Perquè a vegades estimar vol dir saber deixar anar.
Després de 24 anys compartint vida professional i personal, Mónica i Colate emprenen la seva última gira de dansa. A 4000 metres d'altitud, el desert andí posarà a prova els límits de la seva relació i dels seus cossos.
DUO és un viatge en furgoneta pels àrids paisatges fronterers entre Argentina, Xile i Bolívia. És també un espectacle de dansa contemporània que escenifiquen en escoles i places de pobles perduts. I és un viatge interior de dos personatges que tracten de mantenir l'equilibri quan topen amb els seus límits físics i emocionals.
Pep Ramis i Maria Muñoz oferiran un taller on experimentar els mecanismes de l’acció i el que desencadenen. Una mirada sobre el moviment i l’escriptura del cos en acció.
Precisió, durada, compromís, intensitat, silenci, absència, presència, puntuació, habitabilitat, capitulació, fraseig, puntuació, linealitat, temporalitat, musicalitat, ritme, escriptura, són alguns dels termes que qüestionarem durant el curs.
Accionar: 1-Exercir una acció, 2-Fer moviments i gests per donar a entendre alguna cosa, 3-Comandar l’acció d’un mecanisme.
Els tallers de Mal Pelo estan impartits pels dos codirectors de la companyia, sense que això impliqui la presència dels dos en cada sessió.
Mal Pelo iniciarà el 2020 reprenent la gira de la seva darrera creació On Goldberg Variations/Variations al Teatro Central de Sevilla.
On Goldberg Variations/Variations és un espectacle basat en la proposta musical Goldberg Variations / Variations del pianista i compositor franco-americà Dan Tepfer, a on aquest interpreta les Variacions Goldberg de J.S. Bach combinades amb les seves variacions improvisades sobre les mateixes harmonies.
A On Goldberg Variations/Variations un entramat de línies de llenguatges convergeixen per construir un teixit al voltant de l’obra de J.S. Bach. La dansa, la veu de John Berger, alguns textos propis, el so manipulat i multifocal de la banda sonora, la veu en directe i les projeccions de vídeo s’uneixen per construir aquesta aproximació de Mal Pelo a l’univers de J.S. Bach.
La proposta coreogràfica aposta per la musicalitat particular de cada intèrpret i pel diàleg rítmic i dinàmic entre el grup i l’espai.
ATENCIÓ: aforament màxim 25 persones, cal reserva prèvia
Corpus proposa la trobada entre una peça escultòrica, un manipulador d'objectes i un músic. Amb el desig de que el silenci i la quietud despleguin la seva eloqüència. Una fuga de a tres, un contratemps imprevist, un canvi d'escala, permetent a l'invisible manifestar-se encara que sigui només per un instant.
Corpus explora el moviment d'un objecte escultòric en relació amb el cos humà, animal i vegetal, la cosificació del vincle que tota persona té amb el seu "cos objecte", desvetllant el seu sentit poètic i estudiant les seves possibilitats d'interpretació, transformació i representació plàstica i de moviment.
L’associació artística de Piero Steiner, Andrés Corchero, Pep Ramis i Enric Ases, EL CLUB, és la de quatre artistes amb línies creatives molt singulars, però amb un mateix objectiu: posar en comú les seves personals maneres de fer, la seva mirada sobre el teatre
i el moviment.
La set i la revolució posa el focus sobre actituds, gestos i diàlegs aparentment insignificants, que s’utilitzen com a metàfora d’emocions vinculades a les profunditats i contradiccions de l’ànima humana.
L'animal a l'esquena (Celrà) Del 17/02/2020 al 22/02/2020
Sociedad Doctor Alonso ( Sociedad Doctor Alonso )
Contrakant és primer de tot un espai que encara no existeix i que per accionar s'ha d'activar. L'energia que activa aquest espai de fricció real és la ràbia. Ràbia contra Kant.
Com el títol del projecte identificada com a "CONTRAKANT", volem estudiar formes i estratègies físiques, textuals i escèniques que puguin posar en dubte els famosos A prioris amb els que l'alemany jutja com veiem i entenem la realitat.
La idea amb la qual volem treballar és que són els objectes i les accions les que creen espai i temps i no estructures o idees a priori del subjecte que construeix el coneixement de l'objecte, a través de la representació que el subjecte, mitjançant la sensibilitat inherent a la seva naturalesa presa de l'objecte.
