Pep Ramis i Maria Muñoz oferiran un taller on experimentar els mecanismes de l’acció i el que desencadenen. Una mirada sobre el moviment i l’escriptura del cos en acció.
Precisió, durada, compromís, intensitats, silenci, absències, presències, puntuació, habitabilitat, capitulació, fraseig, puntuació, linealitat, temporalitat, musicalitat, ritme, escriptura, són alguns dels termes que qüestionarem durant el curs.
Accionar: 1-Exercir una acció, 2-Fer moviments i gests per donar a entendre alguna cosa,
3-Comandar l’acció d’un mecanisme.

detalls

Aquesta proposta en què l’objectiu parteix de l’ampliació del meu llenguatge coreogràfic, de l’exploració d’un altre format musical i del desenvolupament sonor i espacial, es centra en el cos; en els cossos, en el ritme i en la guitarra essencial. En tot allò proper a nosaltres que ens apropen al nostre propi batec. Els materials naturals, les seves textures, els atuells, la taula, els estris de cuina com a instruments de “batalla”. La guitarra sola, la percussió, la cançó primària, els arrossegaments a terra, les sabates o les veus que ens fan cridar a altres cossos, cobren vida en escena per portar, a través d’un folklore comú, reescrit, viatjat i revisitat, una escena flamenca i polifacètica.

Una és un solo per a una actriu.
És un projecte teatral codirigit per Maite Jáuregui i Pau Aran Gimeno, basat en l’intercanvi creatiu, interdisciplinari.
Maite Jáuregui actua a l’escenari mentrestant Pau Aran Gimeno guia i assisteix el treball. Ambdós han desenvolupat i madurat junts la història d’ Una, una escriptora a la que ens unirem en el seu món imaginari per a descobrir els feets que han determinat la seva realitat actual, menys ideal.

La frontera franco-espanyola ha estat durant molt de temps una separació geogràfica fantasmagòrica o abstracta. Però es tracta d’una frontera natural molt concreta: els Pirineus.
Exiliada voluntària a França des de fa quinze anys, en aquest nou projecte, Marta Izquierdo Muñoz experimenta aquesta frontera, recorrent-la físicament, interessant-se així pel paisatge i les llegendes que l’habiten. L’imaginari coreogràfic de Marta Izquierdo està alimentat pels Pirineus, aquesta frontera natural marcada per tràgics desplaçaments com ho van ser els dels exiliats republicans.

Casa és un exercici minuciós per a eixamplar les fractures que poblen la nostre realitat quotidiana i que fan trontollar els nostres diminuts universos. Una proposta que creu que el forat és el més interesant que hi ha en la paret. 

A casa sempre hem pensat que la realitat és un teixit tramat per tots aquells que ens trobem en un mateix lloc. Habitem un espai i el poblem de significat, de so i de moviment. I a més, ens agrada creure que aquesta realitat que creem és natural i ontològica, ferma i estable. Però no ho és i tota realitat és relativa i trencadissa, es forada, és tubular, aparent i sovint contradictòria.

Xavi Bobés iniciarà en el 2018 l’escriptura d’un nou projecte de creació per al 2019 (1), la realització del curtmetratge Restos de cosas juntament amb Salvador Sunyer (2), continuarà l’acompanyament en la creació de l’espectacle Arquitectura, memoria y objetos (títol provisional) d’Andrea Díaz (3), i la realització del segon i tercer projecte de El Solar (4). Compaginarà aquestes activitats amb les representacions de l’espectacle Cosas que se olvidan fácilmente arreu d’Espanya i Europa.

Piero Steiner, Andrés Corchero, Pep Ramis i Enric Ases es coneixen des de fa ja un bon grapat d’anys. Després de creuar-se puntualment en escena en algunes ocasions, en la tardor del 2015, decideixen associar-se seriosament per posar en comú les seves particulars maneres de fer, la seva mirada sobre el teatre, el moviment i el món de l’escena. Diferents disciplines i llenguatges al servei d’una voluntat de síntesis, de trobada, d’impuls i descoberta.
Quatre homes de la mateixa edat, de la mateixa alçada i amb un mateix objectiu: la recerca de nous territoris expressius i d’un llenguatge comú que els permeti arribar d’una manera directa a la medul·la de l’espectador.

