Residència de Creació. Projecte Associat. AJUDA A LA PRODUCCIÓ
Col·laboració amb el Teatre Ateneu de Celrà

Monòleg parlat i dansat
NOWHEN (cap quan) és el nom d'un personatge, immers en el seu present, que revela la seva multifacètica relació amb el seu entorn real i imaginari.
Un espai ple de coses, pensaments i accions, sons i silenci, llum i foscor, on tot es plega i desplega, materialment o metafòricament, amablement o violentament.
En aquest espectacle es posa en valor el temps de la reflexió i la cerca d'un camí, una línia subtil i buida entre la gravetat i la lleugeresa.

Before the words. Refugi temporal presenta una reflexió compartida i oberta del col·lectiu Mal Pelo, que articula, per tercera vegada en més de trenta anys de trajectòria, una escena deslocalitzada que accentua i força el concepte exposició, expandint la invitació als cossos dels visitants que recorren les sales del museu. No és la major exposició la que circumda als cossos? No estem tots constantment exposats a alguna cosa?
L’exposició és el resultat d’un procés de treball dut a terme en varies fases; una primera, en el centre de creació L’animal a l’esquena, i una segona que ha tingut lloc en el propi museu, forçant d’aquesta manera la manera d'entendre la institució, pensant en cóm habitar-la des d’un procés de creació.
La potencialitat del projecte resideix en fer visibles els cossos en completa i lliure exposició, en el sentit més radical, poètic i violent de la paraula. La mostra es converteix així en un lloc d’acollida i refugi, travessat per universos escènics plurals que habiten durant un període de temps un altre lloc.

“Bachelardiana - un duermevelas” és un estudi coreocrònic entorn de l'obscuritat i la fissura de la fe. Estudi perquè es fa a un estudi. Estudi perquè hauria de recordar l'ombra que entorna els sants contemplatius als seus estudis. Estudi perquè "studium" en llatí significa la paciència del desig i el desig de paciència. Inspirat en el gest interior de la confessió, el dispositiu apel·la a una foscor i a un revelatge que facin la música de Bach capaç de pensar-se a si mateixa.

“Nous, la forêt - ou comment se planter” és la primera creació de Kif Kif cie composada per Baptiste et Lucas Bouissou, dos joves creadors i intèrprets que treballen el llenguatge del circ, el clown i el moviment, acompanyats en aquest primer treball en comú pel músic Alexis Barbier.

Un arbre / el camí a seguir
Un músic / el jardiner? Déu? O la mare?
Dos homes gairebé idèntics / dos nens
Una poma / la gravetat de la situació.

Al peu de l'arbre, busca el seu lloc. Aquests dos nens grans es comparen, es giren, xoquen, es recolzen i es llencen la poma. Mitjançant malabars i qüestionaments poètic-metafísics, aquests exploradors ingenus experimenten amb les lleis de la gravetat. Reclamen el dret a submergir-se cap amunt, girar la part superior i inferior i avançar en la vida.
A ritme de tambors, caigudes i suspensions, despleguen les seves branques i la seva imaginació amb lleugeresa, humor i tendresa.

Del grec pân (tot) i hórama (vista) la paraula Panorama va ser emprada pel pintor irlandès Robert Baker per descriure les seves pintures circulars. Els seus paisatges generen una experiència immersiva que convida a la contemplació i la reflexió. Quin és el nostre lloc en aquest paisatge? Raquel Gualtero també ens empeny cap a un estat contemplatiu, cap a un trànsit per diversos imaginaris estranyament familiars. El seu cos és el centre del paisatge. Els seus gestos esdevenen coreografies infinites. Panorama és un solo de dansa que ens transporta cap a un lloc íntim, únic i intransferible. Un lloc recorregut per una veu que ens pertany i que transforma els motlles que ens hem construït. Potser es tracta d'un lloc estrany, inhòspit i inesperat, però és, sens dubte, un lloc que anhelem.

La coreografia és una forma artística que destaca per combinar un rigorós entrenament físic i mental amb els graus de creativitat més alts. Tanmateix, la dansa és alhora la més efímera de totes les arts, i aquesta extraordinària creativitat que emana del cos tendeix a desaparèixer sense deixar cap rastre significatiu. Aquesta obra se centra en com aquesta creativitat que emana de l’experiència corporal pot ser captada i ser la base per a la creació artística en altres disciplines.

