El col·lectiu
Kif Kif torna a L’animal, aquesta vegada amb una proposta que aglutina altres membres de la família: pare, germana, germans. Una creació de transmissió de dues generacions que torna el pare al món dels seus fills, i viceversa. Jugant amb aquesta filiació i totes les representacions mítiques que carrega, torçant-la, invertint-la. Divertir-se amb la bretxa generacional però també amb la semblança de cossos. Partint de l'experiència comuna, records de vacances, rutines integrades per exposar aquest àmbit familiar i explotar-lo en una joiosa recerca del que és absolut.
Figures mítiques i tragèdies antigues: apoderar-se de tots els patrons familiars presents a les tragèdies grecoromanes, desviant els codis fixos dels llinatges mitològics. Com en una família, els personatges de les tragèdies tenen cadascun un paper predeterminat per exercir. Antígona, Polinices i Eteocles / Èdip / Ifigènia i Agamèmnon...
Distorsió del temps: Quant de temps s’ha d'esperar abans de la mort? Des de quan estem absents? Jugant amb les diferències de ritme entre el llarg temps d’espera i la llampada de l’experimentació fallida. Provocant discontinuïtats, interferències i llampades per treure l'absurd de l'espera, el pallasso del silenci...