La residència de María Muñoz a L'animal a l'esquena del 17 al 22 de desembre està dins el marc del projecte El contrapunt i la composició coreogràfica (Les veus del cos, l'espai i la música contrapuntística del barroc) pel qual ha obtingut una beca d'investigació del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, un projecte en què ha treballat durant el 2018 tant a l'animal a l'esquena, com en el Hochschulübergreifendes Zentrum Tanz (Berlín, Alemanya), al Centre de Creació Azala (País Basc) i a la seu de Steve Paxton i Lisa Nelson a Vermont (EUA).
La presentació del dia 22 de desembre tindrà una estructura de conferència-mostra pràctica i per això María Muñoz comptarà amb la col·laboració de Jordi Casanovas, Pep Ramis, Federica Porello i Zuriñe Benavente, que han seguit els diferents Laboratoris d'investigació que s'han realitzat a al llarg de tot l'any.

Resum:
Investigació de les relacions possibles entre la música contrapuntística del barroc, el cos com a marc i font de diferents veus, i l'espai com a generador d'experiència coreogràfica. Mitjançant una metodologia basada principalment en la pràctica, però també en la reflexió i l'anàlisi, la idea és plantejar el treball posant el focus en totes les possibilitats que pot oferir un sol cos per definir diferents frases d'escriptura coreogràfica, per posteriorment fer una transposició d'aquest estudi a diversos cossos en una composició conjunta.
La pregunta que es formula és de quina manera la tècnica musical contrapuntística pot tenir una acció correlativa en la composició coreogràfica.

Paraules clau:
Composició coreogràfica, contrapunt, fuga, cànon, imitació, variació, fragmentació, subjecte­ contra subjecte, tensegridad, kinesfera, improvisació.

Antecedents:
El 2004 Maria Muñoz va presentar un treball sobre algunes peces seleccionades de l'obra El Clavecí ben temperat. La peça escènica Bach va ser fruit d'un treball d'estudi sobre les peces que componen aquesta extensa obra Johan Sebastian Bach, una col·lecció de dues sèries de vint Preludis i Fugues. És una aproximació en la qual es combina la dansa d'alguns preludis que s'escolten en directe amb la memòria d'algunes fugues ballades en silenci. Des de llavors s'han fet representacions d'aquesta peça fins a l'actualitat, fet que ha possibilitat desenvolupar en detall un treball de composició a través d'un entrenament de l'escolta musical.

Aquesta experiència ha generat en Maria Muñoz la curiositat i necessitat d'ampliar els seus coneixements sobre el contrapunt com a tècnica de composició i sobre les concepcions del cos i el moviment en l'espai argumentades per grans creadors com Laban, Forshyte, Steve Paxton i Lisa Nelson.

Les idees i consideracions que Maria Muñoz vol posar en el centre de la investigació i proposta d'estudi estan en relació amb aspectes fonamentals de la composició coreogràfica i amb una manera particular d'aproximar-me a la creació, fruit d'una llarga experiència de pràctica escènica.