“Practiquem i estudiem això tant intangible i fulminant de la improvisació.
Tenim una llista de desitjos, una herència de llenguatge, una confusió de temps verbals, dobles personalitats, una cantant que no hi és mai. Fem trampes, escrivim i parlem molt en serio. Ens il·luminem i perdem tota èpica en un mateix matí. I sabem segur que
si neva, no venim.”
Glòria Ros

Aquest és un projecte d’investigació i experimentació sobre la disciplina de la improvisació, enfocada en els camps del moviment i el so. Planteja un estudi interdisciplinari d’aquesta pràctica com a fet escènic especí?c i autònom, entenent la pràctica mateixa com a font de coneixement i pensament. Es tracta d’una recerca col·lectivitzada impulsada per la ballarina Glòria Ros, en col·laboració amb les següents artistes improvisadores: Celeste Alías (veu), Clara Lai (piano), Joan Cot (electrònica), Ariadna Torner (violí), les ballarines Anna Fontanet, Miquel Fiol, Ona Fusté, Iver Zapata, Milagros García, Majo Villafaina i Glòria Ros, i la càmera-performer Mila Ercoli.

La pràctica es forma en la liminalitat: es pregunta constantment sobre les seves pròpies fronteres i de?nicions, avançant en el llindar entre el que coneixem i el que pot esdevenir. Ens hi relacionem des de la subjectivitat, conformant un conjunt de singularitats que avancen en col·lectiu al voltant d’uns eixos comuns, cultiven una xarxa de sosteniment afectiu dins la professió i fan progressar la pràctica desplegant la seva diversitat de visions, possibilitats i contradiccions.

Totes les artistes participants comparteixen una intel·ligència lligada al cos - temps - espai que va més enllà de la consciència racional, i que és molt més ràpida. Aquesta intel·ligència intuïtiva i instintiva és, al mateix temps, la font durant l’acció creativa i l’objecte d’estudi d’aquesta investigació. És una intel·ligència fugissera en tant que sempre és relativa al context i dinàmica, i és el que es posa en observació en la pràctica per poder destriar les instruccions que permetin exercitar-la.

Quan les intèrprets, des del propi cos, són també les investigadores, es descobreixen noves perspectives de la creació en viu. Es dóna veu a realitats vivencials de l’interior de l’experiència artística que habitualment no tenen lloc en el discurs de les arts vives. Subvertim així els rols de creador/actiu i
intèrpret/passiu, transcendint una visió binària i compartimentada de les relacions que s’estableixen en un procés creatiu. El pensament crític, la inclusivitat, l'horitzontalitat i l’escolta són valors que pertanyen de forma inherent tant a la nostra proposta metodològica com als continguts que en resulten, i sostenen el sentit de la investigació i la creació col·lectiva.