Un laboratori de recerca sobre les Partites de J.S.Bach, a partir de la investigació que va fer María Muñoz per fer el seu solo Bach, que ha tingut una acollida excepcional arreu del món. Un treball sobre moviment i la seva relació amb la música de contrapunt. Una mirada precisa i depurada del gest, la musicalitat, el gust per la implicació de cada un dels cossos en la exploració d’aquest mon únic del compositor alemany. Un laboratori que convida a posar en joc els universos de la dansa i de la música contrapuntística.
Aquest laboratori es realitza a porta tancada amb els creadors convidats.

Amb la participació de: Lucia Marote, Joan Catalá, Federica Porello, Jordi Casanovas, Rosalía Zanón, Ona Fuster, Leo Castro, Enric Fàbregas, Laura Alcalá, Zuriñe Benavente, María Muñoz i Pep Ramis.

I els músics: Joel Bardolet – violí, Maria Titova – viola, Bernat Bofarull – violí i viola, Albert Barbeta – violí.

Piero Steiner, Andrés Corchero, Pep Ramis i Enric Ases es coneixen des de fa ja un bon grapat d’anys. Després de creuar-se puntualment en escena en algunes ocasions, en la tardor del 2015, decideixen associar-se seriosament per posar en comú les seves particulars maneres de fer, la seva mirada sobre el teatre, el moviment i el món de l’escena. Diferents disciplines i llenguatges al servei d’una voluntat de síntesis, de trobada, d’impuls i descoberta.
Quatre homes de la mateixa edat, de la mateixa alçada i amb un mateix objectiu: la recerca de nous territoris expressius i d’un llenguatge comú que els permeti arribar d’una manera directa a la medul·la de l’espectador.

Fall (títol provisional) és un estudi poètic, físic, sensorial i musical del pas de la vida per un cos, com una fulla a la que travessa el temps fins arribar el moment inevitable de desprendre’s i caure. Des de el meu aferrament a la vida, entreveig l’aferrament com la imatge d’aquella fulla que abandona tota subjecció per a entregar-se a l’aire i a la terra, sense poder ja tornar enrere. O potser com tornar a la nena que juga només perquè juga, sense majors pretensions, i a través del seu joc es manifesta l’univers.

María Muñoz presentarà per segona vegada a Paris el seu solo Bach, recentment guardonat amb el Premi Ciutat de Barcelona de Dansa 2017. En la primera ocasió, el solo es va presentar al Théâtre les Abbesses – Théâtre de la Ville de Paris. En aquesta segona ocasió, les actuacions es realitzaran a la Filharmònica de Paris en un reposició molt especial de l’espectacle. Bach serà interpretat per María Muñoz, sessió de nit, i també per Federica Porello, sessió de tarda. En ambdós casos amb música en directe, interpretada pel pianista franco-americà Dan Tepfer.
Una col·laboració amb Philarmonie de Paris – Cité de la Musique i Théâtre de la Ville de Paris.

Salvajes es la segona part de La edad de la carne un projecte d’estudi i creació sobre l’envelliment dels cossos.

En aquest procés iniciem una mirada a l’idea de coreografia (escriptura del moviment) com si aquesta fos, més que una disciplina artística, un acord entre tot allò que es mou. La pregunta seria ¿fins a on la coreografia pot ser un espai de trobada entre naturaleses diferents, cossos diferents, temps diferents?

Un principi de treball: rastrejar els espais en els que l’anatomia deixa de ser un assumpte de la pell cap a dins, per a tornar-se un espai de contacte amb l’altre o amb lo altre

“N'habite avec intensité que celui qui a su se blottir.” Gaston Bachelard.

El treball de Mal Pelo travessa diverses disciplines i diverses naturaleses i entre elles obre diàlegs. En la residència el treball es centrarà en una investigació sobre les instal·lacions que Mal Pelo ha creat per a donar a Conèixer el seu espai, a través de generar ambients que s'estenen des de l'escena als espais compartits amb el visitant-espectador. Poder realitzar aquesta investigació in situ, a través de la conversa, l'arxiu i el record, busca recuperar per a l'escriptura una atmosfera de co-presència que és un dels aspectes més destacats d'aquestes instal·lacions. El nostre punt de partida és un enfocament en el qual els conceptes de ecologies i del que coreogràfic es proposen com a fils conductors per recórrer els espais en què Mal Pelo ens ofereix la possibilitat d'habitar el poètic.

