A la tarda de l'equinocci de tardor, vaig enterrar un llibre, un llibre que ja havia estat enterrat set anys abans. Ho vaig enterrar en el cercle d'alzines que està prop de la tolla, cap a la dreta del regat, pujant cap al túnel. És un lloc aquest cercle, que em cridava des d'inicis del passat estiu. Poc després d'enterrar-ho, algun animal va tractar de desenterrar-lo. Diverses vegades seguides. Va arrencar diverses fulles i les va escampar cap amunt de la costa. Era graciós veure els trossos de les il·lustracions del Kamasutra que van quedar pels matolls. Des de llavors vaig gairebé cada alba a veure si encara aquest o aquests animals segueixen interessats a desenterrar el llibre.

Com una detectiva, em fixo en les pedres mogudes, les petjades, els arraps que presenta a la part del llibre que apunta de la terra. Al començament de l'hivern, em va semblar que el seu interès pel Kamasutra enterrat estava una mica a la baixa. Així que vaig ruixar la terra excavada sobre la qual es troba el llibre i, també les escorces de les alzines de voltant, amb Black Fire, una mescla de resina de faig i blat de moro, que atreu als senglars. Fa olor fuertísimo. L'olor arriba fins a la noguera i per a alguns animals segur que més enllà. Aquella nit va caure la primera nevada de la temporada. La neu primerenca és un bon auguri. Veurem què passa…