Ampliació període de preinscripció:
Del 01/12/16 al 04/01/17
Pep Ramis i Maria Muñoz oferiran un taller on experimentar els mecanismes de l’acció i el que desencadenen. Una mirada sobre el moviment i l’escriptura del cos en acció.
Precisió, durada, compromís, intensitats, silenci, absències, presències, puntuació, habitabilitat, capitulació, fraseig, puntuació, linealitat, temporalitat, musicalitat, ritme, escriptura, són alguns dels termes que qüestionarem durant el curs.
Accionar: 1-Exercir una acció, 2-Fer moviments i gests per donar a entendre alguna cosa,
3-Comandar l’acció d’un mecanisme.
WeWood és un treball en procés en el que Federica Porello, Marine Broise i Xavi Moreno investiguen els ponts entre dansa i manipulació d’objectes. El seu interès es centra en la relació entre gestos i coses, específicament, cóm poder donar concreció al gest i a l’abstracció a les coses.
En les seves trobades anteriors han anat definint eines per a la improvisació amb objectes, construint una pràctica a partir de la qual desenvolupar escenes per a la creació.
En quant al moviment, mots com dinàmica, fraseig, precisió, musicalitat i intensitat han anat acompanyant durant el seu procés de definició; i en quant a la relació amb els objectes: animar, manipular, integrar, posseir, construir i imaginar.
Jaleo, en el món del flamenc és més que una paraula… o quasi… és un so, un crit, un impuls, un gemec o una respiració. És tot allò que des de dins o fora de nosaltres mateixos, ens fa continuar, ens anima, ens aviva o ens repta.
En aquesta primera fase de recerca guiada per María Muñoz i junt als músics Antonio Moreno (percussió) i Alfredo Lagos (guitarra flamenca) a on Leonor Leal , començarà a compartir i composar, a través d’un folklore comú, reescrit, viatjat i revistat, una escena flamenca i polifacètica.
Folklore, flamenc i teatre musical de compositors contemporanis es posaran sobre la taula per a dialogar entre ells.
Un cop ballat, un ball que colpeja i una guitarra que canta.
BRINCADEIRA neix al 2004 arrel de les trobades de percussió en el Parc de la Ciutadella de Barcelona. Al llarg dels seus 11 anys de trajectòria, Brincadeira evoluciona de ser un grup de batucada a ser una companyia de percussió que fusiona l’expressió corporal amb la musicalitat, creant melodies a través del moviment.
Gracies a aquesta fusió, Brincadeira ha tingut l’oportunitat de participar en grans produccions amb la companyia Brodas Bros, Salvador Niebla, Hansel Cereza, etc.
A L’animal a l’esquena treballaran un format en estàtic del seu treball EVOLUTION per a presentar en diversos festivals internacionals. El seu objectiu és millorar la intenció dels seus moviments per a guanyar més expressivitat en la interpretació de l’espectacle.
En un territori preparat, estesa la recol·lecció, Natàlia Espinet ens proposa una xarxa d'estrats amb connexió múltiple on transcórrer i deixar conviure diferents recursos en directe: dansa, paraula, acció, quotidianitat. Una instal·lació en continu moviment on les preguntes, materials, experiències funcionen com a motors de la cerca. Responent o no, construint o destruint, estant en el desig de fer o no fer, en el dubte que apareix o es dissipa, la proposta es va completant i modificant.
La jove companyia valenciana De Soprano y Arpa prepara la seva primera producció escènica per a públic infantil que serà estrenada al maig de 2017 en el Palau de la Música de València.
Les seves principals senyes d’identitat són la música en directe i l’adaptació d’obres orquestrals per a arpa i veu de soprano, portant-les a espais no convencionals i apropant-les a tota mena de públic.
Curs d’Anatomía i Moviment
11.00 a 18.00 hores
Preu: 60,00 euros
Interessats escriure mail per fer la inscripció a info@lanimal.org
El disseny anatòmic humà, com el de qualsevol altre animal, incita al moviment i per això en ell hi trobem salut. La pèrdua progressiva de la percepció dels propis ritmes vitals provoca un gest poc coordinat, disharmònic i restringit. Entendre com s’estructura el nostre organisme ens ajudarà a recuperar i desenvolupar una expressió corporal equilibrada.