Seguint aquest raonament, Embodied Machine parteix d'una experimentació basada a traduir el cos humà en abstraccions que puguin ser el fonament per transformar-lo en altres manifestacions estètiques. És possible sintetitzar llum i so a partir del nostre moviment i interactuar amb aquestes presències com si es tractessin de companys de ball? És possible aprofundir en el coneixement de la creativitat associada al cos (embodied creativity) mitjançant formes d'intel·ligència artificial? Aquestes són algunes de les preguntes a què Embodied Machine intenta donar resposta. Una peça en què Muriel Romero es relaciona en escena amb avatars de si mateixa que es manifesten en forma de llum i so, presències que es comporten de forma autònoma i amb què és possible interactuar mantenint un diàleg multisensorial.

Infinit és la primera dansa-teatre-meditació de Julia i Rudi en què guien el públic a través d'un viatge místic. El món exterior de la dansa màgica a l'escenari es fusionarà amb la consciència interna. El principi és el moviment i la consciència, la presa de consciència del poder infinit que flueix cap ai a través de nosaltres, donant vida a tots els éssers.
Aquesta és la primera producció en què reuneixen explícitament els seus poders xamànics per fusionar-los amb el seu característic llenguatge de moviment coreogràfic.
Al llarg dels anys en què Julia i Rudi es van aventurar per tot el món en la meditació, la canalització energètica, el ioga, la medicina de les plantes i el desenvolupament personal, es van endinsar en el seu poder intern i es van sentir cridats a compartir una obra d'art que s'alineés amb la missió d'elevar la consciència humana. Durant la seva carrera creativa, es van esforçar per trobar un vincle que unís la seva expressió artística amb el camí espiritual. ? és la culminació del seu enfocament holístic personal, esculpint una nova forma d'experimentar una producció de dansa, on l'escenari del teatre es converteix en un espai sagrat propici per a les realitzacions internes. ? obre una porta a través de la qual es convida el públic a accedir a la infinitat que tots portem a dins.
Durant aquesta Dansa-Teatre-Meditació rebràs transmissions energètiques tant a través de les paraules com del moviment, canalitzades per Julia i Rudi i encarnades pels sorprenents ballarins. La tribu còsmica a l'escenari es va formar a través d'un temps intensiu a l'estudi de dansa així com de rituals sagrats a la Natura, connectant més enllà del regne físic. Totes les sessions de grup van començar amb una pràctica de gratitud, aprofitant el poder dels nostres cors oberts.
Tota la investigació i la producció final va ser, és i continuarà desenvolupant-se com un ritual sagrat de moviment, llum i so, recordant-nos la dansa còsmica de què tots formem part i l'infinit potencial del nostre futur esdevenir.
Et convidem a entrar a l'esperit de Infinit.

Sobre la riba, el moviment de les marees destaca la propietat de la vida de donar i prendre sense que trobem explicació o amarratge. A Platea, com en un miratge, tot desapareix de la nostra vista per moments, després torna a aparèixer; descobrim la caiguda, els ressons. Al centre, més ferm, una taula està vestida per a un banquet i la font titil·la, presidint com a mestra de cerimònies. Qui arriba i se'n va, desorientat i desmaiada, com a nàufrag o sirena, va tenir abans una vida i una mort, el seu cos i voluntat encara oscil·len. Semblen testimonis de restes de festes però aguaiten brillants la seva mossegada.

Platea és una obra de teatre construïda des de l'imaginari particular de Tripak. És la visió d'un món fantàstic on es configuren imatges i els gestos de l'inconscient abans de tornar-se discurs i recórrer a aquest lloc comú per a crear utilitzant els arquetips, les accions i les emocions bàsiques. La base del treball és a partir de material simbòlic i oníric però lluny de l'estereotip, aprofitant el potencial evocador i renovador a través de l'humor absurd i la valorització del que és estrany, realment a prop del que és extraordinari.

A través de sintonitzar amb certes textures de moviment es desarticulen els patrons de tensió que fulcren la deriva objectual dels cossos. Investigació de textures -i enregistrament de sons- de l'interior del cos en moviment en un espai tecnològic, una càmera semianecoica: friccions, passos, mioclonies, espetecs, tinnitus, cops, corrents d'aire i tants altres assumptes que produeix i emet el cos a moviment. Amb el processament formal del registre a la cambra, generem la creació d´un paisatge sonor. Un estudi de les relacions entre textures vibràtils i el seu correlat anatòmic com a procediment per construir la coreografia i estar del cos. Un exercici d'afinació cinestèsica. Cal pensar la carn.

