Els que comparteixen la mateixa sala d’espera són llançats com daus a formar part d’un microcosmos que té el seu propi codi de conducta, de moviments i de paraules. Qui ha programat el panell electrònic, els ordenadors i les màquines que indiquen a on, com i quan activar-se?
Guiats pels professionals de l’espera, els "esperants" es mouen al compàs d’una coreografia inconscient i es pregunten sovint: Qui hi ha darrera de la persona que espera al meu costat o d’aquests treballadors encarregats del funcionament fluid i efectiu de l’espera?

WOWOWOW és un treball dinàmic que explora tendències col·lectives i rols socials a través d'una mirada històrica i personal. Una nova col·laboració entre el col·lectiu de ballarins Fanclub (Dinamarca/Suècia/Noruega) i el coreògraf i performer Quim Bigas (ES).

Quan el col·lectiu Fanclub i Quim es coneixen un parell d'anys enrere, ràpidament es veuen immersos en un diàleg artístic al voltant de la compartida fascinació i experiència sobre "treball col·lectiu" i descobreixen que comparteixen el compromís per explorar aquest concepte submergint-se tant en el seu estudi físic com en l'exploració teòrica. La combinació de Fanclub com a col·lectiu i Quim com a individu convida a la mútua exploració sobre la multiplicitat de perspectives de la col·lectivitat. Fanclub i Quim trobaran intrigant el fet d'empènyer els límits de les seves diferents entitats per practicar des d'un nou col·lectiu on els cinc integrants participaran com a performers, fabricants de conceptes, investigadors, editors, curadors i activadors escènics.

Peça per a dos humans, un corb, quatre micròfons i dos colors.

Là com un lloc des d’on qüestionar el present.
Là com aquí.
Là com ara, com una prova.
Là com una nota.
Là com una caiguda.
Là com una trama.
Là com un pròleg al Penya-segat.
Là com un terreny aplanat, un punt mort, una suspensió.
Là com un moment nu, un moment brutal.
Là com una continuació de l’anterior.
Là com un inici del després.

Crear Là implica cedir el temps i el lloc al duet format per Camille Decourtye i Blaï Mateu Trias, perquè segueixi:

Explorant sense límits el terreny de la veu, els portés i el desequilibri.
Aprofundint en la investigació de la matèria, la llum i el ritme.
Jugant amb la juxtaposició de l’improbable, l’abstracte, l’absurd i l’instintiu.

Residència de creació, dramatúrgia i coreografia de manipulació del curtmetratge Restos de Cosas.

L’art de la manipulació d’objectes segueix sent avui un desconegut per al gran públic. L’univers que rodeja la poètica de l’objecte, la seva teatralitat, la seva evocació històrica i sociològica, ha estat explorat principalment en territoris vinculats amb les arts visuals i performàtiques. El gran transmissor en el terreny cinematogràfic de les infinites possibilitats de representació a partir de la poètica d’objectes es troba en el camp de l’animació, amb un referent excepcional que ha provocat un canvi global de visió i paradigma: Jan Svankmajer. Paradoxalment, aquesta animació de l’objecte es tanca sempre en les seves possibilitats de transformació mitjançant la creació d’un univers fantàstic. L’ús de recursos formals defineix i d’alguna manera conté l’expressivitat metafòrica de l’objecte.

Peça per a vuit humans, un cavall, ocells, micros i dos colors.
El Penya-segat és un poble situat per sobre del terra.

En el treball de grup, ens basem en la idea de que la qüestió no resideix en el “què”, sinó en el “cóm”. De fet, la recerca d’un equip que desenvolupi la seva capacitat d’adaptació, de transformació, sense buscar la similitud entre els integrants, és un desafiament constant.
Intentar empènyer més lluny les possibilitats de cada artista, buscar la nuesa de cadascun, exigeix treballar amb confiança, per així poder verdaderament arriscar-se.
Construir petites cerimònies per a estar junts, ballar, agafar-se, conduir-se cap a una pulsació comú. El treball de cor seria una plataforma a on els individus es recarreguen.

És un projecte de col·laboració entre Ana Vallés, actriu-directora, i Mónica García, ballarina-coreògrafa. Ambdues es van conèixer l’any 2000 a Madrid; van coincidir en el procés de creació de Fine Romance, de Carmen Werner (Provisional Danza). A partir del 2007, Mónica García treballa regularment en els espectacles de la companyia Matarile Teatro, dirigits per Ana Vallés.

En la residència a L'animal a l'esquena, inicien un procés de treball amb l’objectiu de crear un duet, que es presentarà, amb la col·laboració de Baltasar Patiño, al 2018.

Preu del sopar: 15,00€. Reserva indispensable, aforament limitat

Encara recordes olor de la cuina de la casa dels teus avis?.

“Extraños mares arden” és una peça de teatre documental que busseja en el desenvolupament del capitalisme de les primeres dècades del segle XX i en l’estreta relació existent entre la història de la industria del capital, la industria minera, la de l’armament i la de l’art contemporani.

La peça té dos formats d’exhibició: La Versió Escènica a la italiana i la Versió Menjar. Dos dispositius pensats per a desenvolupar un mateix relat des de dues òptiques molt diverses.

El dispositiu de la Versió Menjar desenvolupa el relat documental mentre públic i performers comparteixen un menjar familiar típic, senzill i saborós; entenem el menjar com una eina molt poderosa per a activar la memòria i fer treballar la imaginació. Taula, estovalles i records.

En aquest taller loscorderos.sc, Pablo Molinero i David Climent, aborden i comparteixen la seva manera d’entendre, com a actors, el teatre com un acte creatiu. Encara que en la creació escènica no existeixin, o no haurien d’existir, receptes o fórmules, si que és cert que cada creador confecciona sistemes o metodologies que li apropin a allò que desitja comunicar.

En la creació de loscorderos.sc, totes les eines de l’actor-creador han d’estar afinades i preparades per al seu ús immediat: veu, fisicalitat, creativitat, composició espacial... Aquí apareix de manera ineludible la tècnica, que exerciten en un entrenament actoral a on compensar les carències com a actors, sent aquest un dels pilars del seu treball, ja que és en l’entrenament a on es descobreixen les limitacions, podent així enfrontar-se a elles. Però només quan la tècnica està al servei de la creativitat podem aprofundir en el procés creatiu i, per tant, treballar la creativitat és un altre dels pilars del seu treball que aborden des de diversos punts d’enfoc: el treball físic, l’elaboració de textos, la improvisació, etc.

detalls

Pep Ramis i Maria Muñoz oferiran un taller on experimentar els mecanismes de l’acció i el que desencadenen. Una mirada sobre el moviment i l’escriptura del cos en acció.
Precisió, durada, compromís, intensitats, silenci, absències, presències, puntuació, habitabilitat, capitulació, fraseig, puntuació, linealitat, temporalitat, musicalitat, ritme, escriptura, són alguns dels termes que qüestionarem durant el curs.
Accionar: 1-Exercir una acció, 2-Fer moviments i gests per donar a entendre alguna cosa,
3-Comandar l’acció d’un mecanisme.

detalls