La frontera franco-espanyola ha estat durant molt de temps una separació geogràfica fantasmal o abstracta. Però es tracta d’una frontera natural molt concreta: els Pirineus.
Exiliada voluntària a França des de fa quinze anys, en aquest nou projecte, Marta Izquierdo Muñoz experimenta aquesta frontera, recorrent-la físicament, interessant-se així pel paisatge i les llegendes que l’habiten. L’imaginari coreogràfic de Marta Izquierdo està alimentat pels Pirineus, aquesta frontera natural marcada per tràgics desplaçaments com ho van ser els dels exiliats republicans
Entre el 13 i el 24 de març, Mal Pelo farà una gira de la seva creació 2015 per quatre ciutats franceses: Théâtre des Quatre Saisons, Gradignan, Théâtre Les Sept Collines-Sene Conventionnée, Tulle, L’Estive-Scene National de Foix i de L’Ariège i Espace Jéliote, Oloron- Sainte-Marie. Amb motiu d’aquesta gira, Mal Pelo combinarà els assajos de l’espectacle amb la residència de Marta Izquierdo.
Cicatriz parla de dues persones que es troben i es fusionen fins a haver de separar-se violentament, generant una ferida, i molt de dolor. Tracta del camí per a transcendir la ferida, sanar, cicatritzar. Tracta de la bellesa d’uns cossos que conserven senyals d’haver viscut.
Cicatriz parla de l’amor com una ferida que ens ensenya a sanar. Un acte poètic d’entrega absoluta, sense reserves, sense por. Un camí que ens porta, a través de l’altre, de tornada a nosaltres
Un treball de solo sol néixer de la necessitat específica de construir una ficció molt personal, de posar al dia l’experiència dels darrers treballs i investigar sobre els interessos artístics presents. Treballar en solitari als cinquanta anys vol dir també revisitar les eines acumulades de l’ofici de creador escènic. Músic, constructor i manipulador d’objectes, dibuixant, ballarí, actor i director escènic The mountain, the Truth & the Paradise busca ser un nou punt d’inflexió.
L’espiritualitat, la tragèdia de la condició humana -sempre entre els deus i el fang-, la capacitat de continuar imaginant mons possibles... Una mirada particular, amb humor, sobre l’espècie humana i les seves derives.
Durant la residència Antonella D’Ascenzi aprofundirà els eixos temàtics del llibre sobre dansa i gènere que actualment està escrivint. En aquest exercici d'escriptura es troben els fonaments filosòfics, sociològics i antropològics de la seva metodologia, la seva relació amb els Cultural/Gender/Dance Studies així com la reconstrucció de la recerca sobre el cos femení que la creadora porta avanci des de gairebé deu anys. Al costat de la teoria, en el llibre s'exploraran les potencialitat de l'escriptura coreogràfica de les peces creades dins dels seus projectes de gènere, on han participat dones a risc d'exclusió social o que havien viscut maltractament o ja dins un camí d'apoderament així com professionals de l'educació o de les arts escèniques. Diferents perfils que han qüestionat un cos marcat pel gènere.
L'objectiu serà perfilar una metodologia de treball de gènere que posa al centre la dansa-teatre com a possibilitat de re-inventar el cos social de les dones.
Un treball de solo sol néixer de la necessitat específica de construir una ficció molt personal, de posar al dia l’experiència dels darrers treballs i investigar sobre els interessos artístics presents. Treballar en solitari als cinquanta anys vol dir també revisitar les eines acumulades de l’ofici de creador escènic. Músic, constructor i manipulador d’objectes, dibuixant, ballarí, actor i director escènic The mountain, the Truth & the Paradise busca ser un nou punt d’inflexió.
L’espiritualitat, la tragèdia de la condició humana -sempre entre els deus i el fang-, la capacitat de continuar imaginant mons possibles... Una mirada particular, amb humor, sobre l’espècie humana i les seves derives.
Un treball de solo sol néixer de la necessitat específica de construir una ficció molt personal, de posar al dia l’experiència dels darrers treballs i investigar sobre els interessos artístics presents. Treballar en solitari als cinquanta anys vol dir també revisitar les eines acumulades de l’ofici de creador escènic. Músic, constructor i manipulador d’objectes, dibuixant, ballarí, actor i director escènic The mountain, the Truth & the Paradise busca ser un nou punt d’inflexió.
