Àsia Occidental, en els llunyans marges del món grec oriental.
Una tècnica de sanació que consistia a ficar-se al llit en un lloc sagrat, una caverna o temple, amb el ? d'entrar en un estat més enllà de la consciència diürna, fins que s'acabava per tenir una visió o somni amb capacitats Inspirada en aquesta pràctica, Incubatio és una creació escènica que recrea aquestes visions o somnis arquetípics amb el suport d'una tecnologia innovadora especialment creada per a aquest projecte. Una obra que combina dansa, música interactiva i imatgeria visual. Inspirada en aquesta pràctica, Incubatio és una creació escènica que recrea aquestes visions o somnis arquetípics amb el suport d'una tecnologia innovadora especialment creada per a aquest projecte. Una obra que combina dansa, música interactiva i imatgeria visual.

Perdre el cap és un projecte coreogràfic per a espais no convencionals creat i dirigit per Mariantònia Oliver, amb la intèrpret i ballarina Alejandra Balboa i amb un espai sonor creat juntament amb Joana Gomila.
Es tracta d’una recerca sobre els orígens, l’ancestral, les arrels, allò que ens estira cap a la terra i ens dóna forces per a poder volar.
Una reflexió sobre les diverses capes que limiten i delimiten la condició humana i la seva corporalitat. Un posar en evidència com allò exterior i artificial acaba imposant una imatge pròpia en nosaltres mateixos.

Una recerca sobre els orígens, l’ancestral, les arrels, allò que ens estira cap a dins la terra i ens dona forces per poder volar… Una cabellera habitada per un ésser mitològic, la simbiosi entre l’animalitat i la sensualitat… un procés de creixement.

Imagina que les idees parlessin. Idees que t'increpen, t'insulten, t'agredeixen, t'animen, d'altres que no et parlen. Algunes boniques i altres lletges. Una manifestació d'idees unides que criden per un art millor, unes arts vives més vives, amb menys embuts i filosofies barates que la seva única finalitat és aconseguir el premi del públic, un aplaudiment podrit i fals, que no val més que per omplir un tros de paret trist, que s'omple però continua sent igual de trist. Una proposta en obres de part de LosInformalls on el públic no veurà res igual perquè ens és igual però farem alguna cosa de totes maneres. Moltes coses en múltiples formes. Un entrenament perquè el nostre públic es converteixi en un públic millor. Si vols engrandir la teva ànima de públic i ser millor persona Vine! Estem d'oferta!

“De voz, un cuerpo” és una proposta escènica amb 4 músics i una balladora. Entre tots componen una banda sonora a partir d'un procés de recerca iniciat per Leonor Leal a la fi de 2022. Aquesta banda sonora serà fruit d'una interpretació lliure a partir dels testimoniatges de dones (exbailaoras de flamenc) que van comptar a Leonor les seves imatges internes en ballar.

Hi ha pocs textos escrits per balladores de flamenc i no sols referent a tractats de balls o a biografies. Hi ha pocs cossos que han publicat des de les seves imatges internes, des de les seves notacions personals que el van ajudar a ballar millor. La pràctica està plena de materials tangibles per al nostre cos, paraules que van ressonar un dia en el nostre aprenentatge i ens van canviar la visió, línies de llum, línies en el terra, en el so, en la pell, idees, sensacions, paràmetres temporals, silencis, gestos, pregàries, invocacions a altres cossos, melodies, pedaços i fins a converses completes en la solitud del nostre cos d'aquest art que sempre va ser mut de portes per a fora.

Després de més de 5 anys de col·laboracions de Mal Pelo amb Joel Bardolet en diferents de les propostes creatives del grup, Joel Bardolet proposa ara a María Muñoz i Pep Ramis una col·laboració artística amb Trio Fortuny, un programa especial sobre La nit transfigurada de Schönberg.

VICINI (de l'italià “veïns” o "propers"), neix de l'intent de crear una estructura elàstica i sensible on percebre com les accions individuals i grupals s'entreteixeixen constantment juntament amb el seu entorn.
A través de gestos, paraules i objectes, els 4 intèrprets en escena parlen del paral·lelisme i de la connexió entre el “dins” i el “fora”, entre allò sensible, allò dible i allò imaginable, entre la percepció, el pensament i la poètica interna d'un cos-singular i d'un cos-multitud.

Des del 8 d'octubre 2023, testimonis de l'escalada de brutalitats infligides al poble palestí, les reflexions artístiques i polítiques es van començar a teixir de manera inseparable.
En la xarxa de connexions, afectacions i paral·lelismes entre esdeveniments pròxims i llunyans va brollar l'impuls d'estendre la nostra mirada cap al llevant i acostar-nos als testimoniatges i poemes de resiliència i de resistència.

