L’animal a l’esquena respon a la necessitat dels seus iniciadors María Muñoz i Pep Ramis, directors artístics de Mal Pelo, d’obrir una estructura de companyia de dansa a una estructura de xarxa basada en l’intercanvi amb altres artistes i creadors.
A l'any 1997 inicien la restauració i construcció dels espais del Mas Espolla, que serà la seu del projecte, definint els punts de partida del centre de creació i recerca. Del 2001 al 2010, codirigeixen –juntament- amb Toni Cots el projecte artístic. Des de el 2011 Maria Muñoz i Pep Ramis dirigeixen L’animal a l’esquena amb la col·laboració d'un equip d’assessors artístics.
El nom “L'animal a l'esquena” fa al·lusió a la imatge d’un animal carregat sobre l'esquena, sobre una columna que és l’eix central del cos i del moviment. És una imatge que evoca també una certa condició de fragilitat i de qüestionament del lloc i expressió del cos.
L’objectiu principal de L’animal a l’esquena és instaurar els vincles i les connexions entre creadors, pensadors i públic de manera que el centre es pugui convertir en un “lloc compartit” dins d’un marc d’investigació de la pràctica artística basada en el cos. Un marc d’investigació entès com un procés acumulatiu, de contextualització i reflexió, de formació i d’intercanvi.
L’animal a l’esquena vol reflectir la necessitat actual de la pràctica contemporània de les arts de definir un marc crític mitjançant la presència de diferents veus i visions, amb la finalitat de buscar un canvi de valors en relació amb la visualitat, la textualitat, la identitat i la corporalitat. L’animal a l’esquena constituït com a “refugi temporal” en el que la diversitat sigui reconeguda i acceptada.
A l'any 1997 inicien la restauració i construcció dels espais del Mas Espolla, que serà la seu del projecte, definint els punts de partida del centre de creació i recerca. Del 2001 al 2010, codirigeixen –juntament- amb Toni Cots el projecte artístic. Des de el 2011 Maria Muñoz i Pep Ramis dirigeixen L’animal a l’esquena amb la col·laboració d'un equip d’assessors artístics.
El nom “L'animal a l'esquena” fa al·lusió a la imatge d’un animal carregat sobre l'esquena, sobre una columna que és l’eix central del cos i del moviment. És una imatge que evoca també una certa condició de fragilitat i de qüestionament del lloc i expressió del cos.
L’objectiu principal de L’animal a l’esquena és instaurar els vincles i les connexions entre creadors, pensadors i públic de manera que el centre es pugui convertir en un “lloc compartit” dins d’un marc d’investigació de la pràctica artística basada en el cos. Un marc d’investigació entès com un procés acumulatiu, de contextualització i reflexió, de formació i d’intercanvi.
L’animal a l’esquena vol reflectir la necessitat actual de la pràctica contemporània de les arts de definir un marc crític mitjançant la presència de diferents veus i visions, amb la finalitat de buscar un canvi de valors en relació amb la visualitat, la textualitat, la identitat i la corporalitat. L’animal a l’esquena constituït com a “refugi temporal” en el que la diversitat sigui reconeguda i acceptada.