I si el teatre fos un espai entre el cel i la terra, entre el passat i el futur? Què passaria si aquest lloc fos poblat, alhora, de records de quan els humans no estàvem desvinculats de la natura i de les profecies actuals de la fi del món?
A “R.A.V.E.”, Cecilia Colacrai està sola a l'escenari, intentant indagar a través del gest, el nostre instint de preservació. A partir d'una relació intensa amb la vibració sonora, ella evoca la primitivitat per desplegar una varietat d'estats físics. Demostrant una plasticitat extraordinària i la capacitat de resistir, ella es transforma una vegada i una altra, portant el seu cos al límit per fer-nos imaginar nous principis.
En aquest espai indefinit, Cecília no parla de si, sinó a través del seu cos, sobre la finitud i els esdevenirs de la nostra espècie. Aquí, la dansa es presenta com a gallet a la ficció, oferint un llenguatge que ens permet imaginar formes de vida més enllà de les parets del teatre.
(Joao Lima)

aigües sense nom - aigües privatitzades - aigües turístiques - aigües entubades - rectificades - domesticades - aigües en anuncis publicitaris - tolls - aigua dolça - grisos – corrent – aigües patriarcals

“Territori Mutat” és un projecte in situ, aleshores cada lloc on s'emplaça és una nova etapa. Observa com l'ambient llaura una cultura i com la cultura llaura l'ambient en una relació simbiòtica on les direccions es dilueixen i genera una xarxa complexa de relacions. Es troba a la convergència entre fluxos de moviments, cossos de diverses naturaleses i ambient.

“Territori Mutat” és una sèrie de derives i recorreguts a peu i amb bicicleta a la zona de Celrà tenint l'aigua com a brúixola. Es contacta amb ambientòlegs i biòlegs de la zona, així com agents del món rural i industrial per continuar la cerca. Aquest camí construeix una cartografia d'accions que sorgeixen de les relacions presents i espera ser excuses per desarticular sentits, re articular relacions i obrir diàlegs crítics sobre les vinculacions que tracem en els ambients.

El projecte indaga en la necessitat humana d'evasió i la producció d'identitats alternes com a via d'escapament als límits quotidians i la condició de buit humà. A través de l'excés, l'artificialitat i la indulgència els seus personatges xoquen amb una realitat que no són capaços de contenir, en una recerca constant de fantasia i irrealitat. El projecte indaga així els conceptes de desbordament i contenció en relació amb l'estètica escènica, la corporalitat i el llenguatge coreogràfic. Es qüestiona els límits del que és harmoniós, mesurat i apropiat apostant per un vessament físic i estètic en temps de contenció i austeritat.

MORTA SPLENDOR és un projecte de recerca i creació escènica dedicat a explorar la consciència de la mort, qüestionant la mort mateixa, així com la nostra relació espiritual i social amb ella. Es tracta de posar en joc diferents formes de mirar la mort: la mort del teatre, la mort dels valors, de les relacions, de les etapes. Podria ser el final un nou començament? Bárbara Sánchez, en aquest nou procés de creació, es proposa explorar una col·lecció de metàfores existencials a apropar-se a la consciència del públic. Traçant un ampli pont que abasta des de la precarietat de la seva pròpia vida com a artista fins a la suposada mort de les societats occidentals.
MORTA SPLENDOR és també un acte d'alliberament i exaltació de vida. Com va dir Octavio Paz “El nostre culte a la mort és culte a la vida”. I per això, aquest alter ego que encarna Bárbara Sánchez es desplegarà de múltiples formes durant la peça: com una mestra de cerimònies, com una pintora de vanetes, com una “acabadora”(matrona de la mort) o com una ploranera.

Los Informalls són addictes al risc, a agafar el camí difícil, a llençar-se a l'abisme de enfrontar-se a tot allò que no controlen i bregar amb l'experiència, eixamplar la seva parcel·la de confort caminant al límit de les seves capacitats. L’objectiu per a la nova creació és reprendre el joc i l'exploració de el ridícul com a mètodes de cerca sent aquesta vegada el punt de partida la hipotètica creació d'un àlbum musical ... el destí dirà com acaba tot això. Possible estrena a 2023, com a mínim!

