El laboratori gira a l’entorn del model de ballarí que he desenvolupat al llarg dels més de cinquanta anys com a ballarí i coreògraf.
Se centra sobre les preguntes: Com interpretar una proposta coreogràfica d’una manera personal? Pròpia o d’un altre, dins d’un context d’improvisació o més tancada formalment, de manera que serveixi a la coreografia i que, com a intèrprets, la sentim com a pròpia, ens hi puguem identificar.
Com executar-la? Indirectament, tractarem sobre la coreografia, la tècnica d’improvisar o qüestions relatives al nostre ofici.

detalls

Defineixo ballar com habitar el cos amb l’emoció i la ment.
Més detallat, utilitzo com a referent mnemotècnic el símbol de la quadriga (un símbol tradicional de l’ésser), dividit en el cos (el carro), les emocions (els cavalls), tot allò que percebem i considerem que no som nosaltres (el paisatge), la ment (el conductor) i l’esperit (el guerrer).
Quan parlo d’interpretació em refereixo al següent: interpretar entès com un pacte secret i intangible, un acord privat i subjectiu, entre un coreògraf i un ballarí, que permet al ballarí executar la proposta coreogràfica amb fidelitat i d’una manera personal. O que permet a l’alumne o practicant utilitzar l’exercici d’una manera pròpia. O, al ciutadà, viure el fragment de moviment amb sentit d’una manera personal.
La interpretació gairebé sempre és una cosa molt subtil. Inclou integrats l’estil i la personalitat. S’ocupa de molts aspectes que generalment són intangibles. Normalment, són part de la ment, de la manera de tractar les emocions, de la percepció. Més que dels passos, es tracta de la manera d’interpretar-los. Del com, de la manera. Per ballar, no n’hi ha prou a saber moure’s. Cal saber fer-ho amb qualitat, qualitats, adaptant les característiques personals als diferents estils existents en cada cultura del moviment.
Hi haurà una primera part, que ens serveixi com a escalfament, amb una sèrie d’exercicis, on anar aplicant, de manera més concreta, més de tècnica de moviment, les mateixes idees que després tractarem en un context més creatiu, més obert. A continuació treballarem la interpretació a partir d’algunes de les meves coreografies i sobretot dels materials que aportin els participants, ja siguin d’obres que han ballat anteriorment o altres que crearem al llarg del laboratori.
Normalment, a l’inici, després de la pausa, o al final, hi haurà un temps per exposar verbalment les propostes i comentar-les entre tots.
Si esteu interessats podeu consultar el meu llibre “El que m’agradaria que la dansa fos”