Una investigació sobre els orígens, l'ancestral, les arrels, el que ens tira cap a dins la terra i ens dóna forces per poder volar ... Una cabellera habitada per un ésser mitològic, la simbiosi entre l'animalitat i la sensualitat, un procés de creixement.
LOXA és un projecte que pretén consolidar la manera de fer pròpia de la bailaora Leonor Leal.
Per això insisteix en els seus col·laboradors, i aquí està Pedro G. Romero escrivint. Per això, Maria Muñoz i Pep Ramis (Mal Pelo) estaran, també, en la direcció escènica, com ja Maria Muñoz va fer a "J.R.T." o a "Nocturn". Per això està Antonio Moreno (percussions) i Juan Jiménez (saxo), és a dir, Projecte Lorca, que treballen a Utrera on ara viu, també, Leonor. I, potser, per això també el gran Tomàs de Perrate (cant), que és d’Utrera justament, i Maria Marín (guitarra i cant), que és d'Utrera i ara està en els Països Baixos. I Dani de Morón (guitarra), impressionant guitarrista que, com el seu nom indica, és de Morón de la Frontera, lloc tan lligat en el flamenc a Utrera.
Mal Pelo inicia el procés de creació del seu nou espectacle que s’estrenarà al proper Grec Festival de Barcelona.
Inventions té el focus en la relació de la música i la dansa, situant el resultat d’aquesta investigació en espais que, per la seva sonoritat o arquitectura, permetin aquesta tríada màgica d’espai-música-moviment. A cada lloc, Inventions adoptarà una forma diferent adaptada al lloc en concret.
L’interès d’Inventions és la recerca de les particularitats sonores i escèniques de cada lloc,
de l’arquitectura i la dinàmica de l’espai on es presentarà la peça. Una recerca sobre la història,
els materials, la llum, la sonoritat i la capacitat de transformació que tenen els indrets escollits.
L’escolta d’aquestes particularitats permeten un procés de revelació dels potencials escènics i la construcció de propostes úniques creades específicament per l’entorn. Un espai ofereix la seva vida, els seus materials de construcció, la seva llum i la presència de la gent que l’ha habitat. Un procés d’immersió mitjançant la documentació, l’escolta i la imaginació permetrà desvelar la poètica, a vegades amagada, de cada lloc, de cada espai.
El primer lliurament d’aquest nou projecte tindrà lloc el 2020 en els següents festivals: Grec Festival de Barcelona-Festival Bachcelona, Festival Internacional Música de Torroella i Festival Internacional Temporada Alta de Girona.
L'animal a l'esquena (Celrà) Del 01/04/2020 al 31/05/2020
l'animal a l'esquena
( l'animal a l'esquena
)
Benvolgud@s amig@s,
Tenint en compte la situació actual, ens adherim a les mesures de prevenció i contenció del COVID-19. L’animal a l’esquena ha cancel·lat tota l’activitat prevista i mantindrà aquesta situació fins a nou avís. Les instal·lacions romandran tancades, així com l’oficina de gestió.
El programa de residències de creació queda momentàniament suspès i es reprendrà tan bon punt la situació ho permeti.
Donarem resposta a les peticions tan aviat com puguem. L’animal donarà preferència a buscar alternatives de dates per a aquelles residències que han estat cancel·lades i segons la disponibilitat de calendari acordarà les noves residències que ara estaven pendents de confirmació.
Treballem online per atendre qualsevol consulta, podeu contactar-nos a través de info@lanimal.org
Agraïm la vostra comprensió i, amb el desig de superar entre tots aquesta situació el més aviat possible, esperem poder obrir les portes de L’animal ben aviat.
Salut, prevenció i creativitat en el vostre dia a dia.
Zoltàn Vakulya, colaborador de Mal Pelo desde 2018, propone una residencia de investigación para una nueva creación, realizada juntamente con Chen-Wei Lee.
Medidas de paso será un espectáculo de danza, actualmente en fase de creación. Wei y Zoltán han trabajado anteriormente en otras creaciones, como Together Alone, en la que pusieron el foco en el reto de la proximidad entre bailarines. Con Medidas de paso, pretenden navegar a través de las palabras que desaparecen y que se desvanecen, utilizando la invenstigación de su vocabulario compartido.