Un seminari de reflexió sobre l’activitat i identitat de L’animal a l’esquena com a lloc de creació i pensament. Convidem a Idoia Zabaleta i Juan Cruz d’ Azala-Espacio de Creación, Vitòria, a generar un espai de valoració de la trajectòria i experiències d’ambdós centres per a projectar futurs possibles entorn al potencial i l’especificitat de L’animal a l’esquena com a centre de creació i espai de col·laboració, posant en valor la seva aportació particular al territori.
El dissabte 18 de juny serà una jornada oberta al públic i a altres col·laboradores de centres per a la creació com Mariantònia Oliver, EIMA Creació (Mallorca), Eric Deniaud de Hammana Artist House (Líban), entre altres, així com a creadors propers a L’animal a l’esquena com Meritxell Colell, Xavi Bobés, Leo Castro, Federica Porello i a altres artistes associats al centre.

Eu - jo (mot portuguès)
Eu - bo, bé (prefix grec)
Eutierria - Sentiment bo i positiu d’unitat amb la Terra

“Eu “ parla de la connexió amb la terra que ens ha vist néixer; la nostra terra, la terra de totes, la de les nostres àvies; És un laberint performàtic, una experiència multidisciplinar on les diferents maneres d’expressió a través del cos, de l’escultura, de la música i de la imatge projectada conviuen i es retroalimenten. Una experiència on la dansa es fon, es confon i conviu amb l’escultura i la música per reflexionar sobre el renéixer constant, el viure i morir, el Jo individu, el Jo universal i la Natura.

I si el teatre fos un espai entre el cel i la terra, entre el passat i el futur? Què passaria si aquest lloc fos poblat, alhora, de records de quan els humans no estàvem desvinculats de la natura i de les profecies actuals de la fi del món?
A “R.A.V.E.”, Cecilia Colacrai està sola a l'escenari, intentant indagar a través del gest, el nostre instint de preservació. A partir d'una relació intensa amb la vibració sonora, ella evoca la primitivitat per desplegar una varietat d'estats físics. Demostrant una plasticitat extraordinària i la capacitat de resistir, ella es transforma una vegada i una altra, portant el seu cos al límit per fer-nos imaginar nous principis.
En aquest espai indefinit, Cecília no parla de si, sinó a través del seu cos, sobre la finitud i els esdevenirs de la nostra espècie. Aquí, la dansa es presenta com a gallet a la ficció, oferint un llenguatge que ens permet imaginar formes de vida més enllà de les parets del teatre.
Joao Lima

Desert parteix de la peça Timber del compositor americà Michael Gordon. Combinarà dansa amb un innovador disseny de so. Es proposa una relectura de la peça musical a través d'una experiència immersiva única.
L'espectacle, pensat per sis músics i tres ballarins, vol posar l'accent en l'austeritat i la fisicalitat del material sonor i traslladar-ho al públic. Constarà d'una dansa de proximitat amb l'espectador, d'una amplificació sonora que permeti focalitzar l'atenció en els subtils i delicats canvis de la música de Michael Gordon i tot situant el públic al centre del so.
Una singularitat del projecte seria la disposició en cercles concèntrics de públic, ballarins i músics. Els músics estaran al centre de l'espectacle, sent d'aquesta manera l'eix visual, i alhora un teló de fons de la dansa.

OBRIM PORTES A LES 20:15 - SERVEI DE BAR - JAM DE DANSA - EXPOSICIONS PLÀSTICO VISUALS

Arreplegada és un esdeveniment creat pel grup La Verema amb la col·laboració de L’animal a l’esquena.

Acte cultural amb l’objectiu d’oferir un espai per compartir i conèixer el treball d’artistes joves del territori. És una trobada per fomentar l’intercanvi creatiu de les participants, que pertanyen a disciplines i branques de creació diverses, afavorint així a la creació d’una xarxa artística de proximitat.

ACTIVITAT POSPOSADA PER DEMANDA DE LA COMPANYIA

Mascarade, inspirada en els rituals que es troben en les interaccions ancestrals però també en la vida quotidiana dels qui practiquen. Sempre estan subjectes a canvis i són úniques perquè estan vinculades a contextos socials concrets i s'identifiquen col·lectivament amb símbols particulars.

Les fotos de Charles Fréger al seu llibre Wilder Mann em van emocionar per la seva extrema bellesa però sobretot pel que ens expliquen de la nostra vida actual. Altres obres sobre màscares i carnavals, en particular la Maske de Phyllis Galembo, em van fer preguntar-me què signifiquen aquests rituals antics i contemporanis. Encara cal celebrar el canvi d'estació, els ritus de pas i iniciacions i altres? Amb l'estandardització inevitable del món, simplement es transformaran en folklore per als turistes, o trobarem els mitjans per resistir-los i reinventar-los?