Reprenem a l’abril els assajos del solo de Pep Ramis estrenat a l’octubre de 2017 al Théâtre l’Archipel de Perpinyà, França. Mal Pelo estarà dues setmanes en residència per a revisar el treball i preparar les actuacions a Mallorca i València a l’abril i les posteriors a Barcelona, Mercat de les Flors, al maig i a Càdis al juny.

The Mountain, the Truth & the Paradise és un univers poètic que es pregunta sobre el sentit de la divinitat i de la vulgaritat, sobre l’espiritualitat i la ignorància, sobre la bellesa i la banalitat.
La capacitat de transformació de l’intèrpret en un espai blanc i nu, i la precisió del gest i la veu, són l’aposta fonamental en la dramatúrgia d’una peça que proposa un viatge canviant, emocionant i ple d’estímuls.

Ha comptat, al llarg de tot el procés de creació, amb la col·laboració de Jordi Casanovas i María Muñoz a la direcció, August Viladomat al disseny de la il·luminació i de Fanny Thollot a la creació de la banda sonora.

El Group LaBolsa, format per 7 intèrprets/creadors, es constitueix el 2012 amb inquietuds comunes al voltant de la investigació del moviment basat en partitures. Part de l'interès en el treball recau en el fet que aquesta metodologia dóna espai a la capacitat de l'intèrpret d'aplicar la seva intuïció creativa en les trobades en directe amb el públic.
L'objectiu del grup és organitzar encontres amb coreògrafs que han estat una inspiració important pel treball i el desenvolupament artístic de cada un dels membres de LaBolsa i al mateix temps són actualment referencials en les seves pròpies pràctiques d'improvisació i llenguatges escènics.

Un projecte coreogràfic-documental de Poliana Lima

Des que vaig començar a crear, m'interessa veure com els rastres de la història d’un mateix van esculpint i modelant el cos. En sentir una especial curiositat per històries personals m'intriga observar com la identitat d'una persona és el resultat de totes les seves experiències viscudes i com aquest complex procés abasta tant aspectes intel·lectuals, emocionals i físics.

Com a coreògrafa tinc particular interès en com s'expressa el caràcter i personalitat d'un ballarí en el seu moviment i en els seus gestos.

Potser hauríem de començar parlant de la tensió d'un fil, del seu comportament davant d'una petita brisa, de la possibilitat que succeeixi alguna cosa que no hauria de succeir, potser llavors citar Didi-Huberman (Sur le fil “A la corda fluixa”): "el fil lliga, encadena i dóna curs. O bé, per contra, llesca, esmola, esmola i fa trencar. El fil sempre penja d'un fil. Tal és la seva bellesa -el seu bell risc- i la seva fragilitat" hi ha continuació comptar com va aparèixer el primer fil, dir que era horitzontal i creuava l'espai de paret a paret, com el filferro d'un funàmbul, a l'altura del coll, invisible. D'alguna manera començar parlant de la tensió del que està sense ser vist per poder, també d'alguna manera, arribar a les mans, entrar en matèria, trobar la paraula no dita amb la mateixa facilitat que l'agulla entra al guant, deixar que giri, que conclogui, que segueixi el seu curs, que es buidi, que copegi la terra a cada caiguda, a cada cop, que es defensi, que s'inventi, tots els relats, totes les metàfores, que jugui, que fracassi, que no sigui res, que sigui un no-res, que no sigui.

Per què es diu corda fluixa a una corda que de fluixa no té res?

Segon laboratori de recerca que es realitza en el 2018 sobre les Partites de J.S.Bach, a partir de la investigació que va fer María Muñoz per fer el seu solo Bach, que ha tingut una acollida excepcional arreu del món. Un treball sobre moviment i la seva relació amb la música de contrapunt. Una mirada precisa i depurada del gest, la musicalitat, el gust per la implicació de cada un dels cossos en la exploració d’aquest mon únic del compositor alemany. Un laboratori que convida a posar en joc els universos de la dansa i de la música contrapuntística.
Aquest laboratori es realitza a porta tancada amb els creadors convidats, amb una presentación pública al final del mateix.