L’espiritualitat, la tragèdia de la condició humana -sempre entre els deus i el fang-, la capacitat de continuar imaginant mons possibles... Una mirada particular, amb humor, sobre l’espècie humana i les seves derives.
Fa 30 anys que Alain Fourneau coneix Geneviève Sorin. Ella és ballarina, música, coreògrafa, improvisadora; ell, director de teatre, programador d’espais escènics, provocador. Alain acompanyà Geneviève a l’inici de la seva carrera, tot programant diverses vegades els seus espectacles al teatre que ell dirigia, a Marsella. Més endavant, des del 1995, van combinar els seus rols respectius i van col·laborar, recíprocament, en els espectacles de l’un i de l’altra. Ara s’uneixen novament amb la temptativa d’una relació en què ella tocarà l’acordió i ell recitarà textos de Raymond Carver.
Les Muchisímas és un projecte que s’inicia al gener de 2017 i que vol donar continuïtat i amplificar el projecte escènic Las Muchas. Las Muchas reunia 6 dones d’entre 70 i 80 anys a l’escenari després d’un taller intensiu amb la coreògrafa mallorquina Mariàntonia Oliver .
Gracies al suport del Teatre Principal de Mallorca, Las Muchisimas pretén reunir a inici del 2018 a 15 senyores que són 5 grups provinents de 5 diferents ciutats, que ja van experimentar Las Muchas. Durant el 2017, s’organitzaran 5 trobades en ciutats diferents. Les ciutats involucrades estan situades a Catalunya, Galícia, Illes Balears, Eslovènia i Anglaterra.
Pep Aymerich és fuster i també performer i artista plàstic que ha estat a L’animal en anys anteriors i de maneres molt diferent. Pep Aymerich viu a Celrà i ens proposa ara una residència lligada estretament al seu ofici de fuster.
La residència consistirà en una acció per a fer una cadira de fusta partint de l’estadi més proper a la natura: un tronc de pollancre. Només es faran servir eines tradicionals en la realització d’una cadira, també tradicional, amb una forma constructiva que sigui el punt de trobada entre l’eficàcia i la senzillesa.
Aquest solo de Pep Ramis neix de la necessitat específica de construir una ficció molt personal, de posar al dia l’experiència dels darrers treballs i investigar sobre els interessos artístics presents. Treballar en solitari als cinquanta anys vol dir també revisitar les eines acumulades de l’ofici de creador escènic. Ballarí, actor i director escènic, a The mountain, the Truth & the Paradise busca un nou punt d’inflexió.
Els que comparteixen la mateixa sala d’espera són llançats com daus a formar part d’un microcosmos que té el seu propi codi de conducta, de moviments i de paraules. Qui ha programat el panell electrònic, els ordenadors i les màquines que indiquen a on, com i quan activar-se?
Guiats pels professionals de l’espera, els "esperants" es mouen al compàs d’una coreografia inconscient i es pregunten sovint: Qui hi ha darrera de la persona que espera al meu costat o d’aquests treballadors encarregats del funcionament fluid i efectiu de l’espera?
WOWOWOW és un treball dinàmic que explora tendències col·lectives i rols socials a través d'una mirada històrica i personal. Una nova col·laboració entre el col·lectiu de ballarins Fanclub (Dinamarca/Suècia/Noruega) i el coreògraf i performer Quim Bigas (ES).
Quan el col·lectiu Fanclub i Quim es coneixen un parell d'anys enrere, ràpidament es veuen immersos en un diàleg artístic al voltant de la compartida fascinació i experiència sobre "treball col·lectiu" i descobreixen que comparteixen el compromís per explorar aquest concepte submergint-se tant en el seu estudi físic com en l'exploració teòrica. La combinació de Fanclub com a col·lectiu i Quim com a individu convida a la mútua exploració sobre la multiplicitat de perspectives de la col·lectivitat. Fanclub i Quim trobaran intrigant el fet d'empènyer els límits de les seves diferents entitats per practicar des d'un nou col·lectiu on els cinc integrants participaran com a performers, fabricants de conceptes, investigadors, editors, curadors i activadors escènics.