Creación: Altitude2 / Chen-Wei Lee & Vakulya Zoltán /
La propuesta de investigación que se plantea en este proyecto nace del interés personal en la profundización de dos elementos que son cruciales en el momento artístico en el que se sitúa mi trabajo en la actualidad. El primero, la relación entre el público y el acontecer artístico y todo lo que se genera en torno a esta dicotomía; y el segundo, la convivencia de la mixtura e hibridismo genérico en construcciones artísticas escénicas.
Como parte activa de la posmodernidad y conviviendo con esta situación de deconstrucción social y artística, me hallo en una situación de continuo replanteamiento entro lo que entiendo como hecho artístico y mis deseos de encontrar diferentes formas de relación entre la performance y el público que acude a un espacio escénico con sus prejuicios y costumbres adquiridas como elementos de un tiempo y una sociedad concretas.
L'aspecte sensorial de les coses és una investigació al voltant del binomi: fragmentació i articulació, aplicat a el pensament, a el moviment i a les altres "Coses" que constitueixen la identitat d'una obra escènica. Un projecte alimentat pel desig de compartir en el camí de creació d'un sol, en entrevistes i laboratoris, les preguntes que neixen en els territoris teòrics i físics que es travessen en l'escriptura d'una obra.
Després de dècades realitzant una feina d’acompanyament a nens i nenes en el goig i la plenitud de ballar, Mercè i Estefanía volen escriure el relat de la seva experiència artística pedagògica en l’àmbit de l’escola i les activitats extraescolars.
“Tenim la necessitat i el compromís amb nosaltres mateixes de parar-nos a pensar i a escriure tot el que hem après de la mateixa manera que durant aquests anys hem tingut la necessitat de parar-nos a ballar”.
Després de dècades realitzant una feina d’acompanyament a nens i nenes en el goig i la plenitud de ballar, Mercè i Estefanía volen escriure el relat de la seva experiència artística pedagògica en l’àmbit de l’escola i les activitats extraescolars.
“Tenim la necessitat i el compromís amb nosaltres mateixes de parar-nos a pensar i a escriure tot el que hem après de la mateixa manera que durant aquests anys hem tingut la necessitat de parar-nos a ballar”.
Projecte Hipotenusas – Col·laboració amb Azala, Vitòria i Teatre Pradillo, Madrid
Ainhoa Fernández és l’artista que forma part del triangle Hipotenusas Catalunya – Madrid – Vitòria, com a proposta del Teatro Pradillo de Madrid en la circulació d’artistes entre les tres estructures. Ainhoa és l’artista proposada pel 2019 – 2020 des de Madrid.
Blooming-florescència és un projecte de recerca artística a llarg termini que aborda altres maneres de produir coneixement i sensibilitats que mobilitzen altres modes de sensació, altres cosmologies. Per recuperar o imaginar altres formes d’explicar, narrar, explicar i explicar el món són necessàries. Hi ha altres formes que ja existeixen, però que s'han descartat o que hem decidit descuidar.
L'animal a l'esquena (Celrà) Del 17/08/2020 al 22/08/2020
Ainhoa Hernández ( Ainhoa Hernández )
Ainhoa Fernández és l’artista que forma part del triangle Hipotenusas Catalunya – Madrid – Vitòria, com a proposta del Teatro Pradillo de Madrid en la circulació d’artistes entre les tres estructures. Ainhoa és l’artista proposada pel 2019 – 2020 des de Madrid.
Blooming-florescència és un projecte de recerca artística a llarg termini que aborda altres maneres de produir coneixement i sensibilitats que mobilitzen altres modes de sensació, altres cosmologies. Per recuperar o imaginar altres formes d’explicar, narrar, explicar i explicar el món són necessàries. Hi ha altres formes que ja existeixen, però que s'han descartat o que hem decidit descuidar.
Observar un jardí amb amor significa aprendre a viure a poc a poc.
Aturar. I descobrir el llenguatge d'allò que parla sense paraules.
Submergir-se en el silenci.
Deixar-se inundar.
Nedar en ell.
“Silenci” és una obra de teatre d'objectes que neix de dues poètiques; la manipulació objectual i la Llengua de Signes (LSE). Una obra sobre el silenci i una gran instal·lació d'objectes i autòmats en moviment en què tant públic oient com sord, compartiran un espai comú de comprensió i contemplació.
Observar un jardí amb amor significa aprendre a viure a poc a poc.