Tercera part sobre les comunitats femenines i les seves pràctiques després d'IMAGO-GO (2018, sobre la figura de l'animadora) i GUÉRILLÈRES (2021, al voltant de les guerrilleres), ROLL (2024/25) està dedicada a la pràctica del patinatge sobre rodes . No tant a través de la discoteca sensual i consensuada o roller dance com a través del prisma del roller derbi, esport de contacte i focus actual de les lluites polítiques. L´enfrontament coreogràfic d´aquests guerrers de lluentons estarà inspirat en les batalles de tots els estils, però també en diverses danses hipnòtiques, espirituals o danses del repertori contemporani, que els patins ens permetran ampliar i accentuar, fins a la vivència d´estats alterats de consciència.

Durant la residència a L’animal investigo sobre l’aspecte més coreogràfic d’aquesta peça i les coreografies en cercles i els llenguatges que faria servir per al cos.

CONDENS serà un espectacle de sala, un solo de dansa amb escenografia i visuals.
Una nova investigació de moviment, en què Magí vol investigar relacions de forma, dinàmica i ritme entre el cos humà i la matèria. Espais de vibració entre el mineral o vegetal i la carn i els ossos. Un diàleg entre qualitats de moviment, textures, línies i compassos llunyans de la urgència o fragilitat del món actual.
Després de les creacions anteriors, el duet de carrer COSSOC i el projecte Brots Transhumants, on treballava a l'exterior una proposta de moviment de cocció lenta, de detall i sensibilitat, ara ens plateja el camí contrari: portar la realitat, la espontaneïtat de l'exterior al teatre.

'Burnt [the eternal long now]' és una obra escènica creada per LEEVAKULYA.
Burnt fa una ullada de prop a la relació dinàmica entre la unió i l'esgotament a través del burn-out síndrome. Segons el sociòleg holandès Fred L. Polak al seu llibre The image of the future (1961), “Every man lidera un doble vida.” Per a Polak, aquest dualisme era el requisit indispensable per al moviment dels esdeveniments en el temps i per al dinàmica de canvi històric.

Què fem amb aquestes vides que no volem?
Who has d'accedir a be well in a world that is so sick?
La idea parteix del conflicte que es genera quan dues realitats es troben, xoquen, coincideixen al mateix lloc amb mirades diferents. Com que la pulsió d'un cos s'adapta a situacions que aquest no és capaç de concebre. Com si la raó escapés de la raó.
Qui té el poder de canviar la mirada? Hi ha certa dificultat a l'hora de percebre amb empatia una altra veritat? La percepció duna realitat no hauria de ser qüestionable. Aleshores, com ens relacionem?

Cyberexorcisme és una continuació de dos treballs previs; Likes i Spiritual Boyfriends. La relació entre cos-imatge-poder-digitalitat ha estat un dels eixos més presents en aquests últims treballs. Aquest cop es tracta d’una peça de grup en col·laboració amb 5 intèrprets / Tik Tokers, la qual pren com a base de recerca l’app del Tik Tok i té com a objectiu desplaçar i/o exorcitzar els mecanismes i les eines coreogràfiques des d’Internet a l’escenari. 

El laboratori gira a l’entorn del model de ballarí que he desenvolupat al llarg dels més de cinquanta anys com a ballarí i coreògraf.
Se centra sobre les preguntes: Com interpretar una proposta coreogràfica d’una manera personal? Pròpia o d’un altre, dins d’un context d’improvisació o més tancada formalment, de manera que serveixi a la coreografia i que, com a intèrprets, la sentim com a pròpia, ens hi puguem identificar.
Com executar-la? Indirectament, tractarem sobre la coreografia, la tècnica d’improvisar o qüestions relatives al nostre ofici.

detalls

Pep Ramis i Maria Muñoz oferiran un taller on experimentar els mecanismes de l’acció i el que desencadenen. Una mirada sobre el moviment i l’escriptura del cos en acció.
Precisió, durada, compromís, intensitat, silenci, absència, presència, puntuació, habitabilitat, capitulació, fraseig, puntuació, linealitat, temporalitat, musicalitat, ritme, escriptura, són alguns dels termes que qüestionarem durant el curs.

detalls

Pep Ramis i Maria Muñoz oferiran un taller on experimentar els mecanismes de l’acció i el que desencadenen. Una mirada sobre el moviment i l’escriptura del cos en acció.
Precisió, durada, compromís, intensitat, silenci, absència, presència, puntuació, habitabilitat, capitulació, fraseig, puntuació, linealitat, temporalitat, musicalitat, ritme, escriptura, són alguns dels termes que qüestionarem durant el curs.