Peça per a dos humans, un corb, quatre micròfons i dos colors.
Là com un lloc des d’on qüestionar el present.
Là com aquí.
Là com ara, com una prova.
Là com una nota.
Là com una caiguda.
Là com una trama.
Là com un pròleg al Penya-segat.
Là com un terreny aplanat, un punt mort, una suspensió.
Là com un moment nu, un moment brutal.
Là com una continuació de l’anterior.
Là com un inici del després.
Explorant sense límits el terreny de la veu, els portés i el desequilibri.
Aprofundint en la investigació de la matèria, la llum i el ritme.
Jugant amb la juxtaposició de l’improbable, l’abstracte, l’absurd i l’instintiu.
Residència de creació, dramatúrgia i coreografia de manipulació del curtmetratge Restos de Cosas.
L’art de la manipulació d’objectes segueix sent avui un desconegut per al gran públic. L’univers que rodeja la poètica de l’objecte, la seva teatralitat, la seva evocació històrica i sociològica, ha estat explorat principalment en territoris vinculats amb les arts visuals i performàtiques. El gran transmissor en el terreny cinematogràfic de les infinites possibilitats de representació a partir de la poètica d’objectes es troba en el camp de l’animació, amb un referent excepcional que ha provocat un canvi global de visió i paradigma: Jan Svankmajer. Paradoxalment, aquesta animació de l’objecte es tanca sempre en les seves possibilitats de transformació mitjançant la creació d’un univers fantàstic. L’ús de recursos formals defineix i d’alguna manera conté l’expressivitat metafòrica de l’objecte.
Laboratori d’investigació i creació - Projecte associat 2017-2018
Peça per a vuit humans, un cavall, ocells, micros i dos colors.
El Penya-segat és un poble situat per sobre del terra.
En el treball de grup, ens basem en la idea de que la qüestió no resideix en el “què”, sinó en el “cóm”. De fet, la recerca d’un equip que desenvolupi la seva capacitat d’adaptació, de transformació, sense buscar la similitud entre els integrants, és un desafiament constant.
Intentar empènyer més lluny les possibilitats de cada artista, buscar la nuesa de cadascun, exigeix treballar amb confiança, per així poder verdaderament arriscar-se.
Construir petites cerimònies per a estar junts, ballar, agafar-se, conduir-se cap a una pulsació comú. El treball de cor seria una plataforma a on els individus es recarreguen.
És un projecte de col·laboració entre Ana Vallés, actriu-directora, i Mónica García, ballarina-coreògrafa. Ambdues es van conèixer l’any 2000 a Madrid; van coincidir en el procés de creació de Fine Romance, de Carmen Werner (Provisional Danza). A partir del 2007, Mónica García treballa regularment en els espectacles de la companyia Matarile Teatro, dirigits per Ana Vallés.
En la residència a L'animal a l'esquena, inicien un procés de treball amb l’objectiu de crear un duet, que es presentarà, amb la col·laboració de Baltasar Patiño, al 2018.
Preu del sopar: 15,00€. Reserva indispensable, aforament limitat
Encara recordes olor de la cuina de la casa dels teus avis?.
“Extraños mares arden” és una peça de teatre documental que busseja en el desenvolupament del capitalisme de les primeres dècades del segle XX i en l’estreta relació existent entre la història de la industria del capital, la industria minera, la de l’armament i la de l’art contemporani.
La peça té dos formats d’exhibició: La Versió Escènica a la italiana i la Versió Menjar. Dos dispositius pensats per a desenvolupar un mateix relat des de dues òptiques molt diverses.
El dispositiu de la Versió Menjar desenvolupa el relat documental mentre públic i performers comparteixen un menjar familiar típic, senzill i saborós; entenem el menjar com una eina molt poderosa per a activar la memòria i fer treballar la imaginació. Taula, estovalles i records.
En aquest taller loscorderos.sc, Pablo Molinero i David Climent, aborden i comparteixen la seva manera d’entendre, com a actors, el teatre com un acte creatiu. Encara que en la creació escènica no existeixin, o no haurien d’existir, receptes o fórmules, si que és cert que cada creador confecciona sistemes o metodologies que li apropin a allò que desitja comunicar.