Aturar. I descobrir el llenguatge d'allò que parla sense paraules.
Submergir-se en el silenci.
Deixar-se inundar.
Nedar en ell.
“Silenci” és una obra de teatre d'objectes que neix de dues poètiques; la manipulació objectual i la Llengua de Signes (LSE). Una obra sobre el silenci i una gran instal·lació d'objectes i autòmats en moviment en què tant públic oient com sord, compartiran un espai comú de comprensió i contemplació.
Assajos de la companyia per a l’actuació al Festival FAM de Tenerife.
Aquest treball de Pep Ramis neix de la necessitat de construir una ficció personal, de posar al dia l’experiència dels darrers treballs i d’investigar sobre els interessos artístics presents. Treballar en solitari vol dir també revisitar les eines acumulades de l’ofici de creador escènic després d’una llarga trajectòria.
The Mountain, the Truth & the Paradise és un univers poètic que es pregunta sobre el sentit de la divinitat i de la vulgaritat, sobre l’espiritualitat i la ignorància, sobre la bellesa i la banalitat.
Pep Ramis i Maria Muñoz oferiran un taller on experimentar els mecanismes de l’acció i el que desencadenen. Una mirada sobre el moviment i l’escriptura del cos en acció.
Precisió, durada, compromís, intensitat, silenci, absència, presència, puntuació, habitabilitat, capitulació, fraseig, puntuació, linealitat, temporalitat, musicalitat, ritme, escriptura, són alguns dels termes que qüestionarem durant el curs.
Accionar: 1-Exercir una acció, 2-Fer moviments i gests per donar a entendre alguna cosa, 3-Comandar l’acció d’un mecanisme.
Els tallers de Mal Pelo estan impartits pels dos codirectors de la companyia, sense que això impliqui la presència dels dos en cada sessió.
Group LaBolsa Agrupació de creadors internacionals involucrats en la recerca de pràctiques performatives en la creació en viu
L'acte de retratar, com el coneixem en la pintura, la fotografia, l'escultura o també en les arts audiovisuals, posa un marc íntim a l'individu i revela la seva singularitat. Alhora el retrat revela al retratista, el seu interès, la seva atenció, les seves obsessions, el seu desig d'existir dins la seva obra o a través d'ella. Què amaga? Què deixa emergir?
El col·lectiu Group LaBolsa proposa un viatge al voltant del retrat escènic, que reflexiona sobre la sensible condició humana, la fragilitat de l'individu dins del col·lectiu i la necessitat de pertànyer a quelcom que va més enllà del que és individual.
Pep Ramis i Maria Muñoz oferiran un taller on experimentar els mecanismes de l’acció i el que desencadenen. Una mirada sobre el moviment i l’escriptura del cos en acció.
Precisió, durada, compromís, intensitat, silenci, absència, presència, puntuació, habitabilitat, capitulació, fraseig, puntuació, linealitat, temporalitat, musicalitat, ritme, escriptura, són alguns dels termes que qüestionarem durant el curs.
Accionar: 1-Exercir una acció, 2-Fer moviments i gests per donar a entendre alguna cosa, 3-Comandar l’acció d’un mecanisme.
Els tallers de Mal Pelo estan impartits pels dos codirectors de la companyia, sense que això impliqui la presència dels dos en cada sessió.
Cada obra que faig comença (o contínua) pel desig de treballar en una cosa que està latent i empeny per sortir. El procés s'arma amb un grup de gent d'una manera molt intuïtiva, fent moltes proves que de vegades sembla que no arriben a res, les grans idees apareixen i cauen, succeeixen les crisis i les troballes, arriba la matèria. En determinat moment apareixen les decisions que modelaran l'obra, es fa el duel del que queda fora i es festeja el que queda a dins (en aquest moment és on l'obra com a tal, pren les seves pròpies decisions i respon a les seves pròpies necessitats, es torna d'alguna manera un ésser independent a nosaltres). Quan l'obra s'estrena arriben els i col·legues, el públic i s'obre el diàleg, i vam començar a entendre què és això que es va fer, que hi és viu. La "nova" creació que vull fer, sorgeix d'algunes inquietuds que encara són presents i vives de les meves peces anteriors: "En l'ombra d'un elefant" i "Retrat d'un monstre".