"De quin vent has vingut?
Digues-me el nom de la teva ferida i sabré
el camí en el qual ens vam perdre dues vegades!"
(“Mural” Mahmoud Darwish)

Mal Pelo proposa un laboratori de recerca sobre el llenguatge del moviment i la seva transmissió.
Ens trobarem un grup de persones de diferents edats i experiències per compartir eines de treball sobre el moviment, el text, la composició, la musicalitat i l’espai.
La transmissió es produeix sempre en dos sentits, d’un cos a un altre, enriquint el vocabulari i les visions de cada un d’ells.

Com a treball final de la formació al centre universitari SEADS d’Àustria, Martí Ramis treballarà una adaptació de l’espectacles de Mal Pelo “The Mountain, the truth and the paradise”, creació de l’any 2017.
L’acompanyarà en aquest procés, el creador i intèrpret de la peça, Pep Ramis

Com a part de la graduació final per a SEAD, Salzburg Experimental Academy of Dance, Jacob Gregersen farà una versió adaptada de la peça Bach de Mal Pelo. Sota la direcció de Maria Muñoz, creadora del solo, la peça es transformarà i es transmetrà a l'abril a la seu de treball de Mal Pelo i es presentarà a SEAD l'última setmana de juny.

A la mitologia grega, se li encomana al tità Epimeteu la missió d'inventar una eina natural de protecció per a cadascun dels animals nounats. Així, Epimeteu decideix repartir pinxos als eriçons, verí a les serps, tinta als calamars, potes veloces a les llebres… Una vegada acabada la seva tasca i després de lliurar tots i cadascun dels animals a Zeus, s'adona que s'ha oblidat d'una criatura, la més maldestra i potinera, a la qual ja no li queda res més a oferir com a protecció: l'ésser humà, que roman nu i vulnerable enfront de l'hostilitat del món.

AFTER serà el quart llargmetratge d’aquest cineasta i representa la culminació d'una evolució: fer pel·lícules de forta convicció artística, amb inspiració i calat popular. Amb vocació de públic, de servei. Amb vocació de democratitzar el cinema d’autor. Ser pedagògic amb el públic sense caure en el to il·lustratiu o paternalista.

PES MORT, d’Anna Maria Ricart, és el novè muntatge escènic de MeriYanes Produccions. Aquest cop busca la complicitat amb la cia. Elena Martinell per poder crear un espectacle multidisciplinari, amb escenes híbrides, on confluiran el teatre de text, el cant líric i la música d’autor.

Aquest projecte neix de la necessitat de parlar dels trastorns de conducta alimentària (TCA). Un cop passada la pandèmia, els casos de trastorns alimentaris han augmentat molt, sobretot entre les adolescents. Però aquests trastorns no només afecten la gent jove. Hi ha un sector, majoritàriament dones, de més de 30 anys, que també el pateixen i queden abandonades per la sanitat pública, ja que la majoria de  recursos destinats a curar aquestes malalties estan destinats a menors de 25 anys. L’única manera de superar els trastorns alimentaris, en la majoria dels casos, és a partir de la sanitat privada, fent que la curació depengui de si la malalta té recursos econòmics propis.

Meritxell Colell i Angélica Castelló retornen a L’animal amb el seu projecte “Lejos de los árboles” Una proposta cinematogràfica que narra el viatge èpic d’una artista que teixeix un mapa sonor de l’Amazònia als Andes peruans per a parlar del dol, les pors, els somnis, l’herència de l’exili i el desarrelament. Una història plena d’històries, un film que reivindica la necessitat de tornar-nos a explicar històries, d’escoltar, de ser receptores de memòria. Un viatge iniciàtic a través de l’escolta.

En aquesta ocasió, la residència acabarà amb un rodatge que servirà com a element de recerca de finançaments i productores per a continuar aquest projecte en el 2025.

PES MORT, d’Anna Maria Ricart, és el novè muntatge escènic de MeriYanes Produccions. Aquest cop busca la complicitat amb la cia. Elena Martinell per poder crear un espectacle multidisciplinari, amb escenes híbrides, on confluiran el teatre de text, el cant líric i la música d’autor.

Aquest projecte neix de la necessitat de parlar dels trastorns de conducta alimentària (TCA). Un cop passada la pandèmia, els casos de trastorns alimentaris han augmentat molt, sobretot entre les adolescents. Però aquests trastorns no només afecten la gent jove. Hi ha un sector, majoritàriament dones, de més de 30 anys, que també el pateixen i queden abandonades per la sanitat pública, ja que la majoria de  recursos destinats a curar aquestes malalties estan destinats a menors de 25 anys. L’única manera de superar els trastorns alimentaris, en la majoria dels casos, és a partir de la sanitat privada, fent que la curació depengui de si la malalta té recursos econòmics propis.