En la creació de loscorderos.sc, totes les eines de l’actor-creador han d’estar afinades i preparades per al seu ús immediat: veu, fisicalitat, creativitat, composició espacial... Aquí apareix de manera ineludible la tècnica, que exerciten en un entrenament actoral a on compensar les carències com a actors, sent aquest un dels pilars del seu treball, ja que és en l’entrenament a on es descobreixen les limitacions, podent així enfrontar-se a elles. Però només quan la tècnica està al servei de la creativitat podem aprofundir en el procés creatiu i, per tant, treballar la creativitat és un altre dels pilars del seu treball que aborden des de diversos punts d’enfoc: el treball físic, l’elaboració de textos, la improvisació, etc.
Piero Steiner, Andrés Corchero, Pep Ramis i Enric Ases es coneixen des de fa ja un bon grapat d’anys. Després de creuar-se puntualment en escena en algunes ocasions, en la tardor del 2015, decideixen associar-se seriosament per posar en comú les seves particulars maneres de fer, la seva mirada sobre el teatre, el moviment i el món de l’escena. Diferents disciplines i llenguatges al servei d’una voluntat de síntesis, de trobada, d’impuls i descoberta.
Quatre homes de la mateixa edat, de la mateixa alçada i amb un mateix objectiu: la recerca de nous territoris expressius i d’un llenguatge comú que els permeti arribar d’una manera directa a la medul·la de l’espectador.
Pep Ramis i Maria Muñoz oferiran un taller on experimentar els mecanismes de l’acció i el que desencadenen. Una mirada sobre el moviment i l’escriptura del cos en acció.
Precisió, durada, compromís, intensitats, silenci, absències, presències, puntuació, habitabilitat, capitulació, fraseig, puntuació, linealitat, temporalitat, musicalitat, ritme, escriptura, són alguns dels termes que qüestionarem durant el curs.
Accionar: 1-Exercir una acció, 2-Fer moviments i gests per donar a entendre alguna cosa,
3-Comandar l’acció d’un mecanisme.
Les Muchisímas és un projecte que s’inicia al gener de 2017. Vol donar continuïtat i ampliar el projecte escènic de Las Muchas. Las Muchas reunia a 6 dones d’entre 70 i 80 anys a l’escenari després d’haver col·laborat en un taller intensiu amb la coreògrafa mallorquina Mariàntonia Oliver.
Gracies al suport del Teatre Principal de Mallorca, Las Muchisimas pretén reunir a inici del 2018 a 15 dones en 5 grups provinents de 5 diferents ciutats, que ja van experimentar Las Muchas. Durant el 2017, s’organitzaran 5 trobades en ciutats diferents. Les ciutats involucrades estan situades a Catalunya, Illes Balears i Eslovènia.
Ens interessa treballar amb el teatre local de cada ciutat, com a recolzament y presentació del projecte. El coordinador local de cada grup, és un/a coreògraf/a que ja ha treballat amb Mariàntonia Oliver. Aquest coreògraf permetrà el vincle i la continuïtat del treball amb les dones seleccionades (Las muchísimas) i el nucli central del projecte, la Cía. Mariàntonia Oliver establerta a l’illa de Mallorca.
“Desplaçar-se no és tan sols “desplaçar” el lloc pel sol fet de desplaçar-se y “inscriure’l” pel sol fet d’inscriure’s en ell. És també desplaçar el “ser” (com parlaríem de desplaçar un material de manera física), reconfigurar la seva pròpia essència, conjuntant el cos del que camina i el territori.” (ARDENNE, 2004, p.90)
La frontera franco-espanyola ha estat durant molt de temps una separació geogràfica fantasmagòrica o abstracta. Però es tracta d’una frontera natural molt concreta: els Pirineus.
Exiliada voluntària a França des de fa quinze anys, en aquest nou projecte, Marta Izquierdo Muñoz experimenta aquesta frontera, recorrent-la físicament, interessant-se així pel paisatge i les llegendes que l’habiten. L’imaginari coreogràfic de Marta Izquierdo està alimentat pels Pirineus, aquesta frontera natural marcada per tràgics desplaçaments com ho van ser els dels exiliats republicans.