detalls

“Els nostres cossos no estan aïllats del món.
En ser-ne part, parlem sempre a l'exterior que ens modula i reflecteix el nostre interior. A partir d'aquí, desenvolupem una recerca sobre el fet de romandre en espais exteriors, escoltant persones i llocs, com a cos que documenta. Amb aquesta pràctica aprenem que el moviment de dins cap a fora no és una especificitat del "dins" o del "fora" del cos, sinó més aviat una harmonització perpètua de la trobada amb totes les formes de vida que ens envolten.
El que anomenem PréPostMundo és la voluntat de compartir aquesta trobada a través de la creació d'una dansa-espectacle, tant en l'espai públic com en el teatre, tenint cura d'afinar la nostra presència escènica d'acord amb les qüestions que transcendeixen de l'obra d'habitar a l'espai públic.

IDIÒFONA és una paraula que deriva del masculí idiòfon i fa referència als instruments que produeixen el so per la vibració de tot el material del qual estan formats sense ús de cordes, membranes o columnes d’aire.
En aquesta proposta coincideixen una idea d’artesania escènica del moviment i la manipulació d’objectes, amb la construcció d’una instal·lació sonora en l’espai públic. Una instal·lació construïda juntament amb l’audiència que observa aquest diàleg entre l’home i la matèria (ferro).
IDIÒFONA és una proposta escènica pensada en itinerància i deambulació amb la col·laboració de trenta persones del públic. Es forma un grup que participa i juga, alhora que realitza diferents accions, i així finalment construir una instal·lació plàstica i sonora. Penjar els trenta tubs a trenta cordes i contrapesar-los per crear un paisatge de pèndols metàl·lics que els espectadors podran tocar, fer sonar i moure de lloc.

Monòleg parlat i dansat
NOWHEN (cap quan) és el nom d'un personatge, immers en el seu present, que revela la seva multifacètica relació amb el seu entorn real i imaginari.
Un espai ple de coses, pensaments i accions, sons i silenci, llum i foscor, on tot es plega i desplega, materialment o metafòricament, amablement o violentament.
En aquest espectacle es posa en valor el temps de la reflexió i la cerca d'un camí, una línia subtil i buida entre la gravetat i la lleugeresa.

Què fem amb aquestes vides que no volem?
Who has d'accedir a be well in a world that is so sick?
La idea parteix del conflicte que es genera quan dues realitats es troben, xoquen, coincideixen al mateix lloc amb mirades diferents. Com que la pulsió d'un cos s'adapta a situacions que aquest no és capaç de concebre. Com si la raó escapés de la raó.
Qui té el poder de canviar la mirada? Hi ha certa dificultat a l'hora de percebre amb empatia una altra veritat? La percepció duna realitat no hauria de ser qüestionable. Aleshores, com ens relacionem?

En el recorregut de les creacions del grup ens hem donat espais per trobar-nos els dos en escena, un lloc per aprofundir i descobrir nous territoris del llenguatge, el pensament sobre l’escena i la dramatúrgia. Així és com hem creat Quarere (1989) L’animal a l’esquena (2001), i El Cinquè Hivern (2015), tres peces allunyades en el temps i que han significat diferents punts d’inflexió en la recerca escènica.
En aquest 2022, i sota el paraigües del Festival Temporada Alta de Girona, María Muñoz i Pep Ramis iniciaran una nova trobada, per construir una peça des de la fragilitat, la senzillesa i l’amor per aquest ofici, que ens segueix interrogant. Sobre nosaltres, sobre l’individu, la identitat, el grup i els àmbits. I sobre el cos, el gran revelador de les pròpies potències.

Los Informalls són addictes al risc, a agafar el camí difícil, a llençar-se a l'abisme de enfrontar-se a tot allò que no controlen i bregar amb l'experiència, eixamplar la seva parcel·la de confort caminant al límit de les seves capacitats. L’objectiu per a la nova creació és reprendre el joc i l'exploració de el ridícul com a mètodes de cerca sent aquesta vegada el punt de partida la hipotètica creació d'un àlbum musical ... el destí dirà com acaba tot això. Possible estrena a 2023, com a mínim!

Segona residència a L’animal de Mertitxell Colell i Angélica Castelló del projecte Lluny dels arbres.
Després de la residència al 2021 a L’animal i de diferents trobades durant el 2022, retornen per a poder continuar treballant en el treball sonor i en el guió del film. Aquest projecte tindrà continuïtat durant el 2023 i 2024 a L’animal a l’esquena.