Ayara Hernández
L'aspecte sensorial de les coses és una investigació al voltant del binomi: fragmentació i articulació, aplicat a el pensament, a el moviment i a les altres "Coses" que constitueixen la identitat d'una obra escènica. Un projecte alimentat pel desig de compartir en el camí de creació d'un sol, en entrevistes i laboratoris, les preguntes que neixen en els territoris teòrics i físics que es travessen en l'escriptura d'una obra.
RESIDÈNCIA POSPOSADA A CAUSA DE LA PANDÈMIA COVID-19
“Rítmia” és un projecte de dansa amb música en viu que explora diferents relacions perceptives i compositives entre el ritme sonor i el ritme visual. A través de la interacció entre materials percussius i coreogràfics basats en estructures rítmiques complexes, es generen polirritmes multi-sensorials que posen en qüestió la nostra percepció del so, el moviment, el temps i l’espai.
Adaptació de la creació 2020 de Mal Pelo per al Festival Temporada Alta, coproductor de l’espectacle junt al Grec Festival de Barcelona.
Inventions té el focus en la relació de la música i la dansa, situant el resultat d’aquesta investigació en espais que, per la seva sonoritat o arquitectura, permetin aquesta tríada màgica d’espai-música-moviment. A cada lloc, Inventions adoptarà una forma diferent adaptada al lloc en concret.
L’interès d’Inventions és la recerca de les particularitats sonores i escèniques de cada lloc,
de l’arquitectura i la dinàmica de l’espai on es presentarà la peça. Una recerca sobre la història,
els materials, la llum, la sonoritat i la capacitat de transformació que tenen els indrets escollits.
L’escolta d’aquestes particularitats permeten un procés de revelació dels potencials escènics i la construcció de propostes úniques creades específicament per l’entorn. Un espai ofereix la seva vida, els seus materials de construcció, la seva llum i la presència de la gent que l’ha habitat. Un procés d’immersió mitjançant la documentació, l’escolta i la imaginació permetrà desvelar la poètica, a vegades amagada, de cada lloc, de cada espai.
El primer lliurament d’aquest nou projecte tindrà lloc el 2020 en els següents festivals: Grec Festival de Barcelona-Festival Bachcelona, Festival Internacional Música de Torroella i Festival Internacional Temporada Alta de Girona.
Mal Pelo reprèn la gira del solo de Pep Ramis The Mountain, the Truth and the Paradise per a la temporada 2020 – 2021. Assajos de la companyia per a les actuacions dels mesos de novembre a Sevilla, Eivissa i Mataró.
Aquest treball de Pep Ramis neix de la necessitat de construir una ficció personal, de posar al dia l’experiència dels darrers treballs i d’investigar sobre els interessos artístics presents. Treballar en solitari vol dir també revisitar les eines acumulades de l’ofici de creador escènic després d’una llarga trajectòria.
RESIDENCIA POSPUESTA A CAUSA DE LA PANDÈMIA COVID-19
En motiu del 30 aniversari de la Companyia Mariantònia Oliver, la creadora s’ha proposat “revisitar” alguns dels espectacles que han estat importants en la seva trajectòria, donar-los vida novament i fer-ne una interpretació des de l’experiència acumulada i la mirada actual.
“La Contínua revisitada” es basa en el concepte de fragmentació com a proposta experimental i de composició coreogràfica, en la creació d’una situació de tensa intimitat amb el públic i en la incorporació activa i improvisada de l’espectador a escena.
L’escena s’estructura entorn la presència d’un sofà. La idea és convidar a espectadors de forma arbitrària a seure i participar activament en la construcció del nostre entramat dramàtic. Aquest acte suposa un flux d’improvisació, frescor i espontaneïtat i ens exposa al risc i l’error. Ens fa estar alerta i anar modificant les línies compositives, com si fos un joc obert on les normes es creen a mesura que s’exhaureixen.
“After the rain” (Després de la pluja) és el nom temporal del proper projecte de creació de WONDERGROUND, una companyia de dansa formada per Roser Tutusaus i Tom Weksler. El projecte és un duet per a dos intèrprets, Tom i Roser, pensat per sala on interactuaran el moviment, el text i l’animació/projecció.
“After the rain” vol ser un poema cinètic, que sorgeix a partir de la connexió entre els estats temporals de la natura i els estats temporals de la nostra ment i cos humans. Inspirada en textures i materials rudes volem explorar conceptes com el canvi, la incertesa, la bellesa, la imperfecció o la decadència.
