La línia: com a lloc, com a separació. Com dibuix del que neix un pla, una maqueta, una casa. La línia de vida d’aquell lloc, la veu de tots els que hi han viscut. L’escala com objecte d’unió entre les seves parts, entre els seus temps. La desaparició de l’escala com a símbol de fractura, com aparició d’un nou model de vida.
Aquest projecte es troba en una fase inicial on els materials, desordenats, busquen un lloc de sedimentació, un ordre. La residència a L’animal a l’esquena es planteja com un espai de diàleg entre Andrea Díaz i Xavier Bobés. Una setmana de trobades on explorar junts una dramatúrgia que uneixi la manipulació d’objectes i la paraula. Un procés de creació escènica a partir dels objectes reunits al voltant de l’esdeveniment de la construcció d’una llar.