La paraula relleu prové del llatí relev?re: tornar a aixecar, alleugerir el pes, sostenir entre diverses mans el que una sola ja no pot. A l'origen hi ha un gest amable, gairebé íntim, el de compartir la càrrega perquè el camí continuï. Amb el temps, aquest acte es va transformar en canvi, en substitució, en moviment; prendre el relleu com qui recull una torxa que no s'apaga. La paraula relleu està directament relacionada amb paraules com rellevar, relleu i alleujar, totes elles vinculades a la idea de sostenir, desplaçar o transformar una càrrega compartida.

Per a l'equip de l'espai de creació, art & naturalesa, Garaion (www.garaion.eus), el relleu apareix com una necessitat de detenir-se i mirar amb consciència el camí recorregut. Després de vint anys de fer, de sostenir processos, trobades i creació, sorgeix el desig de comprendre què ha significat realment tot el viscut, quin ha aportat a les artistes, a l'entorn i a l'ecosistema cultural que l'ha envoltat. Aquesta pausa proposa un gest de cura i reflexió, un temps per a preguntar-se què mereix ser guardat, què necessita ser comptat i què pot transformar-se.

Aquest procés prendrà forma a través d'una residència de les integrants de l'equip de Garaion en L’ animal a l’esquena, un espai de referència i d'afecte, que suposa un desplaçament simbòlic i físic des del vessant atlàntic a la mediterrània, unint dos espais de creació situats en el medi rural i connectats per trajectòries de llarga experiència.

Reunir-se amb altres agents del mateix àmbit es torna llavors imprescindible: parar juntes, conversar, compartir experiències i activar una mirada més profunda sobre el que han estat i són els espais de creació. En aquesta trobada, les memòries es desplegaran des de l'intuïtiu, l'emocional i el viscut, donant valor també als marges, a les minories i a les interseccions que habiten aquests llocs. Les veus es recolliran en gravacions, dibuixos i mapes personals que, en unir-se, construiran un saber comú fet d'experiència.

Així, el relleu deixa d'entendre's com a substitució i comença a sentir-se com un procés de transformació conscient, una manera de continuar construint des de l'après.

Residència en col·laboració amb Azala Espacio de creación dins del Programa Tapete Común de Cases de Creació en espais rurals.

Azala Espacio de creación a La Sierra, Vitòria
L’animal a l’esquena, Celrà, Girona
EiMA Creació, Maria de la Salut, Mallorca
A Casa Vella, Amiadoso, Ourense

Iniciat en 2015, Tapete Común ha creat un diàleg basat no sols en els programes de cada centre, sinó també en relació al que significa reivindicar i defensar un espai de creació en municipis petits en contraposició amb les ciutats que aglutinen la majoria dels recursos de producció i recerca escènica. Anualment hem anat consolidant aquest programa d'intercanvi i de reflexió.