Continuació del treball realitzat en les seves anteriors residències a L’animal.
Després de la primera residència al 2021 a L’animal i les residències posteriors, retornen per a poder continuar treballant en el treball sonor i en el guió del film.

”El cuerpo humano no es un objeto cerrado y estático sino una entidad inacabada, interconectada con los suelos, las aguas y los vientos que lo atraviesan: una criatura salvaje cuya vida depende de la multiplicidad de vidas que la rodean y las mareas cambiantes que la recorren".
(...)
Podemos percibir el mundo a muestro alrededor solo porque somos una parte de ese mundo, porque -en virtud de nuestro dinamismo y densidad carnal- estamos inmersos por completo en las profundidades de la sensorialidad terrestre.”
Devenir animal, David Abram

Després d’anys de recerca, Adela (50) aconsegueix fer realitat el seu somni: recuperar l’honra del seu avi i emprendre un viatge per la geografia andina per tal de recollir llengües en perill d’extinció. La mort de la seva àvia a Mèxic la porta al territori de la infantesa en somnis, poblat d’éssers fantàstics i fantasmes.
“Lejos de los árboles” és, primer de tot el retrat d’una dona als seus cinquanta anys: Adela. Ella ha hagut de renunciar al seu lloc d’origen per dedicar-se al que l’apassiona. Una creadora, pionera en el seu art. Juntes. Un relat sobre l’herència de l’exili, del desarrelament, de les ferides heretades d’una guerra, de les identitats fetes bocins. En certa manera, el film és una carta a totes aquelles persones de qui no ens hem pogut acomiadar i, al mateix temps, un homenatge a una generació que va viure en el silenci, un silenci que respon a l’horror, va afectar a les seves dones, les seves filles i, per tant, també a nosaltres, netes que hem hagut d’investigar i de preguntar fora de casa per comprendre’ls i per comprendre’ns. “Lejos” vol recuperar històries familiars, històries de patiments però també desitjos i anhels més profunds. Perquè “Lejos” és una història d’amor i reparació.
El film s’articula en base a la col·laboració artística des de diferents disciplines, de forma que el film s’enriqueix tant en la narrativa com en la singularitat de la proposta. I més quan es tracta de grans artistes de reconeixement internacional com L’Angelica Castelló, que és un referent en l’art sonor, i que liderarà la banda sonora del film. També comptem amb la col·laboració de les artistes Cecilia Paredes i Paula Bruna per a trobar tot l’univers fantàstic i oníric del film.
Angélica Castelló serà la compositora de la pel·lícula i qui encarnarà la protagonista. És artista sonora mexicana instal·lada a Viena des de fa 30 anys. Amb un ampli treball tant com a compositora com a teixidora de mapes sonors, la seva obra se centra en teixits electromagnètics on cada nus correspon a un so. La seva obra, en diàleg amb la resta d'artistes, proposa teixir un “quipus” (una antiga escriptura del temps dels Inques en forma de teixit) elaborat amb cintes magnètiques que recopilen llengües llatinoamericanes en perill d'extinció.
Des de la seva doble perspectiva com a ambientòloga i artista, Paula Bruna utilitza la investigació artística com una forma de coneixement on s'hibriden diferents disciplines. En els darrers anys, investiga sobre la conformació del relat de l'Antropocè des d'un punt de vista no humà, mitjançant una combinació de ciència, ficció i art. La seva hipòtesi és que explorar punts de vista diferents de l'antropocentrisme actual té efectes en la consciència ecològica i obre la gamma de possibles formes de convivència.
L'artista peruana Cecilia Paredes (Lima, 1950) és un dels màxims referents mundials en performance, fotografia, instal·lació i escultura, que treballa l'autorepresentació amb el paisatge i la fauna com a tema central de la seva obra. A les seves obres es mimetitza amb animals i plantes i es camufla amb els paisatges. Als seus treballs, la justícia verda, l'exili i la migració són temes omnipresents. En aquesta proposta col·lectiva, Cecilia Paredes elaborarà un ésser ocell.